Georges Bidault
De Viquipèdia
Georges-Augustin Bidault (Molins Alier, 1899 -1983 Kambo, Iparralde) polític francès, president del govern provisional el 1946.
Havia estudiat a la Sorbonne, milità a les joventuts catòliques i participa en les protestes contra el Pacte de Munic del 1938. Quan França fou ocupada per les tropes alemanyes, fou breument arrestat. Un cop alliberat el 1941, es va unir immediatament a la Resistència, i amb Jean Moulin va dirigir la revista Combat. Ambdós fundaren el Consell Nacional de la Resistència, i quan Moulin fou capturat pels nazis, ell n'esdevingué president.
Quan les tropes aliades alliberaren París, ell formà part de la delegació de la Resistència francesa. Charles de Gaulle el nomenà ministre d'afers exteriors i fundà el partit dretà Mouvement Républicain Populaire. El 1946 continuà com a ministre d'afers exteriors en el govern de Félix Gouin, i succeí a aquest com a cap del govern provisional de 19 de juny a 29 de novembre del 1946, quan ho deixà en mans de Léon Blum.
Posteriorment fou novament ministre d'afers exteriors del 1947 fins el 1950, vicepresident del Consell del 1950 al 1952, ministre de defensa el 1951-1952 i ministre d'afers exteriors el 1953-1954 sota els governs de Robert Schuman, Paul Ramadier, René Pleven i Edgar Faure. El 1954 es retirà i fou nomenat breument cap de govern el 1958, tot i que no arribà a formar-lo. Va donar suport la pujada al poder de Charles de Gaulle, però s'oposà a la seva política a Algèria i organitzà l'Organisation de l'Armée Secrète (OAS). Per aquest motiu el 1962 fou acusat de conspirar contra l'estat i hagué d'exiliar-se al Brasil fins el 1967, quan tornà a Bèlgica, i el 1968 a França, després d'una amnistia.
| Precedit per: Félix Gouin |
Cap del Govern provisional de la República 1946 |
Succeït per: Léon Blum |
