Gatvaire

De Viquipèdia

Gatvaire

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Chondrichthyes
Ordre:	Carcharhiniformes
Família:	Scyliorhinidae
Gènere:	Scyliorhinus
Espècie:	S. stellaris

Nom binomial

Scyliorhinus stellaris
(Linnaeus, 1758)

Distribució geogràfica del gatvaire (en blau).

El gatvaire (Scyliorhinus stellaris) és una espècie de tauró que es troba al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des de les Illes Shetland, sud d'Escandinàvia i les Illes Britàniques fins a la desembocadura del riu Congo).

[edita] Descripció

Cos allargat i cepat.
Vàlvules nasals ben desenvolupades, separades i sense arribar a la boca.
Presenta cinc parells de fenedures branquials, els dos darrers per sobre de les pectorals.
Sense membrana nictitant.
Té les dues aletes dorsals en posició endarrerida.
La segona aleta dorsal és més petita que la primera.
La coloració varia segons l'edat i l'hàbitat.
El dors és gris fosc o bru rogenc, amb taques de diverses mides, fosques i alguns cops blanques.
La cara ventral és blanquinosa sense taques.
La longitud màxima és de 162 cm, i és adult als 125 cm.

[edita] Hàbitat

Viu generalment en fons de sorra o pedra, i també a la zona del corall. Se'l troba a profunditats que van dels 1-2 m fins a 125 m, però és més comú entre els 20 i 60 m. És actiu al capvespre i a la nit; de dia resta descansant al fons. Els individus adults van a les aigües més fondes per aparellar-se i tornen a les somes per fresar.

[edita] Alimentació

Menja principalment crustacis i mol·luscs, a més d'una gran varietat de petits peixos bentònics i demersals, inclòs el gat.

[edita] Reproducció

És ovípar. L'ou és protegit per una càpsula còrnia marró, entre 10 i 13 cm de llarg per 3 o 4 cm d'ample, i presenta uns llargs circells a cada angle que serviran per a fixar-lo al substrat. La fresa es produeix durant tot l'any i a cada una pon dos ous (un de cada oviducte). El petit surt de la càpsula al cap de 9 mesos i fa aproximadament 16 cm de longitud total.

[edita] Aprofitament

No apareix amb tanta freqüència com el gat, tot i que a les llotges de peix dels Països Catalans se subhasta amb ell. És una espècie pesquera d'interès comercial. La carn és bona per menjar. Els pescadors el pelen i decapiten abans de dur-lo a la subhasta. Es pesca amb l'art de ròssec, tresmall i palangre.

[edita] Referències

Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 103.
Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.