Gat (tauró)
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Scyliorhinus canicula (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica del gat (en blau).
|
||||||||||||||
El gat (Scyliorhinus canicula) -també anomenat gató o gat ver- és una espècie de tauró d'interès comercial per la seua abundor.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
- Cos allargat i força prim, amb el musell arrodonit i curt.
- Presenta dues aletes dorsals endarrerides, després de l'origen de les aletes pelvianes.
- Vàlvules nasals ben desenvolupades que arriben a la boca.
- Sense membrana nictitant.
- Amb cinc parells de fenedures branquials, els dos darrers per sobre de les pectorals.
- El color varia de gris rogenc a gris groguenc, amb un gran nombre de petites taques fosques i clares. Algunes taques poden ésser més grans, brunes o blanques.
- La cara ventral és clara i llisa.
- Assoleix una longitud màxima de 60 cm.
- El mascle madura als 39 cm i la femella als 44 cm.
[edita] Hàbitat
De dia se'l troba descansant sobre els fons sorrencs o fangosos entre els 15 i 100 m de fondària, no obstant això pot baixar fins als 400 m. De nit recupera la seua activitat i es dirigeix al fons per caçar. Els adults poden trobar-se agrupats per sexes i estar acompanyats de petits i nounats. Els grups de fresa de femelles adultes apareixen de desembre a març i és quan els mascles s'ajunten amb elles. A finals d'estiu els adults dels dos sexes van a aigües de més fondària, on succeeix l'aparellament, i retornen a aigües somes per a la posta.
[edita] Alimentació
Principalment menja crustacis, gasteròpodes, petits cefalòpodes, poliquets i tot tipus de petits peixos ossis demersals i bentònics.
[edita] Reproducció
És ovípar. La femella diposita dos ous en cada posta, un per oviducte. Pot arribar a pondre entre 18 i 20 ous per temporada. Els ous, protegits per una càpsula còrnia, són dipositats en aigües somes d'àrees sorrenques. Les càpsules, que fan 4 cm de llarg per 2 cm d'ample, presenten uns llargs circells que serveixen per a subjectar-se al substrat, preferentment d'algues. Les postes es fan de novembre a juliol i el període de gestació dura entre 5 i 11 mesos, de 8 a 9 mesos és més habitual. Els petits, quan surten de la càpsula, fan de 9 a 10 cm de longitud total.
[edita] Aprofitament
La seua carn és comestible, però el seu aprofitament és limitat. Per tal que es cotitzi més a la llotja de peix, els pescadors l'espellen, ja que té la pell força dura i costa molt de treure. Els arts de pesca emprats en la seua captura són l'arrossegament i el palangre.
[edita] Referències
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 101.
