Galceran de Requesens i de Santacoloma
De Viquipèdia
Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465), va ser Lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.
A l'igual que el seu pare, Lluís de Requesens i de Relat, va estar al servei dels Trastàmara.
Persona ambiciosa i fort líder, s'enfrontarà des de la cort contra l'oligarquia barcelonesa.
El 1435, essent batlle general de Catalunya, es empresonat pels ciutadans honrats. Alliberat, s'en va a Menorca, i en retornar al Principat és nomenat portantveu del governador.
El rei Alfons li concedí la baronia de Molins de Rei i la parròquia de Santa Creu d'Olorda, donació impugnada per Barcelona.
El 1450 es constitueix el partit de la Busca, format per menestrals, mercaders i artistes que aspiren a controlar el govern municipal en contra de la minoria oligàrquica agrupats en el partit de la Biga.
Galceran dóna suport a la Busca i, en 1452, formen el Sindicat dels Tres Estaments. Amb tot, no aconsegueixen poder polític. En 1453, Galceran es nomenat lloctinent general de Catalunya i el 30 de novembre de 1453, data en que el Consell de Barcelona havia de renovar la conselleria, Requesens va suspendre les eleccions a consellers i va nomenar una nova conselleria buscaire en una acció que avui es consideraria un cop d'estat.
El 1458 el rei li concedí el privilegi de noble, però en 1461 quan el príncep de Viana ocupà el càrrec de lloctinent, Requesens tornà a ser empresonat.
Va ser exiliat a València, a on va morir en 1465.
Galceran de Requesens estava casat des de 1434 amb Elisabet Joan Dessoler i tingué sis fills i set filles. ENtre ells:
- Lluís de Requesens i Joan de Soler (? ~1435 - 1509). Alt funcionari reial. Va heretar la baronia de Molins de Rei. A la mort del seu germà Galceran, passà a ser el II comte de Palamós.
- Galceran de Requesens i Joan de Soler (?, 1439 - Barcelona 1505). Primer comte de Palamós (1486) i de Trivento i Avellino (1456), baró de Calonge.
- Bernat Guerau de Requesens, gran prior de Catalunya de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i candidat a ser President de la Generalitat de Catalunya el 1514, tot i no poder acceptar el càrrec per malaltia.
