Gai Corneli Gal

De Viquipèdia

Gai Corneli Gal (Caius Cornelius Gallus) fou un general, poeta i orador romà, del segle I aC. Era nascut a Forum Julii (Frejús) i probablement era fill d'un llibert de Sul·la o de Cinna. Com que va morir el 26 aC amb uns 40/43 anys, va haver de néixer després del 70 aC (entre 66 i 69 aC).

Va tenir com a mestre al epicuri Siró, junt amb Varus i a [Virgili] dels que fou molt amic. Va començar a composar poesies al tomb dels 20 anys i va cridar l'atenció d'homes com Gai Asini Pol·lió.

Després de la mort de Juli Cèsar el 44 aC va abraçar el partit d'Octavi al que va seguir a Apol·lònia a l'actual Albània. El 41 aC Octavi el va nomenar triumvir pel repartiment de terres a l'Àfrica, i en aquesta època es va distingir per la protecció concedida als habitants de Mantua i també a Virgili , i va acusar a Alfè Var que en les mesures de les terres fou injust amb els habitants de Mantua.

Estava amb Octavi a la batalla d'Àccium (31 aC) i va dirigir un destacament de l'exèrcit. August el va enviar a Egipte amb l'exèrcit, perseguint a Marc Antoni. Prop de Cirene el lloctinent de Marc Antoni, Pibnari Escarp es va rendir amb quatre legions. Gal va prendre possessió de l'illa de Faros i va atacar Paraetonium de la que es va apoderar amb tots els seus tresors. Tot seguit va atacar a la flota d'Antoni al port de Paraetonium i va destruir molts vaixells fins que el triumvir es va retirar i aviat es va suïcidar.

Gal i Proculeu van ajudar a August a tenir presonera a Cleòpatra però aquesta va aconseguir suïcidar-se i llavors August va declarar Egipte província romana amb regulacions especials, i va nomenar com a primer prefecte governador a Gal.

Tot seguit aquest va anar cap a la Tebaida a reprimir una revolta en que el poble es resistia al pagament de les taxes a les que estaven subjectes. Va romandre a Egipte uns quatre anys (30 aC a 26 aC) i va dictar diverses regulacions del govern provincial.

Finalment es va enemistar amb August al que segons diu Dió Cassi va parlar en forma ofensiva. Gal es va fer erigir nombroses estàtues a si mateix a Egipte i va fer gravar els seus èxits a les piràmides i això va despertar la hostilitat del seu amic Valeri Llarg, que el va denunciar a l'emperador, el qual el va destituir i va nomenar al seu lloc a Petroni, i li va prohibir romandre a la província; una vegada caigut les acusacions es van succeir i les investigacions es van portar al senat. Fou condemnat a l'exili i les seves terres foren confiscades; al saber-ho es va suïcidar tirant-se sobre la seva espasa (26 aC).

Ovidi el considerava el més gran dels poetes elegíacs romans i se sap que va escriure una col·lecció de poesies elegíaques en quatre llibres, però no es conserven. A l' antologia llatina hi ha quatre epigrames atribuïts a Gal, però cap d'ells li correspon. A l' antologia grega hi ha dos epigrames però son dubtosos.