Foc grec

De Viquipèdia

El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Bizantí, ; una mescla inflamable inventada per un refugiat sirià cristià Cal·línic originari de Heliòpolis vers el 673.

Era composta suposadament de nafta, sofre, resina, greixos, salnitre, i calç viva, que cremava en contacte amb l'aigua. Fou utilitzada diverses vegades pels bizantins en defensa contra els setges a Constantinoble.

Alguns autors pensen que Cal·línic rebé el secret del foc grec dels químics d'Alexandria. Llançava un raig de fluid ardent, i podia emprar-se tant a terra com al mar, on tingué el seu major ús.

Gràcies al foc grec, la marina de l'imperi aconseguí rebutjar un atac naval massiu dels turcs, constituint així un fre a les intencions expansionistes de l'Islam i salvant de la possible conquesta des de l'Est a Europa Occidental. Mantenint el secret d'aquesta nova i poderosa arma, els bizantins pogueren detenir l'avenç dels otomans durant vuit segles.

[edita] Funcionament

El poder de l'arma venia no solament del fet que cremava en contacte amb l'aigua, sinó que fins i tot cremava sota d'ella. En las batalles navals era una arma molt efectiva, causant grans destrosses materials i personals estenent a més el pànic entre l'enemic, no només per la por a morir cremats, sinó que a més a més molts soldats temien aquesta arma per superstició, ja que creien que una flama que s'intensificava a l'aigua havia de ser producte de la bruixeria.

El llançament d'una mescla viscosa que en estudis recents ha donat com set els ingredients d'aquesta arma: petroli sense refinar, o nafta, per a que flotés sobre l'aigua, sofre, que en entrar en combustió, emet vapors tòxics, calç viva, que reacciona alliberant molta calor en entrar en contacte amb l'aigua (el suficient per a encendre materials inflamables), resina, per a activar la combustió dels ingredients, greixos per a aglutinar tots els elements, i nitrat potàssic, salnitre, que desprèn oxigen a l'hora de cremar, permetent d'aquesta forma que el foc continuï cremant sota l'aigua. Després de llançar la mescla a través d'uns llargs tubs instal·lats en l'embarcació, la mescla entrava en ignició al contacte amb l'aigua, incendiant les embarcacions enemigues.

El motiu pel que es desconeix la seva composició és molt simple: la marina bizantina de l'Alta Edat Mitjana era, amb molt, l'amo del Mediterrani Oriental, i en la possessió del foc grec estava una de les claus de la seva superioritat, de manera que la composició d'aquesta arma era secreta.

Alguns historiadors anglesos afirmen que l'Armada Invencible de Felip II sucumbí davant Francis Drake, que ideà una filera de barrils de foc grec incendiats just en travessar-los en la Batalla del Canal de la Manega. No obstant, aquestes explicacions s'allunyen de la veritat, ja que aquesta armada sucumbí a les tempestes més que en la batalla, a més de tractar-se d'una època en la que l'ús de la pólvora feia que posseïssin armes molt més destructives.

[edita] Vegeu també

• A la novel·la El último Catón de l'escriptora valenciana Matilde Asensi, els protagonistes, en una prova que han de superar, fan ús del Foc Grec mesclant els ingredients necessaris per a la seva fabricació