Fernando Henrique Cardoso
De Viquipèdia
 |
|
| Durada del càrrec: | 1 de gener de 1995 - 1 de gener de 2003 |
| Predecessor: | Itamar Franco |
| Successor: | Luiz Inácio Lula da Silva |
| Data de naixement: | 18 de juny de 1931 |
| Lloc de naixement: | Rio de Janeiro |
| Professió: | Professor |
| Partit polític: | Partit de la Social Democràcia Brasilera |
| Vice-President: | José Alencar |
Fernando Henrique Cardoso ( Rio de Janeiro, Brasil 1931 ) és un polític i sociòleg brasiler, president de la república en dos períodes constitucionals: de 1995 a 1999, i des d'aquest any fins el 2003
[edita] Biografia
Nascut el 18 de juny a la ciutat de Rio de Janeiro, residí des de ben petit a la ciutat de Sao Paulo. Graduat per la Universitat de Sao Paulo, d'on va esdevenir professor de ciències polítiques i sociologia.
Va ser autor juntament amb Enzo Faletto d'un text molt important dintre de les les ciències socials llatinoamericanes "Dependencia y desarrollo en America Latina Ensayo de interpretación sociológica" publicat l'any 1969.
[edita] Vida política
És cofundador i president honorífic del Partit de la Social Democràcia Brasilera o PSDB (en portuguès: Partido da Social Democracia Brasileira). Mentre Brasil va estar sota un govern militar, Cardoso, que en aquell temps era professor de sociologia a la universitat, fou expulsat del país. Quan va tornar va esdevenir un dels més importants membres de les campanyes que demanaven el retorn de la democràcia i del respecte dels drets humans. El 1985 va pretendre l'alcaldia de Sao Paulo, però fou derrotat a les eleccions.
Va ser Ministre de Relacions Exteriors i després Ministre d'Hisenda en el govern del president Itamar Franco, sent un dels creadors de l'anomenat Pla do Real, que era un programa econòmic ideat per a substituir la moneda per a contenir l'enorme inflació que assotava el país. Aquest èxit amb el temps li va valer obtenir la presidència i en les eleccions de 1994 va tenir el suport del President Franco per esdevenir candidat.
En el seu govern va iniciar una política neoliberal com succeïa en la dècada del 1990 als països de gairebé tota Llationamèrica, continuant en gran part amb l'obertura econòmica que havia començat uns anys abans. Amb l'èxit del pla econòmic, Cardoso va tenir el suport suficient per a canviar la Constitució per tal de poder-se presentar novament a la Presidència de la República. El 1998 Cardoso va enfrontar-se a Luiz Inácio Lula da Silva, com havia passat el 1994, i el va derrotar novament.
En el seu segon mandat hagué d'enfrontar-se a diverses crisis econòmiques mundials, que van afectar l'economia del país i van col·locar en risc el triomf del real, també va haver una crisi energètica que va ajudar a baixar molt la popularitat del President.
L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la seva tasca, dins i fora del Brasil, en favor de l'enfortiment dels valors democràtics, el perfeccionament de les institucions i la cerca del progrés i el benestar de la població.
En les eleccions de 2002 el candidat del seu partit va ser derrotat, i el 2003 va ser succeït per Luiz Inácio Lula da Silva, màxim representant de l'esquerra brasilera. Des de llavors, Cardoso s'ha dedicat a seminaris i a un Institut que duu el seu nom.
