Extremoduro
De Viquipèdia
Extremoduro és un grup espanyol de música Rock i Rock Urbà.
Taula de continguts |
[edita] Història
Es forma com grup de rock a Plasencia (Extremadura, Espanya), l’estiu de 1987 per Roberto Iniesta (també conegut com a "Robe" o "El Rei d'Extremadura"). El seu estil musical va ser denominat per ells mateixos com "rock transgressiu", i van resultar una influència per molts altres grups actuals com Marea, Poncho K, etc. [1][2]. Després de problemes amb les drogues[3] els antics components del grup extremeny abandonen la formació, i Robe, que ja no vivia habitualment en la seva Plasencia natal s’estableix al País Basc i forma un estable tàndem amb Iñaki "Uoho" Antón (guitarrista de Platero y tú) i altres músics de la zona. El contingut de les seves lletres va dur en el seu moment l’Ajuntament de Plasencia a vetar-ne els concerts en aquesta localitat. Tampoc s’han caracteritzat per tenir una bona relació amb els mitjans de comunicació. Cançons com So payaso, Golfa, Salir, Jesucristo García, Puta o Extremaydura són algunes de les més conegudes del grup, que va arribar al seu major grau de popularitat amb l'àlbum Agíla, amb el que van aconseguir, a més, el premi al millor vídeo musical per "So payaso" en la I edició dels Premis de la Música el 1996.
L'any 2001, Extrechinato y tú (format per Roberto Iniesta, Iñaki "Uoho" Antón, Fito Cabrales i Manolo Chinato) va treure el disc Poesía Básica, un projecte que els músics tenien en ment des de 1996.
El novembre de 2004 van oferir el seu últim espectacle en directe de la gira de 'Yo, minoría absoluta', a la ciutat de Salamanca.
L'any 2005 van publicar el seu últim treball, Grandes éxitos y fracasos vol.2. Des de llavors el grup està inactiu i no planteja realitzar girar a l'estiu del 2007 al no tenir cançons noves.[4]
[edita] Lletres
Les lletres d'Extremoduro (totes escrites per Robe i algunes per Manolillo Chinato) tracten principalment tres temes: sexe, droga i amor. Sovint ajunten les tres idees, però existeixen cançons tractades de totes les formes. A vegades també es parla d'assumptes polítics, en aquest cas es fa crítica principalment, al sistema policial i succedanis[5][6].
Un exemple d'aquesta mescla de sexe, drogues i amor és "Golfa". Així es pot comprovar en alguns dels seus versos.
| « |
|
» |
El tema "Deltoya" és una de les proves de la lírica relacionada amb la droga a prop de l'amor.
| « |
|
» |
I com a últim exemple, es pot contemplar "Standby", amb una lletra que tracta únicament de l'amor, sense afegir drogues ni sexe. És una de les poques cançons que tracta un dels temes de forma aïllada, sense ajuntar-lo amb els altres dos.
| « |
|
» |
El grup sempre ha tingut molta estima per la poesia, invitant a varis poetes a col·laborar amb ells, i utilitzant versos i fragments de poemes en diverses cançons ("Salir", "Standby"). Fins i tot en una cançó, "Ama, ama, ama y ensancha el alma" , la lletra són versos del poeta Manolo Chinato. Altres exemples són el primer vers de la cançó "Sucede", que pertany a Pablo Neruda, i el de la cançó "Buscando una Luna" que és obra de Antonio Machado.
[edita] Components
- Roberto Iniesta, "Robe": Veu i guitarra
- Iñaki "Uoho" Antón: Guitarra, òrgan i tota la resta
- Miguel: Baix
- Cantera: Bateria
[edita] Ex-membres
- Luis "Von fanta" (Bateria) i Salo (guitarra) van estar en el grup en els discos Somos unos animales, Deltoya i Transgresivo.
- Carlos "El sucio" (baix) va estar en el grup en els discos Somos unos animales i Deltoya.
- Iñaki Setien (Guitarra) y Alberto Gil "capi" (Bateria) van estar en el grup en Agíla i Iros todos a tomar por culo.
- Eugenio (Guitarra), El moja (Bateria), Miguel (Baix) i Mon (Baix) van estar en el grup en el disc ¿Dónde están mis amigos?.
- Sergio "Ratanera" (Bateria) i Pepegu "Ratanera" (Baix) van estar en el grup en Agíla.
- Gary (Bateria), Selu (Saxo i cante jondo) i D (baix) van estar en el grup en el projecte Pedrá.
- Mickel Irazoki va estar en el grup en el disc Canciones prohibidas.
[edita] Discografia
Extremoduro ha editat onze discos: vuit d'estudi, un directe, i dos recopilatoris.
- Rock transgresivo (Editat el 1994, gravat el 1989)
- Somos unos animales (1991)
- Deltoya (1992)
- ¿Dónde están mis amigos? (1993)
- Pedrá (1995)
- Agíla (1996)
- Iros todos a tomar por culo (1997), disc en directe.
- Canciones prohibidas (1998)
- Yo, minoría absoluta (2002)
- Grandes éxitos y fracasos, Episodio I (2004) i II (2005), àlbum recopilatori.
- La ley innata (2008)
