Evàgores I

De Viquipèdia

Evàgores I (Evagoras, Εὐαγόρας) fou rei de Salamina (Xipre) . Era probablement fill d'un Nicocles.

La seva família es considerava descendent de Teucre, el mític fundador de Salamina, i els seus ancestres eren governants hereditaris de la regió des de feia segles sota sobirania persa, excepte a partir d'un període (que no es pot datar) en que foren expulsat per un exiliat fenici que va assolir el poder i el va transmetre als seus descendents.

Quan Evàgores va néixer Salamina estava governada per un descendent del fenici. Era Evàgores jove quan un home anomenat Abdimó, nadiu de Cittium, va organitzar una revolució, va assassinar al sobirà i es va proclmar tirà al seu lloc. Abdimó va voler detenir a Evàgores, potser per prevenir una reclamació d'un hereu legítim, però aquest es va escapar a Cilícia on va reunir una petita banda de seguidors amb els que va tornar secretament a Salamina, va atacar sobtadament el palau reial, va eliminar la guàrdia i va matar a Abdimó. Evàgores es va proclamar rei i no va trobar oposició. Sembla que Pèrsia el va mirar amb desconfiança ja que la dinastia fenícia enderrocada havia estat mol lleial a Pèrsia.

El seu panegirista Isòcrates d'Atenes diu que el seu govern fou suau i just i que va promoure la prosperitat en tots els camps restaurant la civilització i costums hel·lèniques. El poder de Salamina es va reforçar i va crear una poderosa flota.

En aquesta situació el 405 aC, després de la batalla d'Egospòtams, el general atenenc Conó es va refugiar a Salamina amb les resta de les seves naus. Evàgores, que havia rebut la ciutadania atenenca en recompensa per algun servei anterior, i era amic personal de Conó, el va rebre, i va defensar la causa atenenca. Es possible que fes de mediador amb el rei de Pèrsia per permetre el suport de la flota fenícia als atenencs, i va dirigir en persona l'esquadró amb el qual es va unir a les forces de Conó i de Farnabazos II a la batalla de Cnidos (394 aC). Atenes li va dedicar una estàtua al Ceràmicos, al costat de la de Conó.

Ctèsies de Cnidos diu que abans d'aquesta batalla ja havia demanat l'ajut persa en un conflicte amb un dels petits regnes de Xipre. Evàgores va estendre en poc temps el seu domini sobre diversos petits regnes veïns. Teompop diu que Pèrsia va decidir finalment enderrocar a Evàgores, però no es va trobar en disposició de fer-ho fins després de la pau d'Antàlcides el 387 aC, ja que la flota d'Evàgores s'havia reforçat molt i fins i tot va arribar a saquejar la costa de Fenícia i va ajudar als cilicis en una revolta contra Pèrsia i segons Isòcrates i Diodor de Sicília es va apoderar fins i tot de Tir.

Finalment els perses van reunir un gran exèrcit dirigit per Tirabazos i Orontes i es va lliurar una desigual batalla en la que Evàgores, en inferioritat, fou derrotat i la resta de l'illa de Xipre va caure en mans dels dos sàtrapes quedant Evàgores assetjat a Salamina.

Els generals perses no van aconseguir prendre la ciutat per les lluites entre els dos caps, i Evàgores va restar rei de Salamina alguns anys mes; Artabazos fou cridat a la cort persa per les intrigues d'Orontes i aquest darrer va signar la pau amb el rei xipriota que fou reconegut sobirà i va poder conservar el seu petit regne (385 aC).

Evàgores va viure deu anys mes i fou assassinat el 374 aC junt amb el seu fill gran Pintàgores, per un eunuc de nom Trasideu, per una ofensa privada. El segon fill Nicocles el va succeir sense oposició.