Estegosaure
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Maqueta d'un estegosaure, Bałtów, Jurassic Park de Polònia
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
L'estegosaure (nom científic: Stegosaurus, rèptil amb teulada) fou un dinosaure herbívor el qual va viure a l'Amèrica del Nord durant el Juràssic tardà, entre 156 i 155 milions d'anys enrere, del grup dels ornitisquis. Els primers fòssils van ésser identificats per Othniel Charles Marsh el 1877, essent una de tantes espècies descobertes durant les anomenades Guerres dels Ossos a l'oest nordamericà. Avui en dia s'han trobat desenes d'esquelets complets i diversos fòssils més als rics jaciments de Wyoming, Utah i Colorado, i es pot dir amb tota seguretat que és un dels dinosaures més coneguts.
Els estegosaures tenien una longitud de fins a 9 metres i un pes de dues tones. El cos, sostingut de forma obligada per quatre potes finalitzades en peülles, es feia més estret cap al davant, fins finalitzar en un minúscul cap allargat dotat d'un feble bec i dents petites d'escassa capacitat masticatòria. Ja al segle XIX es va convertir en el paradigma del dinosaure babau, degut a que el seu cervell era poc més gran que una nou. Tot i que avui es sap que el cervell no creix de forma proporcional a la resta del cos i que a la majoria de dinosaures tenia una mida normal per aquests, els estegosaures ho segueixen tenint lleugerament més petit del que es podria esperar. Així doncs, no tindrien els sentits molt desenvolupats.
Els trets més notables d'aquests animals són les seves quatre punxes de fins a 60 centímetres a la cua i per damunt de tot, la filera d'amples plaques que coronaven la seva esquena. La seva posició ha sigut força discutida en temps passats, arribant a suggerir-se que es distribuïen paral·leles sobre el tronc o àdhuc enganxades al cos a manera d'armadura. Tot i això, la coneixença actual permet assegurar que es distribuïen en dues fileres sobre el tronc, de forma aleatòria i en posició vertical. El seu paper defensori era menyspreable degut al seu escàs gruix i forta vascularització, així que probablement tenien un paper més dissuasiu que res mes. Sobre el tronc de l'animal, aquest semblaria encara més gran als depredadors com l'Allosaurus i el Ceratosaurus. S'ha suggerit darrerament que la vascularització de les mateixes podrien tenyir les plaques de vius colors a volença de l'animal, bombejant el sang amb força vers elles, i podent així tenir un paper de reclam sexual o augmentant el seu poder dissuasiu.
Una altra teoria les considera una eina termoreguladora. Els dinosaures són considerats animals de sang calent avui, així que les plaques no servirien per escalfar l'animal com es va arribar a creure, sinò que per refredar-lo. Car que no mastegava el seu aliment, l'estegosaure s'empassava enormes quantitats de plantes que fermentaven dins dels seus grans intestins: això originava enormes quantitats d'escalfor que eren emeses a l'exterior mitjançant les plaques, salvant l'animal de bullir-se amb el seu propi metabolisme. Un experiment amb una maqueta que reproduïa la forma d'un estegosaure corroborà aquesta idea. També s'observa que les plaques són progressivament més amples segons ascendeix la mida entre els membres de la família Stegosauridae, de la qual aquesta espècie n'és el mes gran.
