Estegosaure
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Maqueta d'un estegosaure, Ba??t??w, Jurassic Park de Pol??nia
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
L'estegosaure (nom cient??fic: Stegosaurus, r??ptil amb teulada) fou un dinosaure herb??vor el qual va viure a l'Am??rica del Nord durant el Jur??ssic tard??, entre 156 i 155 milions d'anys enrere, del grup dels ornitisquis. Els primers f??ssils van ??sser identificats per Othniel Charles Marsh el 1877, essent una de tantes esp??cies descobertes durant les anomenades Guerres dels Ossos a l'oest nordameric??. Avui en dia s'han trobat desenes d'esquelets complets i diversos f??ssils m??s als rics jaciments de Wyoming, Utah i Colorado, i es pot dir amb tota seguretat que ??s un dels dinosaures m??s coneguts.
Els estegosaures tenien una longitud de fins a 9 metres i un pes de dues tones. El cos, sostingut de forma obligada per quatre potes finalitzades en pe??lles, es feia m??s estret cap al davant, fins finalitzar en un min??scul cap allargat dotat d'un feble bec i dents petites d'escassa capacitat masticat??ria. Ja al segle XIX es va convertir en el paradigma del dinosaure babau, degut a que el seu cervell era poc m??s gran que una nou. Tot i que avui es sap que el cervell no creix de forma proporcional a la resta del cos i que a la majoria de dinosaures tenia una mida normal per aquests, els estegosaures ho segueixen tenint lleugerament m??s petit del que es podria esperar. Aix?? doncs, no tindrien els sentits molt desenvolupats.
Els trets m??s notables d'aquests animals s??n les seves quatre punxes de fins a 60 cent??metres a la cua i per damunt de tot, la filera d'amples plaques que coronaven la seva esquena. La seva posici?? ha sigut for??a discutida en temps passats, arribant a suggerir-se que es distribu??en paral??leles sobre el tronc o ??dhuc enganxades al cos a manera d'armadura. Tot i aix??, la coneixen??a actual permet assegurar que es distribu??en en dues fileres sobre el tronc, de forma aleat??ria i en posici?? vertical. El seu paper defensori era menyspreable degut al seu esc??s gruix i forta vascularitzaci??, aix?? que probablement tenien un paper m??s dissuasiu que res mes. Sobre el tronc de l'animal, aquest semblaria encara m??s gran als depredadors com l'Allosaurus i el Ceratosaurus. S'ha suggerit darrerament que la vascularitzaci?? de les mateixes podrien tenyir les plaques de vius colors a volen??a de l'animal, bombejant el sang amb for??a vers elles, i podent aix?? tenir un paper de reclam sexual o augmentant el seu poder dissuasiu.
Una altra teoria les considera una eina termoreguladora. Els dinosaures s??n considerats animals de sang calent avui, aix?? que les plaques no servirien per escalfar l'animal com es va arribar a creure, sin?? que per refredar-lo. Car que no mastegava el seu aliment, l'estegosaure s'empassava enormes quantitats de plantes que fermentaven dins dels seus grans intestins: aix?? originava enormes quantitats d'escalfor que eren emeses a l'exterior mitjan??ant les plaques, salvant l'animal de bullir-se amb el seu propi metabolisme. Un experiment amb una maqueta que reprodu??a la forma d'un estegosaure corrobor?? aquesta idea. Tamb?? s'observa que les plaques s??n progressivament m??s amples segons ascendeix la mida entre els membres de la fam??lia Stegosauridae, de la qual aquesta esp??cie n'??s el mes gran.
