[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Enone - Viquipèdia

Enone

De Viquipèdia

Segons la mitologia grega, Enone fou una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.

Paris i Enone, d'Agostino Carracci.
Paris i Enone, d'Agostino Carracci.

Enone era filla del déu fluvial Cebrèn. Fou educada en les arts de la profecia per Rea i en les herbes medicinals per Apol·lo.

Pertanyent al seguici d'Àrtemis, vivia al santuari de la deesa Cíbele al Mont Ida de Frígia on conegué a un jove pastor anomenat Paris.

Després d'un temps, la jove parella es va casar i Enone va donar llum a un nen:

Al cap d'uns anys, anaren a Troia on Paris descobrí que era fill de Príam i Hècuba, reis de Troia. Aleshores l'heroi abandonà la seva família i s'instal·là a la ciutat. Enone, que tenia el do de la profecia, el volgué dissuadir anunciant-li la desgràcia que la seua acció portaria a la ciutat, fent referència a la Guerra de Troia. Poc després Paris seria enviat com a ambaixador a Esparta, on raptaria la bella reina Helena, fet que va desencadenar la mítica guerra narrada en part a la Ilíada d'Homer.

Algunes versions gregues afirmen que Enone va enviar el seu fill Còrit a lluitar en el bàndol grec i contra el seu propi pare. També hi ha narracions que expliquen que Enone va enviar el seu fill a Troia, on va enamorar-se de la bella Helena i va intentar seduir-la. Paris en veure-ho, i no reconeixent el seu propi fill, el va assassinar per gelosia.

El poeta Quintus d'Esmirna a la seva obra Posthomèriques (al Llibre X, pàgs 259-489) relata com en el novè any de la guerra el príncep Paris de Troia fou ferit per una fletxa emmetzinada que li llençà Filoctetes. Paris anà a visitar Enone tot pregant-li que li salvés la vida amb alguna planta medicinal però aquesta, enutjada, va negar-li l'ajuda.

Al cap de pocs dies, li arribà la notícia de la mort del príncep troià, sentí remordiments i es va suïcidar llançant-se a la seua pira.

[edita] Referències

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 76-77.


[edita] Enllaços externs