Cíbele
De Viquipèdia
Cíbele (en grec antic Κυβέλη, Kybélê) era la principal deessa frígia. Fou una deessa tel·lúrica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. El seu culte, era molt antic, i s'havia iniciat al neolític. El culte era de caràcter orgiàstic, i se centrava especialment en el mite d'Atis, que al principi simbolitzava la renovació anyal de la natura, i més endavant la mort i la resurrecció mística dels fidels. Representava, doncs, la terra fèrtil, les coves, les muntanyes, les fortaleses, la natura i als animals. Per això també se'n deia la Mare Terra o la Gran Deessa Mare. Es va casar amb el seu fill Atis i fou la mare del tità Crono i dels déus de l'Olimp. Amb Zeus engendrà Agdistis.
Els grecs la van assimilar a altres deesses, com Gea, Demèter o l'Àrtemis Efèsia, però sobretot es confonia amb Rea i, com a tal, fou anomenada Mare dels déus. Els romans, seguint la denominació referida a la mare terra, la coneixien també amb els sobrenoms de Magna Mater 'mare gran' (d'aquí surt el nom del poble català de Madremanya) i Bona Dea.
El seu santuari frigi se situava en els boscos del mont Ida, on sembla que les celebracions es feien a l'aire lliure. Els artistes la representaven dalt d'un carro estirat per dos lleons i coronada amb una torre.
[edita] Vegeu també
- Cibeles (Madrid)
- Galli
[edita] Referències
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 49-50.
