Emoció
De Viquipèdia
L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial.
L'emoció és un procés neuroquímic i cognitiu relacionat amb la presa de decisions, la memòria, l'atenció, la percepció, la imaginació, mecanismes que el procés de selecció natural ha perfeccionat com a resposta a les necessitats de supervivència i reproducció. La interacció de l'organisme amb l'entorn constitueix la matriu biològica de l'experiència subjectiva i social de l'ésser humà, que identifica d'aquesta manera el caràcter favorable o desfavorable de l'entorn cap a aquesta lluita.
Taula de continguts |
[edita] Definició d'emoció
Encara que una paraula molt usual no és fàcil proposar una definició universalment acceptada. Hi ha un ampli consens en acceptar la distinció entre emoció i sensació. Sensació pot ser entès com l'experiència subjectiva d'una emoció que sorgeix fisiològicament al cervell.
Etimològicament la paraula ve del llatí (emotio, -onis) i és una combinació formada per e(x) (enfora) i motio (moviment, acció, gest). Es refereix a la naturalesa de l'emoció que és experimentada pels humans i també pot ser atribuïda a qualsevol criatura que exhibeixi respostes complexes similars.
Molts psicòlegs defineixen les emocions en termes de tres atributs fonamentals:
- El desvetllament fisiològic
- L'expressió conductual (per ex., expressions facials)
- L'experiència conscient, la sensació subjectiva d'una emoció
Els tres atributs són necessaris per a un ple esdeveniment emocional, encara que la intensitat de cada un pot variar molt.
Robert Masters ([1]) fa les següents distincions entre:
- Afecte. És una sensació d'avaluació innatament estructurada, no cognitiva allò pot o pot no registrar-se en el coneixement.
- Sensació. És l'afecte fet conscient, posseint una capacitat d'avaluació no només fisiològica sinó, sovint, també orientada psicològicament.
- Emoció. Es construeix de manera psicosocial, amb sentiments dramatitzats.
L'emoció es considera a vegades com l'antítesi de la raó. Aquesta distinció prové de la filosofia occidental. Les emocions poden no ser desitjades per l'individu que les sent; pot voler controlar-les però sovint no pot aconseguir-ho. Un tret característic de l'ésser humà és aquest conflicte, o fins i tot oposició, entre emoció i raó.
En el clàssic model de cervell de Paul MacLean (Triune brain), les emocions es defineixen com les respostes del còrtex dels mamífers. Es produeixen respostes instintives des del còrtex reptilià que poden entrar en competència amb el neocòrtex més lògic, que és el que raona. La investigació actual en el sistema de circuits neuronals de l'emoció suggereix que aquesta és una part essencial de la capacitat de presa de decisió i planificació humana, i que la famosa distinció feta per Descartes entre raó i emoció no és tan clara.
[edita] Component fisiològic
El component fisiològic de les emocions són els canvis que es desenvolupen en el sistema nerviós central (SNC) i que estan relacionats amb la presència de determinats estats emocionals. Són tres els subsistemes fisiològics que segons Davidoff estan relacionats amb les emocions: el SNC, el sistema límbic i el sistema nerviós autònom. Durant els processos emocionals es consideren particularment actius als següents centres del SNC:
- L' escorça cerebral, que forma part del SNC. Davidoff i Sloman coincideixen que la escorça cerebral activa, regula i integra les reaccions relacionades amb les emocions. D'acord a l'Arquitectura Computacional de la Ment de Sloman, es necessari un procés central que administri les decisions referents a intencions, planificació i resolució de conflictes. Les decisions d'un sistema intel·ligent no es poden prendre de manera independent i per això els processos desenvolupats per la ment que impliquin adequades solucions als conflictes necessiten ser resoltes a un nivell més gran d'abstracció. Sloman considera els processos emocionals com la base estructural de la ment dels sistemes intel·ligents.
- L'hipotàlem, que forma part del sistema límbic i que es relaciona amb l'activació del sistema nerviós simpàtic. Aquest centre té a veure amb emocions com el temor, l'enuig, a més de participar com a activador de la set i de l'activitat sexual.
- L'amígdala, que s'activa quan apareixen sensacions com la ira, el plaer, el dolor i el temor. L'extirpació de l'amígdala provoca complexos canvis en la conducta.
- La medul·la espinal. D'acord amb diferents investigadors (Wolff, Ax, Schowartz) és possible que les reaccions emocionals estiguin relacionades amb canvis fisiològics necessaris perquè l'individu pugui enfrontar-se a determinades situacions o també perquè pugui transmetre missatges o senyals de resposta a altres individus. Pot considerar-se també la hipòtesi que molts d'aquests canvis potser siguin perceptibles només de forma inconscient per altres individus.
Wolff va demostrar experimentalment que les parets de l'estómac reaccionen als estats emocionals canviant el seu flux sanguini, les contraccions peristàltiques i les secrecions d'àcid clorhídric. Albert Ax va determinar la relació entre les emocions i la freqüència cardíaca, la conductivitat elèctrica de la pell (relacionada amb la transpiració), la tensió muscular, la temperatura de la cara i les mans, i la freqüència respiratòria. Va trobar que les reaccions emocionals davant el perill provocaven reaccions similars a l'acció de l'adrenalina; també que els actes insultants provoquen reaccions musculars, cardíaques i respiratòries similars a l'acció de l'adrenalina i noradrenalina. Gary Schowartz va observar que algunes reaccions emocionals provoquen canvis de tensió muscular facial imperceptibles a simple vista però mesurables instrumentalment.
[edita] Tipus d'emocions
Tradicionalment s'ha acceptat que hi ha certes emocions bàsiques o primàries i d'altres secundàries. Les primàries són més universals i les secundàries acostumen a implicar sentiments complexos o ser la suma de diverses emocions primàries.
Dins les emocions primàries es troben la ràbia, la por, la pena, l'alegria, el fàstic i la sorpresa. Robert Plutchik hi afegeix l'acceptació i la curiositat. No hi ha acord per a les secundàries, que poden variar molt segons l'autor que les enumeri.
No hi ha acord sobre les emocions secundàries, que poden canviar molt segons l'autor que les enumeri. Algunes de les més comunes són l'ansietat, l'avorriment, el ressentiment, la pietat, la confusió, la decepció, la vergonya, la gratitud, la culpabilitat, la nostàlgia, l'esperança, l'interès, la gelosia, la malenconia i l'admiració.
[edita] Investigadors destacats
Gran científics que han tractat el tema de l'emoció:
- Charles Darwin
- William James
- Ivan Pavlov
- James Papez
- Baruch Spinoza
- Paul Elkman
[edita] Enllaços externs
- Qüestionari d'Expressivitat de Berkeley. Qüestionari interactiu per l'avaluació de l'expressivitat emocional.(castellà)
