Dolors Piera i Llobera

De Viquipèdia

Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, (Urgell), 1910 – Santiago de Xile, (Xile), 2002) fou una mestra i sindicalista.

El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida. Va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i fa ser fundadora de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança (FETE-UGT).

Durant el bienni negre va ser expedientada per exercir la Tècnica Freinet a Vilafranca del Penedès, on treballava. La redacció de l'Escola Proletària (òrgan de la FETE-UGT) es feia des de casa seva. Com a delegada d'aquesta publicació, Dolors Piera va assistir al Congrés Mundial de Professors de París.

Membre del PSUC, va formar part del Comité Executiu del partit. El 1937, en plena guerra civil, va participar en l'organització del Congrés de la Dona realitzat a Barcelona, congrés que va donar lloc a la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la que en va ser escollida secretària general. Com a regidora de l'Ajuntament de Barcelona, va acompanyar La Passionària en el míting realitzat al Velòdrom d'Hivern de París.

Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Detinguda arran de la invasió nazi de França durant la Segona Guerra Mundial, va estar empresonada quatre mesos.

En sortir-ne, viatja amb el seu germà Josep fins a la República Dominicana i finalment s'instal·la a Xile on es reuneix amb el seu company, Pere Aznar i Seseres i neixen els seus fills. Allà treballa novament de mestra, sent sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile, organitza el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i manté activa la seva militància feminista. També va ser una de les dinamitzadores del Centre Català de Santiago de Xile.