Destí (òpera)
De Viquipèdia
| Destí | |
| Títol original: | Osud |
| Llengua original: | txec |
| Música: | Leóš Janáček |
| Llibret: | Leóš Janáček i Fedora Bartošová |
| Actes: | 3 |
| Època de composició: | 1903-1907 |
| Estrena: | 25 d'octubre de 1958 |
| Teatre: | Teatre de Brno, Brno |
|
Personatges:
|
|
|
|
Destí (en txec: Osud) és una òpera en tres actes de Leóš Janáček sobre llibret en txec del mateix compositor i Fedora Bartošová. Janáček va iniciar la composició d'aquesta òpera l'any 1903 i la va concloure l'any 1907. Junt amb la seua darrera òpera, De la casa dels morts, va ser l'única no representada en vida del compositor, sent escoltada per primera vegada l'any 1934 a la Ràdio de Brno, i sent estrenada sobre l'escenari l'any 1958 a Brno, dirigida per František Jílek.
Taula de continguts |
[edita] Gènesi
Janáček va compondre 'Destí' després d'una de les seues millors i més populars òperes, Jenůfa. Es trobava deprimit i submergit en la profunda crisi vital que va patir entre els 40 i els 50 anys d'edat, en la que per descomptat van influir la mort de la seua filla Olga, a l'edat de 21 anys al febrer de 1903, i els seus problemes conjugals en un matrimoni que mai no va ser feliç. Per a recuperar-se, el compositor va decidir passar l'estiu de 1903 a la ciutat balneari de Luhačovice, frequentada per l'alta societat txeca. Al balneari va conèixer una dona jove, Kamila Urválková, muller de l'administrador forestal dels dels boscos txecs. Aquesta, en assabentar-se que Janáček era compositor li va contar que ella ja havia estat inspiradora d'una òpera, Kamila de Vitězslav Čelanský, estrenada a Praga l'any 1897. No obstant, li va confessar que el retrat que Čelanský, antic amant seu, havia fet d'ella no era fidel amb la seua personalitat, perquè l'havia descrit com una dona irresponsable i flirtejadora. Kamila va convéncer Janáček per a que componguera una nova òpera inspirada en ella, on es fera palesa la seua vertadera personalitat, i que servira com a acte de desgreuge.
[edita] Sinopsi
[edita] Acte 1
Míla i el compositor Živný van ser amants, però la mare de Míla va posar fi a la relació, esperant un compromís matrimonial més avantatjós per a la seua filla. Però llavors, Míla ja estava embarassada i ara és una mare soltera, el que fa impossible que trobe marit. Míla i Živný es troben de nou amb ocasió d'unes vacances en una ciutat balneari. Es troben d'amagat, reviscolen el seu amor i decideixen fugir plegats. Mentrestant la mare de Míla els cerca entre la gentada i prediu un desastre.
[edita] Acte 2
Quatre anys després Živný i Míla estan casats. La mare de Míla, que viu amb ells, ha començat a mostrar símptomes de debilitat mental i no deixa d'acusar el seu gendre de totes les dissorts de la seua filla. Mentre el fill de la parella, Doubek, juga, el matrimoni fulleja l'inacabada òpera que Živný va començar durant llur separació. L'òpera expressa amargor envers Míla, retratant-la com una traïdora. La mare de Míla, perdent completament la raó, repeteix fragments de la música de l'òpera i després es llança pel balcó. Intentant salvar sa mare, Míla cau també pel balcó; ambdues moren.
[edita] Acte 3
Onze anys després, finalment l'òpera de Živný va a ser representada, tot i que encara roman inacabada. El compositor assaja un cor de l'obra amb els seus estudiants, entre els quals s'hi troba Doubek, ara un home jove. Altre estudiant, Verva, sospita que el protagonista de l'òpera és el mateix compositor. Amb la música, Živný torna a sentir l'amor envers Míla i la crueltat que ell li va mostrar. Turmentat pels remordiments, demana a Doubek que li porte un got d'aigua i immediatament cau mort. El final de l'òpera de Živný queda en mans de Déu.
[edita] Llibret
Janáček va esbossar la trama en una prosa senzilla, i va enviar el text a Fedora Bartošová, una mestra d'escola de 20 anys, que havia estat amiga de la seua filla Olga, per a que el convertira en un llibret en vers « de caràcter puixkinesc.» No es pot dir que Janáček no tinguera qualitats com a llibretista; en realitat molts llibrets de les seues obres són de la seua mà i va ser capaç de convertir en òpera temes en principi tan poc adequats com un còmic d'animals (La rabosseta astuta) o les penalitats d'uns presoners a Sibèria (De la casa dels morts). Malgrat tot, potser degut a un lapse d'inspiració o a la inexperiència de la seua col·laboradora, el llibret ha estat tatxat d' « ingenu i maldestre »[1]. En realitat el llibret va patir moltes transformacions arran d'una profunda revisió de l'òpera l'any 1906, fins i tot amb l'eliminació de personatges i amb la reescriptura total del segon acte. L'únic personatge completament desenvolupat des del punt de vista psicològic és Živný; Míla —que en realitat havia de ser la figura central del drama segons la petició de Kamila Urválková al compositor—i sa mare, semblen mers personatges accesoris, tot i que desencadenadors, de les vicisituds de Živný. La mort de Míla i sa mare a final del segon acte sembla incorrectament emplaçada, ja que actua com un final en fals. Això ha fet que sovint es represente l'òpera amb una transformació del discurs dramàtic en forma de flashback. En aquesta concepció l'òpera comença amb el tercer acte. En el moment en què Živný comença a narrar als seus alumnes la història, s'intercalen el primer i el segon acte, amb una pausa entre ells. L'òpera conclou amb la resta del tercer acte. D'aquesta manera, el drama aconsegueix major unitat, en fer coincidir en el temps escènic la mort dels tres personatges principals, atenyent un clímax més efectiu. En la versió flashback l'obra es redueix a dos actes: principi del tercer i primer; i segon més final del tercer.
[edita] Música
Poc abans d'iniciar la composició de 'Destí', Janáček s'havia mostrat molt impressionat amb dues òperes que havia tingut ocasió d'escoltar a Praga: La Bohème de Giacomo Puccini i Louise de Gustave Charpentier. De la primera va lloar el ràpid i fàcil estil conversacional i de la segona el seu realisme descriptiu de la vida als barris populars parisencs.
Tot i no ser una òpera massa representada, la música de 'Destí' posseeix valors evidents. Segons Shawe-Taylor[1] a 'Destí' es troba la connexió estilística entre l'expansiu estil de Jenůfa i les maneres més lleugeres i esquives de Les excursions del Sr. Brouček i Katia Kabanová. En el primer acte, Janáček soluciona amb mestria el contrast entre l'atmosfera alegre i despreocupada dels hostes del balneari i el drama personal i íntim dels protagonistes. El punt culminant d'aquest acte és l'encontre entre els dos amants, Míla i Živný, que segons John Tyrrell[2] « demostra un fervent estil líric vocal rarament aconseguit en les obres de maduresa del compositor ». En els actes segon i tercer els moments més importants pertanyen al personatge de Živný, sobretot el seu monòleg del tercer acte.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Desmond Shawe-Taylor. The Operas of Leóš Janáček. Proceedings of the Royal Musical Association, 85th Sess. (1958-1959), pp. 46-64
- ↑ John Tyrrell. Janáček's Fate. The musical Times, Vol. 113, No. 1547. (Jan., 1972), pp. 34-37.
[edita] Bibliografia general
- Osud per John Tyrrell, a 'The New Grove Dictionary of Opera', ed. Stanley Sadie (Londres, 1992) ISBN 0-333-73432-7
