David Farragut

De Viquip??dia

David Glasgow Farragut (Knoxville, Tennessee, 1801 - Portsmouth, Nova Hampshire, 1870) fou un militar nord-americ??, fill del militar menorqu?? Jordi Ferragut Mesquida. De molt jove ingress?? a l'armada. Fou el primer oficial major de la Marina dels Estats Units d'Am??rica durant la Guerra civil americana, i va esdevenir el primer contraalmirall, el primer vicealmirall i el primer almirall. El 1861 organitz?? el blocatge de la costa americana des de Chesapeake a Rio Grande per a evitar els prove??ments als Estats Confederats d'Am??rica.

El 1862 conquer?? Nova Orleans i poc despr??s tota la l??nia del riu Mississip??, en col??laboraci?? amb el general Ulysses Simpson Grant. Per?? la veritable fama l'assol?? el 1864 despr??s de la conquesta de badia de Mobile, aleshores el principal arsenal sudista, i que deix?? la guerra gaireb?? decidida. T?? est??tues a moltes ciutats dels Estats Units, i fins i tot una a Ciutadella de Menorca, la ciutat del seu pare, i de la que fou declarat Fill adoptiu.

[edita] Inf??ncia i carrera militar

Farragut era fill de Jordi i Elizabeth Ferragut, i va n??ixer a Lowe's Ferry en el riu Holston (avui Tennessee), a poques milles de l'estaci?? de Campbell, prop de Knoxville, on residia la seva fam??lia. El nom de naixement d'en David era James, per?? va ser canviat el 1812 despr??s de la seva adopci?? pel futur Capit?? de la marina David Porter el 1808.

David Farragut va entrar a la marina el 17 de desembre de 1810. En la guerra angloamericana de 1812, quan nom??s tenia 12 anys, se li don?? el comandament d'un buc anomenat USS Essex i el va portar a port de forma segura. Va ser ferit i capturat durant el creuer de l'Essex per a la badia de Valpara??so (Xile) el 28 de mar?? de 1814, per?? fou alliberat l'abril de 1815 en un intercanvi. En els anys seg??ents, despr??s d'una missi?? rere una altra, va demostrar l'alta capacitat i sentit del deure que li permetria fer una gran contribuci?? en la vict??ria de la Uni?? durant la Guerra Civil i escriure una famosa p??gina en la hist??ria de la marina dels Estats Units.

[edita] Guerra civil americana

En el comandament de l'esquadr?? del Golf Blockading Oest, amb la seva bandera a bord de l'USS Hartford, es va fer c??rrec de Fort Jackson, de Fort St. Philip i de Chalmette (Louisiana), de les bateries per prendre el port i la ciutat de Nova Orleans (Louisiana) el 29 d'abril d'aquell any, un fet decisiu en la guerra. Els Estats Units van honorar el seu gran mariner despr??s d'aquell fet amb la creaci?? del rang d'almirall (rear admiral) el 16 de juliol de 1862, un rang mai emprat abans a la Marina nord-americana (fins llavors, la Marina dels Estats Units s'havia resistit a l'??s del rang d'almirall preferint el terme d'oficial major, per diferenciar-se de les tradicions de les marines europees). Despr??s va defensar Vicksburg (Mississippi) sense ??xit, i la seva flota de 38 vaixells es va haver de retirar el juliol de 1862.

Va ser un comandant agressiu i no sempre cooperatiu. En el setge de Port Hudson, el pla era que la flota de Farragut passaria pels canons de la fortalesa confederada amb el suport d'un atac per terra per part de l'Ex??rcit del Golf comandat pel general Nathaniel Banks, que comen??aria a les 08:00 del mat?? del 15 de mar?? de 1863. Farragut a decidir unilateralment avan??ar el seu atac a les 21:00 hores del dia 14 de mar?? i iniciar la seva carrera abans que les forces de terra de la Uni?? estiguessin en posici??. L'atac descoordinat va permetre els confederats concentrar-se en la flota de Farragut i inflingir greus danys en els seus bucs de guerra.

El grup de combat de Farragut es va veure obligat a retirar-se amb nom??s dos bucs en condicions de passar el can?? del basti?? de la Confederaci??. Despr??s de sobreviure la batalla, Farragut no va prendre part en la batalla de Port Hudson i en general Banks a continuar el setge sense l'avantatge del suport naval. L'ex??rcit de la Uni?? va fer dos gran atacs a la fortalesa i el sdos van ser rebutjats amb grans p??rdues.La flota de Farragut estava fragmentada, per?? encara va ser capa?? d'un bloqueig a la boca del riu Roig (Red River) amb els altres dos bucs de guerra, per?? no patrullar eficientment la secci?? del Mississippi entre Port Hudson i Vicksburg . La decisi?? de Farragut va resultar costosa per la Marina i l'Ex??rcit de la Uni??, que van patir la m??s alta taxa de v??ctimes de la Guerra Civil a la batalla de Port Hudson.

Vicksburg es va entregar el 4 de juliol de 1863, deixant a Port Hudson com l'??ltim reducte confederat al riu Mississippi. El general Banks va acceptar la rendici?? de la guarnici?? confederada a Port Hudson el 9 de juliol de 1863, acabant el setge m??s llarg en la hist??ria militar dels Estats Units. El control del riu Mississippi va ser la pe??a central en l'estrat??gia de la Uni?? per guanyar la guerra, i amb la rendici?? de Port Hudson, la Confederaci?? quedava separada en dos.

El 5 d'agost de 1864, Farragut aconseguia una gran vict??ria en la Batalla de la Badia de Mobile. Mobile era el darrer gran port de la Confederaci?? obert al Golf de M??xic. La badia estava fortament minada (les mines marines eren conegudes com a torpedes en aquella ??poca). Quan el USS Tecumseh va ferir una mina i es va enfonsar, els altres es van comen??ar a retirar. En veure els vaixells en retirada des del seu buc ins??gnia, el USS Hartford, Farragut va cridar a trav??s d'una trompeta "Quin ??s el problema?" al USS Brooklyn. "Torpedes!" va ser la resposta. Llavors Farragut va cridar la seva famosa cita "Damn the torpedoes!" (Male??ts els torpedes!) "Quatre campanes. Capit?? Drayton, endavant! Jouett, a tota velocitat!". La major part de la flota a tenir ??xit en la seva entrada a la badia. Llavors Farragut va obtenir el triomf amb l'oposici?? de les bateries pesades a Fort Morgan i Fort Gaines i derrotar l'esquadra de l'Almirall Franklin Buchanan.

Farragut va ser ascendit a Vicealmirall el 21 de desembre de 1864, i a Almirall (full admiral) el 25 de juliol de 1866, despr??s de la guerra.

[edita] Mort

El darrer servei actiu de l'Almirall Farragut va ser el comandament de l'Esquadra Europea, amb la fragata Franklin com el seu buc ins??gnia, i va morir a l'edat de 69 anys a Portsmouth, Nova Hampshire. Est?? enterrat al cementiri de Woodlawn, Bronx, Nova York.