Dario Fo
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1997) |
Dario Fo ( Leggiuno, Itàlia 1926 ) és un dramaturg i actor italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1997.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 24 de març de 1926 a la població de Leggiuno, ciutat situada a la província de Varese a la Llombardia italiana. El 1940 es traslladà a la ciutat de Milà, on estudià arquitectura a l'Acadèmia de Belles Arts d'aquesta ciutat. Durant la Segona Guerra Mundial es veié obligat a aturar els seus estudis, desenvolupant un suport a la resistència anti-feixista així com als Aliats, havent d'ajudar a escapar als seu pare fins a Suïssa. En acabar la Guerra continuà els seus estudis, interesant-se gradualment en el teatre.
[edita] Obra literària
El 1950 s'inicià com actor i conreà la sàtira per programes de ràdio i televisió per a la Radio Televisió Italiana (RAI), per posteriorment traslladar-se fins a Roma per treballar com a guionista en diverses produccions de cinema, especialment del productor Dino De Laurentiis.
Amb la seua esposa, l'actriu Franca Rame, van crear la Compagnia Dario Fo-Franca Rame que actuà durant els anys 1959-1968. Degut a què les seues sàtires patien durant la seva emissió en el programa de televisió Canzonissima una abundant censura, van decidir tornar al teatre, i formar la companyia Nuova Scena l'any 1968, una cooperativa teatral asaociada al Partit Comunista Italià que actuava en fàbriques i clubs de treballadors. El 1979 creà el nou grup teatral anomenat Il Collettivo Teatrale La Comune, establert a Milà.
La seva obra dramàtica utilitza recursos i tòpics de la Commedia dell'arte. L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura perquè seguint la tradició dels bufons medievals manté la dignitat dels oprimits.
[edita] Obra seleccionada
- 1959: Gli arcangeli non giocano a flipper
- 1960: Aveva due pistole dagli occhi bianchi e neri
- 1963: Isabella, tre caravelle e un cacciaballe
- 1964: Settimo ruba un po' meno
- 1967: La signora è da buttare
- 1969: Mistero buffo
- 1970: Morte accidentale di un anarchico
- 1971: Tutti uniti, tutti insieme, ma scusa quello non è il padrone?
- 1973: Il Fanfani rapito
- 1974: Non si paga, non si paga!
- 1983: Coppia aperta, quasi spalancata
- 1989: Il papa e la strega
- 1991: Johan Padan a la descoverta delle Americhe
- 1997: Il diavolo con le zinne
- 1998: Marino libero, Marino è innocente Luigi Calabresi
- 2003: L'anomalo Bicefalo
Entre d'altres han estat traduïdes al català les obres: Els arcàngels no juguen a les màquines de petaca (1959), Mort accidental d'un anarquista (1970) i Ací no paga ni Déu! (1974).
