Damià Campeny i Estrany

De Viquipèdia

Retrat de Damià Campeny, per Vicenç Rodés

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855) fou un escultor català.

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, de la qual més tard en seria professor i director de la secció d'escultura. Va treballar al taller de l'escultor Salvador Gurri i Corominas i posteriorment al de Nicolau Travé. Obrí el seu propi taller, on va realitzar encàrrecs per a parròquies barcelonines, com Sant Vicenç i Sant Jaume i per a la Cartoixa de Montalegre el Sant Bru.

L'any 1797 guanyà una pensió de la Junta de Comerç per anar a Roma, on conegué l'escultor Antoni Canova, i hi visqué durant divuit anys durant els quals treballà al taller del Vaticà i hi realitzà obres com Hèrcules Farnesi i Neptú. Envià tot un seguit d'escultures a la Junta de Comerç.

Tornà a Barcelona on compaginà la labor de professor a la Llotja, on va tenir entre els seus deixebles a Domènec Talarn i Ribot, amb la realització d'obres creatives. Fou un dels primers acadèmics de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1850).

Ferran VII el distingí amb el títol d'escultor de cambra del Rei; nomenat acadèmic de San Fernando a Madrid, hom li oferí una plaça de professor, que no acceptà. Fou acadèmic també de l'Escola de Sant Lluís, a Saragossa i de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos, de València.

És, amb Antoni Solà, l'escultor català més important del Neoclassicisme.

[edita] Obres destacades

Escultura de l'almirall Galzeran Marquet a la plaça del Duc de Medinacel·li de Barcelona (1851), atribuïda a Damià Campeny tot i que no se n'ha pogut establir l'autoria amb seguretat.^[1]

• Diana en el bany 1803. Acadèmia de San Fernando. Madrid
• Lucrècia 1804. Casa Llotja
• Cleòpatra 1804-1810 Museu Nacional d'Art de Catalunya . Barcelona
• Centre de taula 1805. Parma (Itàlia)
• Flora 1810. Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona
• Vestal 1810. Barcelona
• La Fe conjugal 1810. Barcelona
• Font de Neptú 1832. Igualada
• Monument a Galceran Marquet 1851. Barcelona^[1]

[edita] Referències

1. ↑ ^{1,0 1,1} Monument a Galzeran Marquet a la web de l'ajuntament de Barcelona.

[edita] Enllaç extern

• MNAC
• Escultures de Damià Campeny a Barcelona, a la web de l'ajuntament: Monument a Galzeran Marquet, a la plaça del Duc de Medinacel·li, i Font del Vell, a la plaça de Sants

[edita] Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Damià Campeny i Estrany

• Carlos Cid Priego, La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany, Biblioteca de Catalunya-Caixa Laietana, Barcelona-Mataró 1998.
• Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya.
• Tomo 4 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5432 6.