Antoni Solà

De Viquipèdia

Antoni Solà, Barcelona 1782 - Roma 1861, fou un escultor català.

Va estudiar a l'Escola Llotja de Barcelona i es va traslladar a Roma pensionat l'any 1802, on va residir fins a la seva defunció.

Proposat per Canova i Thorvaldsen, va ser membre de la Acadèmia romana de Sant Lluc, de la qual arribaria a ser president entre els anys 1837 i 1840, circumstància excepcional ja que el segle XIX només un altre no italià ho fou, l'esmentat Thorvaldsen. L'any 1846 va ser nomenat escultor de càmera honorari de la reina Isabel II i membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i de la de Florència (Itàlia).

És, amb Damià Campeny, l'escultor català més important del Neoclassicisme.

[edita] Obres destacades

• 1810 Orestes turmentat per les Fúries. Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.
• 1815 Bust de Pius VII. Museu de Belles Arts d'Astúries. Oviedo.
• 1817 Ceres coronada d'espines
• 1820 Minerva
• 1831 Grup de Daoiz i Velarde. Plaça del 2 de maig a Madrid.
• 1834 Matança dels Innocents Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.
• 1835 Sepulcre de Fèlix d'Aguirre. Església de Montserrat a Roma.
• 1835 Estàtua de Cervantes. Plaça de les Corts a Madrid
• 1841 Sepulcre de San Juan Pignatelli. Roma
• 1856 Bust del Duc de Rivas
• Sepulcre de Pedro de Quevedo i Quintano. Catedral d'Orense

[edita] Bibliografia

• Fontbona, Francesc, Del Neoclassicisme a la Restauració, volum VI de la "Història de l'Art Català", Edicions 62, Barcelona 1983.
• Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya