Cristina Peri Rossi
De Viquipèdia
Cristina Peri Rossi (Montevideo, 12 de novembre de 1941) és una escriptora, professora de literatura, traductora i periodista uruguaiana que es va exiliar a Espanya després de la dictadura militar que va tenir lloc amb el cop d'Estat de 1972.
Rossi va néixer a Montevideo, ciutat on va viure fins a 1972, quan els militars van aconseguir el poder i el govern de l'Uruguai. Després d'haver estat acomiadada de la Universitat de la República, on impartia literatura comparada, i després que moltes de les seves obres fossin destruïdes i prohibides pel règim dictatorial uruguaià, Rossi es va establir a Barcelona i, des d'allà, va escriure durs articles contra la dictadura del seu país. Tanmateix, les seves polèmiques acusacions i la seva actitud d'esquerra li van provocar enemics que donavan suport al franquisme. Per aquest motiu, el 1974 decideix exiliar-se a París, on roman fins a la fi del règim franquista i la fi de la dictadura i l'opressió a Espanya.
Després del seu retorn a Barcelona, va obtenir la nacionalitat espanyola i es va dedicar a escriure assajos i articles a favor dels drets humans i en defensa del feminisme i el respecte als homosexuals. Molts dels seus articles han aparegut en periòdics espanyols i estrangers, entre ells: El País, Vanguardia, El Mundo, el Periódico de Barcelona, etcètera.
Com escriptora, Rossi va explorar molts gèneres (poesia, assaig, relat, novel·la) i les seves obres han estat traduïdes a més de catorze llengües distintes.
Com periodista, no obstant això, va ser acomiadada d'una ràdio emissora barcelonina després d'haver treballat en ella durant més de trenta anys. La raó per la qual va ser rellevada del càrrec, a l'octubre de 2007, és per no parlar català en un mitjà de comunicació a tal propòsit. Arran d'aquest incident, s'han obert moltes postures contraposades: qui condemnen l'acció de la ràdio, qualificant-la de discriminatòria, i qui, d'altra banda, justifiquen la mesura a l'exposar que Rossi no va demostrar cap interès per aprendre la llengua catalana en les més de tres dècades que duu vivint a Catalunya[1][2].
[edita] Algunes obres
- Julio Cortázar (assaig)
- Viviendo (1963)
- Los museos abandonados (1968)
- El libro de mis primos (1969)
- Indicios pánicos (1970)
- Evohé (1971)
- Descripción de un naufragio
- Diáspora (1976)
- La tarde del dinosaurio (1976)
- Lingüística general (1979)
- La rebelión de los niños (1980)
- El museo de los esfuerzos inútiles (1983)
- La nave de los locos (1984)
- Una pasión prohibida (1986)
- Europa después de la lluvia (1987)
- Solitario de amor (1988)
- Cosmoagonías (1988)
- Fantasías eróticas (1990
- Acerca de la escritura (1991).
- Babel bárbara (1991),
- La última noche de Dostoievski (1992)
- La ciudad de Luzbel y otros relatos (1992)
- Otra vez Eros (1994)
- Aquella noche (1996)
- Inmovilidad de los barcos (1997)
- Desastres íntimos (1997)
- Poemas de amor y desamor (1998)
- Las musas inquietantes (1999)
- El amor es una droga dura (1999)
[edita] Referències
- ↑ Peri Rossi acusa la CCRTV de "persecución lingüística" (castellà)
- ↑ Suport a Cristina P. Rossi (castellà)
[edita] Enllaços externs
- Biografia, obres i traduccions de Cristina Peri Rossi (castellà)
- Cristina P. Rossi a escritoras.com (castellà)
- Breu biografia de Cristina Peri Rossi (castellà)