Corts de Montsó (1553)
De Viquipèdia
Les Corts de Montsó de 1553 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat en Onofre de Copons i de Vilafranca.
Tornen a ser presents a la costa mediterrània els atacs turcs. Una flota de 120 vaixells ressegueix les costes del regne de Nàpols saquejant i atancant les viles. Aquest nou atac militar generarà un nou conflicte de competències entre el rei i els diputats. El rei va enviar al lloctinent Juan Fernández-Manrique de Lara y Pimentel a defensar Barcelona, mentre ell es trobava a Catalunya celebrant Corts. El lloctinent era una figura de representació reial i no podia actuar si el rei era present. La interpretació rigorosa de l'ordre constitucional que fan les institucions catalanes xoca amb l'aplicació massa freqüent del concepte de "necessitat" que aplica la corona. Finalment tot s'arreglà perquè els turcs varen retirar-se.
Durant aquestes Corts s'estengué al regne d'Aragó el fur pel qual els doctors sel's feia formar part de la noblesa, privilegi que ja existia a Castella i València. Tot i ser un títol honorífic i no hereditàri, permetia gaudir d'excencions i privilegis[1].
| Anterior: Corts de Montsó (1547) |
Corts Catalanes (llista) |
Posterior: Corts de Barcelona-Montsó (1564) |
[edita] Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9
- ↑ J. Berní Catalá, «Resumen de los Privilegios, Gracias y Prerrogativas de los Abogados Españoles», Valencia, 1764.
