Corts de Barcelona (1431)
De Viquip??dia
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magn??nim a Barcelona entre 1431 i 1434, si be varen ser presidides per la reina Maria de Castella com a lloctinent al marxar el rei a N??pols a partir del 29 de maig de 1432. Era President de la Generalitat en Marc de Vilalba.
El sistema de gesti?? interna implantat a la Generalitat des de les Corts de Barcelona (1413), les primeres del rei Ferran d'Antequera, permetia evitar la intromissi?? reial en les votacions dels diputats. Per?? no evitava que els abusos vinguessin dels mateixoa oficials de la instituci??. La soluci?? a aquest problema mitjan??ant una reforma a fons, fou el fet pol??ticament m??s destacat d'aquestes corts. La iniciativa va estar plantejada el 10 de setembre de 1431 pels diputats que havien estat nomenats feia nom??s dos mesos: Marc de Vilalba, Bernat Galceran II de Pin??s-Fenollet i Francesc Despl??.
Varen exposar la situaci?? i demanaren les seg??ents accions:
- La possibilitat de vendre algunes penyores procedents de deutes amb la Diputaci??.
- La cust??dia dels esclaus que si li encomanaven.
- Una reforma del sistema de gesti?? de les generalitats.
Per atendre aquestes peticions les Corts nomenen una comissi?? de tres persones per bra?? amb plens poders per examinar, analitzar la situaci?? de la Generalitat i proposar solucions. Entre els membres de la comissi?? constituida el 10 de novembre de 1431 hi figuraven Pere de Palou i Joan Fiveller.
Les conclusions centren el problema en el cobrament defectu??s de les generalitats i la comissi?? emet, a final de febrer de 1432, unes Ordinacions de la comissi?? del nou per a la reforma de General, que no s??n acceptades pels diputats i porten a un nou redactat publicat en 1433.
El contingut d'aquestes ordinacions, recollia alguns aspectes de funcionament que avui encara formen part de l'ordenament jur??dic de les administracions p??bliques:
- Obligatorietat de donar publicitat de les subhastes i arrendaments de les generalitats per a que poguessin participar els de fora de Barcelona.
- Els interventors, tractador i mitjancers en l'arrendament hav??en de ser empleats p??blics del General.
- Els arrendadors de drets hav??en de presentar avals i no hav??en de tenir deutes anteriors pendents.
- L'escriv?? major havia de prendre nota del proc??s d'arrendament en el Llibre Blau, un registre especial per al cas.
Tamb?? recull temes d'ordre normatiu intern:
- Revissi?? salarial dels diputats: 16 sous i 6 diners de Barcelona per dia de treball.
- Horari laboral, amb l'obligatorietat de presentar-se diariament a la Casa de la Diputaci??, llevat delss festius i per malaltia.
- Incompatibilitat en ocupar c??rrecs a persones amb deutes.
- Limitaci?? per a repetir com a diputat i o??dor fins passats quatre i tres triennis, respectivament.
El juliol de 1434 s'escolliren nous diputats i o??dors, recaient en Pere de Palou el c??rrec de President de la Generalitat.
| Anterior: Corts de Tortosa (1429) |
Corts Catalanes (llista) |
Posterior: Corts de Monts?? (1435) |
[edita] Notes
[edita] Bibliografia
- Hist??ria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclop??dia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0
