Cop??pode

De Viquip??dia

Cop??podes

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
F??lum:	Arthropoda
Subf??lum:	Crustacea
Classe:	Maxillopoda
Subclasse:	Copepoda H. Milne-Edwards, 1840

Ordre

Calanoida
Cyclopoida
Gelyelloida
Harpacticoida
Misophrioida
Monstrilloida
Mormonilloida
Platycopioida
Poecilostomatoida
Siphonostomatoida

Dibuixos de cop??podes per Ernst Haeckel (Formes d'art de la natura, 1904)

Els cop??podes (Copepoda), s??n crustacis de mida molt petita, generalment microsc??pics, que es troben abundantment, tant en aigua dol??a com salada.

Taula de continguts

1 Morfologia
2 Subgrups
- 2.1 Eucop??podes
- 2.2 Branquiurs
3 Cop??podes par??sits
- 3.1 Eucop??podes par??sits
- 3.2 Branquiurs par??sits
4 Enlla??os externs

[edita] Morfologia

Aquest grup de crustacis no tenen closca, i el seu desenvolupament s'inicia a partir de una larva naupli. El cop??pode d'aigua dol??a m??s estudiat ??s Cyclops que ofereix un quadre general del grup bastant representatiu. El seu aspecte ??s el d'un crustaci dec??pode, amb una porci?? anterior amb forma de pera que inclou la regi?? cef??lica i els dos primers segments del t??rax. A continuaci?? es troben tres segments del t??rax m??bils, i finalment l'abdomen, sense ap??ndixs i que acaba en una cua en forma de forca, amb filaments plomosos. Tenen un sol ull, que ??s una evoluci?? dels dos ulls fusionats, i les antenes principals, molt articulades s??n molt m??s grans que les secund??ries. Posseeixen 4 parells d'ap??ndixs tor??cics que els serveixen per nedar i vestigis d'un cinqu?? parell que en altres esp??cies de cop??podes s??n m??s evidents. A m??s de les mand??bules i maxil??les, el primer parell d'ap??ndixs tor??cics ha evolucionat fins a convertir-se en maxil??les secund??ries.

[edita] Subgrups

Dins dels Cop??podes trobem dos subgrups principals:

Eucop??podes
Branquiurs

[edita] Eucop??podes

Molts eucop??podes s??n de cos transparent; alguns tenen una certa coloraci??, com ??s el cas dels Anomalocera. Com fet curi??s, es pot notar que algunes esp??cies que s??n transl??cides arriben a acolorir abundantment l'aigua a causa de la difracci?? de la llum en passar pels seus cossos. Algunes esp??cies marines s??n lluminoses per si mateixes ja que tenen en el tegument una subst??ncia fosforescent.

Els cop??podes s??n tan abundants en l'aigua de mar, que en qualsevol mostra de pl??ncton n'apareixen exemplars. Com la gran majoria dels cop??podes pertanyen al subgrup dels eucop??podes, trobem exemplars distribu??ts al llarg de totes les latituds, fins i tot a l'Ant??rtida.

Moltes de les esp??cies compten amb ap??ndixs plomosos que en molts casos poden arribar a superar la mida de l'animal, fins i tot en 4 o 6 vegades la seva llarg??ria. En aigua dol??a tamb?? els podem trobar per molts llocs, en una distribuci?? tan ??mplia com la dels Clad??cers.

[edita] Branquiurs

Els animals pertanyents a aquest subgrup de cop??podes, viuen totes en aigua dol??a i pertanyen tots a la fam??lia dels Arg??lids, composta dels g??neres Argulos, Dolops i Chonopeltis. La gran majoria s??n par??sits, encara que es poden trobar algunes esp??cies nedant en llibertat. A difer??ncia dels eucop??podes, a m??s de l'??nic ull fusionat, posseeixen dos ulls simples als costats del cos. El cos dels branquiurs ??s transl??cid, fins al punt que ??nicament s'aprecia la zona abdominal on es troba l'aparell digestiu.

[edita] Cop??podes par??sits

La gran majoria dels cop??podes neden lliurement per?? existeixen algunes esp??cies que s'han convertit en par??sites. Moltes d'aquestes ??ltimes conserven un aspecte similar al de les formes lliures mentre d'altres han arribat a l'extrem de perdre les seves caracter??stiques de crustaci i fins i tot d'artr??pode, observant-se molt m??s en el cas de les femelles. Per poder classificar aquestes ??ltimes esp??cies dins dels cop??podes, es parteix de l'estudi de mascles joves, els quals no estan gaire modificats.

[edita] Eucop??podes par??sits

Dins dels eucop??podes hi ha una gran quantitat d'esp??cies par??sites, m??s que en cap altre grup de crustacis. S??n molt coneguts els anomenats "polls dels peixos" de la fam??lia dels cal??gids, que es caracteritzen pel cos ample i deprimit que els facilita adherir-se al seu hoste f??cilment. Una particularitat dels cal??gids, ??s que en les seves primeres etapes de desenvolupament neden lliurement, i nom??s inicien la seva etapa parasit??ria quan s??n adults joves. Romanen par??sits sense facultats natat??ries durant un per??ode de temps determinat per etapes de creixement i aparellament i finalment retornen a esp??cimens lliures, recuperant les seves capacitats natat??ries.

Un altre par??sit de costums curiosos ??s el Lernacea, les larves del qual que neixen en forma de naupli, inicien la seva vida par??sita sobre un peix de la fam??lia dels pleuron??ctids, com un llenguado; els seus ap??ndixs es redueixen fins a quedar convertits en mers monyons. Quan arriba l'??poca d'aparellament, l'animal es despr??n de l'hoste. Despr??s d'acoblar-se els mascles moren, i les femelles busquen un nou hoste, generalment un bacall?? o un llu??, es fixen a les br??nquies i inicien un proc??s degeneratiu i arriben a perdre totalment els ap??ndixs fins a quedar convertides en sacs, sense cap aparen??a de crustaci.

[edita] Branquiurs par??sits

Com ja s'ha comentat, la major part dels branquiurs s??n par??sits. Els par??sits solen fixar-se sobre les ganyes del peix, de vegades en quantitats tan grans que poden produir la mort de l'animal. La boca s'atura fins a convertir-se en un simple conducte xuclador, en tant que els ap??ndixs es redueixen, encara que no arriben a desapar??ixer del tot. A difer??ncia d'altres cop??podes par??sits, els branquiurs no recuperen la seva forma lliure una vegada han iniciat la seva etapa parasit??ria, sin?? fins i tot el final de la seva vida en l'??poca d'aparellament.