Decàpode

De Viquipèdia

Decàpodes
"Decapoda" per Ernst Haeckel (Formes d'art de la natura, 1904)
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Arthropoda Subfílum: Crustacea Classe: Malacostraca Superordre: Eucarida Ordre: Decapoda Latreille, 1802
Subordres
Dendrobranchiata Pleocyemata

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Decàpode

Els decàpodes (Decapoda) són un ordre de crustacis malacostracis, que comprèn nombroses famílies amb exemplars coneguts, especialment pel seu interès gastronòmic, com els crancs (Brachyura), llagostes (Palinuridae), llamàntols (Nephropidae), etc. Molts decàpodes són carronyers.

Taula de continguts 1 Anatomia 2 Classificació 2.1 1. Dendrobranchiata 2.2 2. Pleocyemata 2.2.1 2.1 Anomura 2.2.2 2.2 Astacidea 2.2.3 2.3 Brachyura 2.2.4 2.4 Caridea 2.2.5 2.6 Palinura 2.2.6 2.6 Stenopodidea 2.2.7 2.7 Thalassinidea 3 Referències

[edita] Anatomia

Com el seu nom ho indica, tots els decàpodes tenen deu (deca) potes locomotores (poda) o pleopodis. Dels vuit parells d'apèndixs toràcics característics dels crustacis les potes són els últimes cinc apèndixs. Els tres primers parells d'apèndixs frontals, els maxil·lípedes, són la transformació de tres parells de pereiopodis, i funcionen com unes mandíbules.

En molts decàpodes, el primer dels cinc parell de potes està transformat en un parell de pinces. La pinça s'anomena quelae, i per això aquests apèndixs s'anomenen quelípedes. Altres apèndixs es troben a l'abdomen, on cada segment és capaç de transportar un parell de pleopodis, i els últims anomenats uropodis, formen part de la cua junt amb el darrer segment de l'abdomen, el tèlson.

[edita] Classificació

La classificació en l'ordre Decapoda (Latreille, 1802) depèn de l'estructura de les brànquies i de les potes, i de la manera en la qual les seves larves es desenvolupen, donant lloc a dos subordres:

1. Dendrobranchiata, Bate, 1888
2. Pleocyemata, Burkenroad, 1963

La següent classificació en superfamílies segueix la proposta de Martin i Davis^[1], amb alguns canvis d'acord a recents estudis morfològics i mol·leculars ^[2][3].

[edita] 1. Dendrobranchiata

Es subdivideix en 2 superfamílies:

• Penaeoidea Rafinesque, 1815
• Sergestoidea Dana, 1852

[edita] 2. Pleocyemata

És un subordre molt extens que es subdivideix en 7 infraordres^{[4] [5]}:

1. Anomura MacLeay, 1838
2. Astacidea Latreille, 1802
3. Brachyura Latreille, 1802
4. Caridea Dana, 1852
5. Palinura Latreille, 1802
6. Stenopodidea Claus, 1872
7. Thalassinidea Latreille, 1831

La llista de la NCBI (National Center for Biotechnology Information) ^[6] afegeix un infraordre més, Glypheoidea, amb una única família, Glypheidae.

L'infraordre Achelata ha estat proposat per Scholtz & Richter (1995)^[7] però no té el reconeixement de molt especialistes.

[edita] 2.1 Anomura

Comprèn 4 superfamílies:

• Galatheoidea Samouelle, 1819
• Hippoidea Latreille, 1825
• Lomisoidea Bouvier, 1895
• Paguroidea Latreille, 1802

[edita] 2.2 Astacidea

Comprèn 5 superfamílies:

• Astacoidea Latreille, 1802
• Enoplometopoidea de Saint Laurent, 1988
• Glypheoidea Winkler, 1883
• Nephropoidea Dana, 1852
• Parastacoidea Huxley, 1879

[edita] 2.3 Brachyura

Es subdivideix en dues seccions:

• Secció Dromiacea de Haan, 1833. Consta de 3 superfamílies:

• Dromioidea de Haan, 1833
• Homolodromioidea Alcock, 1900
• Homoloidea de Haan, 1839

• Secció Eubrachyura de Saint Laurent, 1980. Consta de 21 superfamílies:

• Bellioidea Dana, 1852
• Bythograeoidea Williams, 1980
• Calappoidea Milne Edwards, 1837
• Cancroidea Latreille, 1802
• Cryptochiroidea Paulson, 1875
• Cyclodorippoidea Ortmann, 1892
• Dorippoidea MacLeay, 1838
• Gecarcinucoidea Rathbun, 1904
• Grapsoidea MacLeay, 1838
• Hymenosomatoidea MacLeay, 1838
• Leucosioidea Samouelle, 1819
• Majoidea Samouelle, 1819
• Ocypodoidea Rafinesque, 1815
• Parthenopoidea MacLeay, 1838
• Pinnotheroidea de Haan, 1833
• Portunoidea Rafinesque, 1815
• Potamoidea Ortmann, 1896
• Pseudothelphusoidea Ortmann, 1893
• Raninoidea de Haan, 1839
• Retroplumoidea Gill, 1894
• Xanthoidea MacLeay, 1838

[edita] 2.4 Caridea

Inclou 15 superfamílies:

• Alpheoidea Rafinesque, 1815
• Atyoidea de Haan, 1849
• Bresilioidea Calman, 1896
• Campylonotoidea Sollaud, 1913
• Crangonoidea Haworth, 1825
• Galatheacaridoidea Vereshchaka, 1997
• Nematocarcinoidea Smith, 1884
• Oplophoroidea Dana, 1852
• Palaemonoidea Rafinesque, 1815
• Pandaloidea Haworth, 1825
• Pasiphaeoidea Dana, 1852
• Procaridoidea Chace & Manning, 1972
• Processoidea Ortmann, 1890
• Psalidopodoidea Wood-Mason & Alcock, 1892
• Stylodactyloidea Bate, 1888

[edita] 2.6 Palinura

Comprèn 2 superfamílies:

• Eryonoidea De Haan, 1841
• Palinuroidea Latreille, 1802

[edita] 2.6 Stenopodidea

[edita] 2.7 Thalassinidea

Comprèn 3 superfamílies:

• Axioidea Huxley, 1879
• Callianassoidea Dana, 1852
• Thalassinoidea Latreille, 1831

[edita] Referències

1. ↑ Joel W. Martin and George E. Davis (2001). An Updated Classification of the Recent Crustacea, Natural History Museum of Los Angeles County. 
2. ↑ Dixon, C. J., Frederick Schram (2004). «A new hypothesis of decapod phylogeny». Crustaceana 76 (8): 935–975.
3. ↑ Porter, M. L., M. Pérez-Losada & K. A. Crandall (2005). «Model-based multi-locus estimation of decapod phylogeny and divergence times». Molecular Phylogenetics and Evolution 37: 355–369.
4. ↑ ITIS: Pleocyemata
5. ↑ Animal Diversity Web: Pleocyemata
6. ↑ NCBI: Pleocyemata
7. ↑ Scholtz, G., S. Richter (1995): Phylogenetic systematics of the reptantian Decapoda (Crustacea, Malacostraca). Zool. J. Linn. Soc., 113: 289-328.