Consell de Ministres d'Espanya (VII Legislatura)
De Viquipèdia
Consell de Ministres d'Espanya des del 28 d'abril de 2000 fins al 18 d'abril de 2004.
Ministres
-
- Mariano Rajoy Brey fins al 3 de setembre de 2003
- Rodrigo Rato Figaredo des del 3 de setembre de 2003 fins a l'abril de 2004
-
- Rodrigo Rato Figaredo fins al 3 de setembre de 2003
- Javier Arenas Bocanegra des del 3 de setembre de 2003 fins a l'abril de 2004
-
- Josep Piqué i Camps fins al 10 de juliol de 2002
- Ana Palacio Vallelersundi des del 10 de juliol de 2002
-
- Ángel Acebes Paniagua fins al 10 de juliol de 2002
- José María Michavila des del 10 de juliol de 2002
-
- Jaime Mayor Oreja fins al 28 de febrer de 2001
- Mariano Rajoy Brey des del 28 de febrer de 2001 fins al 10 de juliol de 2002
- Ángel Acebes des del 10 de juliol de 2002
-
- Juan Carlos Aparicio fins al 10 de juliol de 2002
- Eduardo Zaplana des del 10 de juliol de 2002
-
- Mariano Rajoy Brey fins al 28 de febrer de 2001
- Juan José Lucas des del 28 de febrer de 2001 fins al 10 de juliol de 2002
- Mariano Rajoy Brey des del 10 de juliol de 2002 fins al 3 de setembre de 2003
- Javier Arenas Bocanegra des del 3 de setembre de 2003
-
- Jesús Posada fins al 10 de juliol de 2002
- Javier Arenas Bocanegra des del 10 de juliol de 2002 fins al 3 de setembre de 2003
- Julia García-Valdecasas des del 3 de setembre de 2003
-
- Celia Villalobos fins al 10 de juliol de 2002
- Ana Pastor des del 10 de juliol de 2002
-
- Jaume Matas Palou fins al 3 de març de 2003
- Elvira Rodríguez des del 3 de març de 2003
-
- Anna Birulés fins al 10 de juliol de 2002
- Josep Piqué i Camps des del 10 de juliol de 2002 fins al 4 de setembre de 2003
- Juan Costa Climent des del 4 de setembre de 2003
[edita] Canvis
- Al marge d'altres canvis puntuals, el Govern va sofrir una àmplia remodelació el 10 de juliol de 2002, que va afectar a tots els ministeris excepte Educació, Agricultura, Defensa, Economia, Hisenda i Foment.
- El 3 de setembre de 2003 la designació de Mariano Rajoy com successor de José María Aznar al capdavant del Partit Popular va provocar un canvi ministerial al dimitir aquest de tota responsabilitat governamental per a centrar-se en el lideratge del Partit Popular. Es van veure afectats, per tant, les vicepresidències i les carteres de Presidència i Interior; a més d'unes altres com Ciència i Tecnologia, el titular de la qual, Josep Piqué, també va abandonar el gabinet per a centrar-se en el Partit Popular de Catalunya.
