Colosseu
De Viquipèdia
| Colosseu | |
 Fotografia nocturna del Colosseu |
|
| Documentació | |
|---|---|
| Tipus | amfiteatre |
| Arquitecte | desconegut |
| Començament | 70 - 72 |
| Acabament | 80 |
| Localització | Vall del Colosseu, Roma |
| Estil | romà imperial |
| Materials utilitzats | morter cobert de maó i recobert de marbre |
| Sistema constructiu | arquitravat i voltat |
| Vistes | |
| Alçat | secció |
 |
|
| Planta | 187 x 155 m |
 525 m (perimetre) |
|
El Colosseu, Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo), conegut originalment com l'Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), és el gran amfiteatre de Roma. Amb capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, era usat antigament per a combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'Amfiteatre Flavi de la ciutat de Roma deu el seu nom al fet que fou manat construir per l'emperador Vespasià de la dinastia Flàvia, que el va dedicar al seu fill i successor Titus. La construcció començà entre l'any 70 dC i el 72dC i finalitzà el 80 dC,
La part superior del Colosseu era originàriament de fusta i va ser reconstruïda amb pedra cap a l'any 223.
L'últim combat de gladiadors celebrat al Colosseu va ser l'any 438. L'última baralla d'animals, l'any 523. També es va utilitzar per realitzar naumàquies o combats navals, per a la qual cosa s'inundava la part central.
Totes les ciutats importants de l'imperi van seguir l'exemple de Roma. D'acord amb les dades d'un document del segle IV, el Colosseu tenia un aforament de 87.000 espectadors. Actualment es calcula que només n'hi podien haver 50.000 d'asseguts. Els amfiteatres de Pozzuoli, Càpua, Verona i Tarragona tenien aproximadament la mateixa capacitat.
[edita] Comentari
Aquest edifici es basa en una construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos que el conformen. S’hi pot apreciar la utilització de l’arquitectura típica dels romans, amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que també sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten els arquitraus, els frisos i les cornises que fixen el límit de cadascun dels tres primers pisos. A l’interior de l’edifici hi ha el gran tresor del Colosseu: la graderia (o càvea) no aprofita els desnivells del terreny, sinó que s’aixeca sobre moltes voltes superposades, recolzades damunt de pilastres de travertí. El cor de l’edifici, gràcies a això, és ple de quilòmetres de passadissos amb voltes i d’escales; una obra pensada per a garantir el moviment fluid de molta gent. En la seva configuració s’hi va usar la volta de canó i la més complexa volta d’aresta.
La façana s’erigeix sobre un estilòbat damunt el qual s’aixequen quatre pisos. El primer pis, de 80 arcades, és d’ordre dòric toscà i en reflecteix robustesa i virilitat; el segon pis és d’ordre jònic i es compon de base, fust més esvelt que el dòric i un capitell de volutes; el tercer pis és d’ordre compost, amb el capitell amb fulles d’acant. El quart pis i el darrer, presenta un àtic massís, decorat amb lesenes d’estil corinti. Aquest nivell feia diverses funcions: augmentava la cabuda, proporcionava més obra a l’interior i millorava l’efecte visual. En aquest pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava un tendal immens. A l’interior, als intercolumnis del segon i tercer pis, hi havia estàtues; als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d’estuc. La graderia envolta l’arena i sota aquesta hi ha un subsòl per agilitzar l’espectacle. Així, les feres eren conduïdes a l’arena amb ascensors i també hi havia passadissos i escales i una estudiada distribució d’habitacions i cambres; a més, s’hi va instal•lar un sistema de conducció d’aigua per transformar l’arena en una gran piscina per a les naumàquies. Les grades es diferenciaven en gradus, diversos pisos reservats a cada classes social: Al podium hi seien els senadors, magistrats, sacerdots i vestals. Als extrems hi havia dos palcs: la tribuna imperial, i el reservat al magistrat que a vegades presidia els Jocs. El maenianum primum, pels aristòcrates que no pertenyien al senat. El maenianum secundum, dividit en el imum per als ciutadans rics i el summm, per als pobres. El maenianum summum in ligneis, fet de fusta, sense seients probablement i de fusta, per a les dones pobres.
[edita] Interpretació
El Colosseu va ser un regal de l’emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s’escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l’aire lliure. Cada espectador ocupava l’espai segons la seva categoria dins la societat romana. Els seients inferiors eren per l’emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven reservats pels esclaus, els estrangers i les dones. Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l’allotjament i la sortida dels espectadors.
El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. Com a amfiteare, tenia la funció d’albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb homes i feres i naomàquia).
Era recobert d’un velamen per protegir els espectadors del Sol. Es va inaugurar sota el regnat de Titus i el nom de Colosseu fa referència al fet que es va construir a prop d’una estàtua colossal de Neró. El Colosseu és probablement l’edifici més gran de l’antiguitat. Actualment es conserva sense la meitat de la façana. Encara avui està molt lligat a l’Església Catòlica Romana, el Papa hi encapçala un viacrucis fins l’amfiteatre cada Divendres Sant.
El Colosseu es va utilitzar quasi 500 anys, el segle VI es van fer els últims Jocs. A més de lluites de gladiadors i naomàquia, també hi tenien lloc caceres d’animals, execucions, en l’Edat Mitjana també s’utilitzà de refugi, fàbrica, seu d’orde religiosa, fortalesa, cantera i santuari cristià.El Colosseu deu el seu nom al fet que fou manat construir, l’any 80 dC, per l’emperador Vespasià de la dinastia Flàvia, que el va dedicar al seu fill i successor Titus. La part superior del Colosseu era de fusta i va ser reconstruïda amb pedra cap a l'any 223. L' últim combat de gladiadors celebrat va ser l’any 438. L' última baralla d' animals, l'any 523. Durant el Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions i actualment es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana. El 7/07/07 el Colisseu va ser nomenat com una de les obres guanyadores a la nova llista de les Set Meravelles del Món.
[edita] El nom
El nom amb què és conegut actualment, Colosseu, es va començar a divulgar a partir del segle VIII i es creu que és degut a una gran estàtua de l'emperador Neró que hi havia al costat de l'edifici, anomenada popularment el Colós (Colossus), o bé per les seves dimensions gegantines.
L'originari nom llatí de Colosseum va anar derivant, a l'edat mitjana, cap a Coliseum, mot que ha donat el català Coliseu (i, per exemple, el francès Colisée i l'espanyol Coliseo), amb què també és conegut popularment l'Amfiteatre Flavi. Per la seva àmplia capacitat, s'anomenen també coliseus els grans teatres i, en general, qualsevol altre edifici notable destinat a la celebració d'espectacles.
