Charles Babbage
De Viquipèdia
Charles Babbage (26 de desembre de 1791 – 18 d'octubre de 1871) fou un matemàtic anglès i proto-científic de la computació.
Babbage fou el primer que va tenir la idea de crear un ordinador. Part del mecanisme incomplet s'exhibeix al Museu de la Ciència de Londres. El 1991, treballant sobre els plans originals de Babbage, es va fabricar una màquina, que funcionava perfectament. Fou construïda segons les toleràncies que es podien aconseguir al segle XIX, indicant que la màquina de Babbage podria haver funcionat.
Taula de continguts |
[edita] Context històric
Un fet molt important va ser la Revolució Francesa, que era el final de l'absolutisme monàrquic i donava pas al sistema liberal. En aquest nou sistema la burgesia prenia poder i es reduïa el desajust social que hi havia hagut fins aquell moment entre la noblesa i el clergat, d'una banda, i la burgesia, de l'altra.
Un altre fet que va influir en Babbage és la Revolució Industrial, deguda bàsicament a la màquina de vapor de Watt. En aquesta època es van començar a automatitzar molts processos i a abaratir costos. Tot això va donar a Babbage la idea que també es podia inventar alguna màquina a vapor que fes càlculs.
Babbage va viure a l'època victoriana, regida per valors com ara l'honestedat, la dignitat i les bones maneres. Tot això xocava amb el caire innovador de Babbage i feia que no tingués molt bona relació ni amb la burgesia ni amb la noblesa, fet que explica els problemes socials que va tenir Babbage durant la seva vida.
[edita] Primers anys
Va néixer el 1791 a Teignmouth (Devonshire, Regne Unit) fill d'un banquer molt ric de Londres. Durant els seus anys com ha estudiant va ser alumne del Trinity College i de Peterhouse en Cambridge on va ser traslladat per estudiar matemàtiques i química. El 1814 es llicencià en matemàtiques, sent el primer del seu curs.
En aquest mateix any es va casar amb Georgiana Whitmore sense el consentiment del seu pare i va ser desheretat. Van tenir 7 fills i una filla, només 3 dels quals (Herschel, Dugald i en Henry) van sobreviure fins a l'edat adulta (la filla morí a l'edat adolescent). Babagge era un home molt obsessionat en el seu estudi científic, raó per la qual no va tenir mai interès en l'educació dels seus fills. Aquests foren adoctrinats per la Georgiana. Quan aquesta morí a l'edat de 35 anys, la mare de Babbage passà a ser l'encarregada de cuidar els nens. Aquest any fou bastant tràgic ja que també morí el seu pare i dos fills seus, per suplir aquestes desgràcies seguides decidí fer una volta per l'Europa que ell coneixia. A més els tres fills no tornaren mai al costat del seu pare i emigraren cap a altres bandes. El seu fill gran (Hershel), va anar al sud d'Austràlia i va ser un personatge important de la colònia d'allà. En Henry, el més jove, va ingressar a les milícies de la Companyia de les Índies Orientals. Finalment el tercer d'ells, en Dugald, era com l'ovella negra de la família, per la seva afecció a l'alcohol i a mesclar-se entre les classes socials més baixes, a més sabent que va anar a viure al sud d'Austràlia amb el seu germà Herschel, al qual sempre va avergonyir.
A continuació, ingressà a la Universitat de Cambridge de la que en tragué el títol de professor el 1817.
Babbage era un home genial, gandul i tímid, rigorós i a la vegada totalment incoherent. Va viure la seva vida cobrint-se alternativament de ridícul i de glòria.
A Londres va ser, durant almenys 20 anys, tot un personatge. Les seves reunions culturals eren freqüentades per més de dues-centes persones, entre les quals van destacar personalitats de l'art i de la cultura com Dickens i Darwin.
[edita] Disseny de computadors
[edita] Màquina diferencial
El 1812 Babbage va crear la Societat Analítica juntament amb l'astrònom John Herschel i amb el matemàtic George Peacock. La van crear degut a la frustació que els hi creava veure que les matemàtiques que s'impartien a la Universitat eren encara obra de Newton, que haviat mort 200 anys abans. El seu objectiu era difondre a tota Anglaterra les teories de Leibniz, Euler o Lacroix sobre el càlcul infinitesimal. En una d'aquestes reunions se li va ocórrer que podia dissenya una màquina capaç de realitzar càlculs. Ell mateix escriu (en el seu llibre "El passatges de la vida d'un filòsof" ) en referència a una tarda de 1812 [...] Era assegut en una de les sales de la Societat Analítica, a Cambridge, amb el cap sobre la taula, adormint-me amb una taula de logaritmes davant meu. Un altre membre de la societat, entra a la sala i veient-me mig adormit, em pregunta en veu alta: "Eh, Babbage, en què està somiant? I jo li vaig respondre: "Estic pensant que totes les taules poden ser calculades amb una màquina".
El 1819 es va començar a dedicar plenament a la construcció de la màquina i va presentar el model del que anomenaria màquina diferencial a la Royal Astronomical Society el 1822. La seva idea era tabular polinomis utilitzant un mètode numèric anomenat mètode de les diferències. A la societat li va agradar la idea i li van donar la medalla d'or de la societat. També se li va concedir un pressupost per construir-la. Amb la construcció d'aquesta màquina es substituiria la feina que realitzaven els anomenats "computers", un grup de persones car e inadequat.
Aquesta màquina mai es va acabar de construir degut a dos problemes bàsics. Un estava relacionat amb els problemes de fricció, desgast i tremolors dels engranatges degut a la baixa qualitat dels materials de construcció i les limitacions tecnològiques d'aquella època. L'altre problema era degut a que Babbage canviava constantment el disseny de la màquina.
Durant la construcció d'aquesta màquina es va morir la seva esposa i dues filles seves. Com a conseqüència va caure malalt i va abandonar el projecte durant un any. Després va tornar a rebre suport del govern anglès i va continuar el projecte. Degut a que el projecte no avançava va començar a discutir amb el seu enginyer encarregat de la construcció física, Joseph Clement. Babbage es va arribar a pensar que el seu enginyer l'enganyava amb els problemes mecànics i el que volia era retardar indefinidament el seu projecte.
El 1830 va rompre relacions amb el seu enginyer i va aturar definitivament la construcció de la màquina. Però no es va quedar allí, la construcció d'aquesta màquina li va donar noves idees i el 1834 va començar a realitzar els esbossos d'una nova màquina.
[edita] Màquina analítica
Entre 1833 i 1842 Babbage va tornar a intentar de construir una nova màquina però amb la diferència de que fos capaç de realitzar qualsevol tipus de càlcul. Es va basar amb la idea utilitzada en els telers de Joseph Marie Jacquard. Aquesta consistia en utilitzar unes targetes perforades per escollir el que tenia que realitzar la màquina.
Babbage va anomenar aquesta màquina, la màquina analítica. Estava formada per dispositius d'entrada basats en les targetes perforades de Jacquard, un processador aritmètic que calculava nombres, una unitat de control que determinava que es tenia que realitzar, un mecanisme de sortida i una memòria on els nombres podien ser emmagatzemats fins a utilitzar-los.
Aquesta vegada Babbage no va demanar fons al govern per a subvencionar el projecte. Ho va pagar tot de la seva butxaca.
Aquesta va ser considerada la primera computadora del món però no va ser mai construïda degut a problemes similars als de l'anterior.
El 1840 Babbage va anar a visitar a en Turín i juntament amb altres matemàtics italians va comentar el projecte que estava realitzant. Entre aquestos matemàtics, el conde Menabrea va escriure unes memòries que més tard Ada Lovelace va traduir a l'anglès i hi va incloure amplis comentaris.
Ada Lovelace es va interessar molt per aquesta màquina i va escriure tot un seguit de programes per a ella. Degut a això va ser considerada la primera programadora de la història. Va ser la primera en utilitzar instruccions condicionals i iteratives, que són la base de la programació actual.
[edita] La mort de l'inventor
Per tal com la màquina analítica mai no es va acabar, i immergits en un somni impossible, Ada i Babbage van anar quedant cada vegada més sols i isolats, fins al punt que van perdre el contacte amb la realitat.
Es van endeutar en intentar trobar mètodes matemàtics per a les apostes de cavalls, i Babbage es va anar enfonsant cada vegada més en l'extravagància i la soledat.
El 1851 va morir Ada Lovelace, i Babbage va quedar completament sol. Per això va començar a estudiar els fenòmens científics més improbables i marginals. Mesurava la freqüència cardíaca dels porcs, la respiració dels xais, ... També va començar a publicar una sèrie de taules de tot el que li passava pel cap que es podia expressar en nombres, i el 1856 va proposar a la Smithsonian Institution de produir taules immenses que continuassin la tasca que ell havia començada. Babbage concloïa que "la taula pot ser útil en molts aspectes", i desitjava poder "convèncer d'altra gent per tal que realitzin recopilacions més amplies sobre fets similars o relacionats".
El 1864 va escriure un tractat quasi científic amb el títol Observacions sobre el xivarri del carrer. Hi calculava que el 25 per 100 de les seves capacitats laborals s'havien perdudes a causa del soroll del carrer i concloïa que "aquells les ments dels quals estan totalment ocioses reben la música del carrer amb satisfacció, per tal com això omple el buit del seu temps".
Va escriure un sèrie de cartes obsessives al Times, en què proposava la creació del "decret Babbage", que intentés d'evitar qualsevol mena de disturbi de la tranquil·litat pública. Per aquest motiu, tothom va començar a fer befa d'ell, i cada dia tenia gent picant i fent soroll a la porta de casa seva.
El 1871 va morir tot sol i desil·lusionat, als 80 anys. Just abans de morir, li va dir a un amic seu que l'acompanyava "no puc recordar ni tant sols un dia feliç a la meva vida. Moro i me n'adono que odio la humanitat en general, els anglesos en particular, i, sobretot, el govern i les seves comparses".
[edita] El llegat de Charles
De 1828 a 1839 Babbage va ser professor de matemàtiques a Cambridge.
Va fundar La Societat Analítica com he comentat més amunt, la Societat Britànica per al progrés de la ciència, la Societat Estadística Londinense i va ser membre de la prestigiosa Royal Society on va guanyar la càtedra més desitjada de les matemàtiques. La Lucasiana de les matemàtiques a Cambridge.
Va publicar tot un seguit de llibres i també articles dels quals destaco:
- A Comparative View of the Various Institutions for the Assurance of Lives (1826)
- Table of Logarithms of the Natural Numbers from 1 to 108, 000 (1827)
- Reflections on the Decline of Science in England (1830).
- The Ninth Bridgewater Treatise (1837): Cuestiona les bases teològiques de la religió anglicana.
- Economy of machinery and manufactures (1832)
- Passages from live of a Philosopher (1864): Autobiografia científica.
Entre els seus invent i descobriments cal destacar:
- Màquina Diferencial.
- Màquina Analítica i la primera impressora. Aquesta impressora era molt sofisticada i era capaç de fer coses com canviar l'interliniat o elegir entre dues tipografies.
- El dinamòmetre.
- Va tenir la idea de sincronitzar tots els rellotges amb la senyar horària de Greenwich.
- Codis xifrats. Va rompre la xifra auto clau de Vigenère i el codi de Vigenère (molt més dèbil).
- L'"oftalmoscopi heliogràfic".
- Va proposar el franqueig postal que s'utilitza avui dia. Abans els cost d'enviar una carta depenia de la distància que tenia que recórrer i aquest càlcul era més costos que el propi franqueig.
- Va ser el primer en adonar-se'n que l'amplada dels anells d'un arbre depenia del temps que havia fet aquell any. A partir d'aquí era possible deduir el clima d'anys anteriors estudiant arbres antics.
- Va inventar l'avisador de vaques. Consisteix en un dispositiu que està subjecte a la part davantera de les locomotores de vapor perquè les vaques s'apartin quan passa el tren.
- Es va interessar per temes polítics i socials. Una de les seves excentricitats va ser iniciar una campanya per prohibir els músics de carrer de Londres. Ràpidament aquestos van contestar posant-se a tocar a la porta de casa seva el més fort possible.
