Cas Fresno

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació.

Es coneix com a Cas Fresno la celebració irregular de l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) que va tenir lloc a Fresno (Califòrnia), el 26 de novembre de 2004. Va comportar que per primer cop a l'història, una Selecció Esportiva Internacional que havia estat acceptada provisionalment no fos ratificada definitivament. L' 11 de novembre de 2004, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb els vots de tots els partits menys el PPC, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'hauria de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei. Està documentada la pressió que alguns membres de l'assemblea van rebre per part d'organismes espanyols de l'esport per tal de votar contra de la incorporació definitiva de la selecció catalana. Aquest fet va privar a la selecció catalana de participar en el Mundial A de l'any 2005, celebrat a San José (EE.UU.). Després de que l'admissió fos rebutjada en la votació, la Federació Catalana va portar el cas al Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) a Lausana, que va reconèixer les irregularitats, va invalidar la votació i va obligar a la FIRS a repetir la votació seguint els estatuts de la pròpia Federació Internacional de Patinatge.

Taula de continguts

1 Antecedents
- 1.1 Reconeixement provisional i Mundial de Macao
2 La votació de Fresno
3 Fresno: soroll mediàtic, pressions diplomàtiques i irregularitats
4 Sense Mundial A i recurs al TAS
5 El TAS anul·la la decisió de Fresno
- 5.1 La sentència del TAS
6 Repetició de la votació a Roma
7 Vegeu també
8 Enllaços externs
9 Referències
- 9.1 Pressions

[edita] Antecedents

[edita] Reconeixement provisional i Mundial de Macao

El 27 de març del 2004 la Federació Catalana de Patinatge va ser reconeguda de forma provisional com a membre independent de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS), a l'assemblea, celebrada a Miami.

Com a conseqüència d'això, durant el més d'octubre de l'any 2004, Catalunya va participar i vèncer al Campionat del Món B.

El balanç de Catalunya en el Mundial B, celebrat a Macao, (Xina), a l'octubre de 2004, va ser rotund: vuit partits disputats, amb vuit victòries i 78 gols a favor (una mitjana de 9,75 per encontre) davant només un en contra (0,12 per partit) [1].
La selecció de Taiwan va ser l'única capaç de marcar un gol a Catalunya, i des del punt de penal, en el partit de quarts de final, en el qual va caure derrotada per 1-12.

El 25 d'octubre la selecció va ser rebuda i aclamada a l'aeroport de Barcelona per 2.000 persones. Uns dies després una multitudinària manifestació reclamava a Barcelona les seleccions catalanes.

Amb aquell títol Catalunya obtenia per dret propi el passaport cap el Mundial A, que es celebraria a la ciutat nord-americana de San José del 6 al 13 d'agost de l'any 2005.

[edita] La votació de Fresno

La Federació Catalana tenia l'estatus d'"admesa provisionalment", i calia ratificar la seva admissió definitiva. Calia una votació per part de les federacions de ple dret, cosa que va succeir a Fresno al novembre de 2004. El resultat va ser abrumadorament contrari a l'admissió definitiva de la FCP: 114 vots en contra, 8 a favor i 2 abstencions.

[edita] Fresno: soroll mediàtic, pressions diplomàtiques i irregularitats

Segons declaracions prèvies (uns mesos abans) de diversos membres de la FCP i de càrrecs de la Secretaria General d'Esports de la Generalitat, més aviat semblava que hauria d'haver succeït al contrari. El soroll mediàtic no va ser un bon aliat de les aspiracions de la FCP i la Federació Espanyola va iniciar fortes pressions envers a altres federacions que havien de votar.

Les pressions polítiques documentades de l'Estat espanyol, [2] [3] [4] [5] [6] [7] van provocar que en una gens ortodoxa assemblea, celebrada el 26 de novembre de 2004 a Fresno (Califòrnia), Catalunya no fos ratificada com a membre de ple dret de la Internacional. Catalunya fou excluida, per tant, de participar al Mundial A, on curiosament, el campió final del torneig fou la selecció d'Espanya, formada íntegrament per jugadors.... catalans.

Entre les irregularitats d'aquesta assemblea, que va ser transmesa en directe per Catalunya Ràdio i RAC 1, destaca el fet que tot i que diversos membres van demanar que la votació fos secreta, i que els estatuts així ho obligaven, en cas que ho demanessin només dos assistents, la votació es va produir a mà alçadada, fet que no permetia oferir les garanties necessàries per que no es produïssin pressions entre diferents països.

A més de que el vot no va ser secret, la delegació catalana no va poder exposar els seus arguments, en una assemblea caòtica on la federació catalana tan sols va poder obtenir vuit vots favorables a la pertinença a la FIRS.

En declaracions posteriors, diversos membres de federacions internacionals de patinatge sudamericanes i europees, van reconèixer haver rebut indicacions de l'estat espanyol sobre el sentit del seu vot.

El llavors president de la FIRS, el Català Isidre Oliveras va dimitir després de la votació.

El nou President de la FIRS l'italià Sabatino Aracu, diputat de Forza Italia va reconèixer en una nota de premsa, publicada el 26 de novembre de 2004, haver rebut instruccions precises del president del Consell de Ministres d'Itàlia sobre el sentit del seu vot.

Uns dies després de l'assemblea de Fresno, en declaracions a Catalunya Ràdio, el representant de la federació xilena, Armando Quintanilla, acusava la federació espanyola de pressionar els països sudamericans en contra de l'admissió de Catalunya. Quintanilla va manifestar que els membres de la federació espanyola havien viatjat a sud-america al 16é Campionat dues setmanes abans del Congrés de la FIRS van prometre a molts països ajudes per votar contra Catalunya.

Quintanilla també va manifestar la federació espanyola ens ha enviat molts faxos i correus electrònics en que ens diuen què per si no votem així perdríem part de les ajudes econòmiques.

Segons Quintanilla el Congrés de la FIRS va ser una vergonya i l'esport d'hoquei sobre patins va rebre un cop molt dur.

El representant de la República Txeca Radek Pavelec, també ha admès que la seva federació havia rebut pressions del govern espanyol.

A més a més, s'ha fet pública una carta del Consell espanyol per Esports (CSD) a la federació colombiana en la qual els espanyols demanaven el vot negatiu per Catalunya. En aquesta carta el CSD manifesta que el reconeixement de Catalunya canviaria la unitat nacional de l'esport espanyol i crearia un precedent erroni.

La mateixa carta es va enviar a altres federacions sudamericanes.

La representant alemanya va admetre que es el parlamentari per l'esport alemany va contactar amb ella per demanar el vot negatiu per Catalunya. Literalment demanava que s'assegurés que tornava de Fresno amb un "no" en contra de Catalunya.

[edita] Sense Mundial A i recurs al TAS

La votació de Fresno primer, i la posterior negativa de la Federació Internacional de concedir una carta d'invitació a la Federació Catalana de Patinatge van impedir que aquesta pogués participar al Mundial A. Aquesta negativa va produir-se després de que el TAS hagés determinat que s'hauria de repetir l'assemblea on la FIRS va denegar l'entrada de Catalunya com membre de ple dret de la federació internacional.

[edita] El TAS anul·la la decisió de Fresno

Posterioment, la Federació Catalana interposà un recurs el 15 de desembre de 2004 davant el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), amb seu a Lausana que finalment donà la raó a la Catalana, invalidant l'assemblea de Fresno i obligant a repetir la votació sobre la admissió de la Federació Catalana a la Internacional. Segons el TAS, a Fresno hi van haver irregularitats durant la votació, i va admetre a tràmit les demandes que l'advocat belga JM Dupont va presentar en nom de la FCP.

[edita] La sentència del TAS

Traducció lliure de la part dispositiva de la sentència:

TAS 2004/A/776 FCP c/FIRS ; page 22

PER AQUESTS MOTIUS

El Tribunal Arbitral de l'Esport:

Declara admissible el recurs presentat per la FCP el 14 de desembre de 2004.
Anul·la la decisió del Congrés de la FIRS del 26 de novembre de 2004, en allò que decideix sobre la qüestió de l'afiliació de la FCP en qualitat de membre de la FIRS.
Ordena ala FIRS, sigui per ella el seu Congrés, tornar-se a pronunciar de nou sobre la qüestió de l'afiliació de la FCP com a membre de ple dret de la FIRS en un termini màxim de 9 mesos a partir de la data de notificació d'aquesta Sentència, aplicant els regles que eren en vigor en el moment del vot anterior del 26 de novembre de 2004.
Rebutja el recurs de la FCP per té l'excedent.
Diu que els despeses de l'arbitrage, que seran calculats per l'Escrivania del TAS i notificades per acte separat, seran sostingudes a parts iguals per les dues parts.
Diu que cada part sosté els seves pròpies despeses.

Lausanne el 15, de juliol de 2005
El President, Bernard Foucher
Massimo Coccia, Àrbitre
Michele Bernasconi, Àrbitre

[edita] Repetició de la votació a Roma

El 29 de novembre de 2005, la assemblea de la FIRS, reunida a Roma, va repetir la votació de l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge.

Curiosament la pregunta que els assistents havien de formular va ser redactada en els següents termes literals, que van ser denunciats per la delegació catalana:

Esteu d'acord amb la informe contrari del Comitè Central a l'ingrés de la Federació Catalana de Patinatge?

En aquest cas el mètode de votació va estar secret i el president de la catalana, Ramon Basiana, va poder defensar la candidatura.

L'assemblea extraordinària de Roma de la FIRS va rebutjar per 125 vots a 43 l'admissió com a membre de ple dret de la Federació Catalana de Patinatge.

El diputat de CiU Josep Maldonado, que havia estat secretari general d'Esports durant el govern de CiU, va denunciar que el govern espanyol hagués fet gestions en contra de la la federació catalana. També va acusar el president de la FIRS, l'italià Sabatino Aracu (Forza Itàlia), per ser partidista i haver-se situat en contra dels interessos de l'esport català, com a resultat - segons va publicar la premsa - de les presions del govern espanyol de José María Aznar davant del govern italià de Silvio Berlusconi.