Carpocapsa
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg/240px-Cydia_pomonella_(Falter).jpg) |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Cydia pomonella (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
La carpocapsa o corc de les pomes i les peres (Cydia pomonella) és un lepidòpter de la família Tortricidae. Nascuda a Europa, ataca sobretot a les rosàcies (pomer, perera, albercoquer, codonyer). De vegades també pot atacar el presseguer, la prunera i els nouers.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
La papallona té una envergadura de 15-21 mm. Les ales anteriors són de color gris cendra amb tonalitats platejades, i presenta en els laterals una taca fosca, marró púrpura amb marges metàl·lics ataronjats. Les ales posteriors són marronoses amb una petita franja grisa. El cap i el tòrax són també gris cendra amb tonalitats platejades mentre que l'abdomen és gris pàl·lid.
Els ous són molt petits, ovals, aplanats, lleugerament convexos per damunt, i disposats sobre fulles i fruits normalment aïllats, però també poden trobar-se en petits grups de 2 o 3. Acabats de pondre són d'un to translúcid groguenc, però en madur van agafant un color taronja. Les erugues són de color blanc groguenc quan neixen, fent-se cada vegada més rosades especialment en el dors, a mesura que atenyen el darrer estadi. El cap i les plaques toràcica i anal són de color marró, més clar o més fosc. El cos està també regularment cobert per unes puntuacions fosques. Al final del seu desenvolupament assoleixen uns 18-20 mm.
La crisàlide és de color marró, de tonalitats rogenques a groguenques amb dues bandes dorsoventrals d'espines ben desenvolupades.
[edita] Biologia
Passa l'hivern en estat d'eruga completament desenvolupada, localitzada principalment a les esquerdes del tronc i a les branques de l'arbre. Quan la temperatura arriba als 16ºC (de maig a setembre) es transforma en crisàlide i a partir de la segona quinzena d'abril els adults inicien el vol. Al cap d'uns 3 dies, s'inicia la posta, generalment sobre les fulles. Passats 15 o 20 dies, segons les condicions ambientals, neixen petites erugues que penetren al fruit i se n'alimenten. Finalment, l'eruga surt i s'amaga al sòl, o bé es queda sobre l'arbre i es refugia en alguna cavitat de l'escorça. El nombre de generacions anuals és de dues completes i d'una incompleta, la qual es correspon amb les erugues hivernants que completaran el seu cicle l'any vinent.
[edita] Mesures de control
Les mesures de control més eficaces contra la carpocapsa són les següents:
[edita] Lluita biològica
Entre organismes patògens susceptibles d’èsser emprats en lluita biològia contra la Carpocapsa trobem el fong Beauveria bassiana, els nemàtodes Neaoplectaria-DD136 i Steirnema carpocapsae, el bacteri Bacillus thuringiensis -Bt- i el Virus de la Granulosi o Granulovirus -CpGv-.
[edita] Tractaments químics
S’ha de tenir en compte l ’únic moment en el que es pot actuar de forma efectiva contra la carpocapsa és el breu interval que va des de l’eclosió dels ous a la penetració de la petita larva dins el fruit. En aquest moment, un tractament dirigit al fullatge i fruits de la part alta de l’arbre tindrà la màxima eficiència. El tractament s'ha de fer a base d'insecticides d'ingestió i contacte.
[edita] Feromones
Aquesta estratègia de control consisteix en situar un gran nombre de difusors de feromona (200 a 400 per ha.) de forma que l’alta concentració de feromona en l’aire impedeixi que l’adult pugui localitzar les femelles i aparellar-se. Els desavantatges d’aquest mètode són el cost elevat i la incertesa de disponibilitat de difusors per part dels distribuïdors, segons conveniències comercials. A favor té que és el mètode més selectiu possible i no implica cap tractament sobre la plantació.
