Carles Muñoz Espinalt
De Viquipèdia
Carles M. Espinalt [1](Montesquiu, Ripollès 1920 - Barcelona 1993) fou un escriptor i psicòleg català. De jove fou delegat del FNEC i lluità en la batalla de l'Ebre en la guerra civil espanyola. Fou un gran divulgador de la psicologia, sovint amb projecció col·lectiva, i defensor de l'ensenyament en català. El 1953 fou un dels promtors de la Conferència Nacional Catalana de Mèxic, i col·laborà amb Josep Maria Batista i Roca, qui el nomenà vice-president del Consell Nacional Català. També fou membre de la junta consultiva d'Òmnium Cultural, co-fundador del Centre d'Agermanament Occitano-Català, fundador de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i vice-president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, candidat d'Estat Català en les primeres eleccions catalanes, i fundador de l'Associació de Practicants de la Psicoestètica. El 1960 fou un dels signants del manifest Per la llengua catalana amb més de cent personalitats més.
Amb el seu afany d'incrementar l'autoestima dels catalans i a la vegada desemmascarar els qui ens volen tergiversar els nostres prohoms més importants, va ser el promotor -juntament amb Carles Camins i Giménez de la publicació del llibre Antoni Gaudí, Independentista d'Agustí Giménez, on d'una forma clara i plena d'arguments es demostra la profunda estima i el gran sentiment independentista que tenia un dels més grans genis de l'arquitectura de tot els temps.
D'altra banda, va ser el creador de la psicoestètica, que ell mateix definia com a ciència que estudia l'home a través dels artificis que aquest necessita per sobreviure i autoafirmar-se, un mètode científic totalment innovador que trasbalsa els fonaments que fins el moment s'havia basat la psicologia tradicional i que dóna resposta a qüestions que ni les teories de Sigmund Freud ni les de Carl Gustav Jung ni les d'altres grans pensadors varen poder donar.
És important per copsar l'abast d'aquesta ciència i el pensament de Carles M. Espinalt, tenir ben present la frase que ell va voler que encapçalés la seva Obra Escrita:
"Sense una coherent interpretació de sí mateix i del poble on hom s'arrela, ningú pot tenir la personalitat desitjada."
Sentia una gran admiració per la obra de Josep Maria Batista i Roca, els unia una gran amistat i una profunda sintonia a l'hora d'expressar l'independentisme que els dos sentien.
L'any 1992, Carles Camins i Giménez publicà Preludi de la Independència, el seu darrer missatge al poble de Catalunya, llibre on es pot palesar la seva vehemència en la defensa dels drets nacionals dels catalans i el seu profund sentiment independentista que centrà tot el seu pensament, vida i obra.
[edita] Obres
- Esperit de set-ciències (1959)
- Del poble català(1962)
- Orígens del caràcter (1963)
- Sentit polític dels catalans (1964)
- Seny no és timidesa (1965)
- Un mercat per al senyor Esteve (1966)
- Propaganda totalitària (1968)
- Canvis de Mentalitat (1970) (Aportació Catalana)
- Tarannà Lerroux (1972)
- L'evolució del caràcter català (1976) (Aportació Catalana)
- Pensar en català (1983)
- L'error de certs catalanistes (1986) El Llamp
- L'encert dels independentistes (1986) El Llamp
- Obra Escrita (1987) El Llamp
- Preludi de la Independència (1992) Edicions C (el seu darrer llibre)
[edita] Referències
- ↑ L'any L'any 1968, fa públic en el seu escrit Confessió d'Autor, la seva voluntat de signar i ser conegut com a Carles M. Espinalt.
[edita] Enllaços externs
- [1] WEB del Consell Nacional Català (1953 - 2007) Catalan National Council
- Resum d'història del CNC per Víctor Castells. 2005
- Resum de Biografies dels fundadors i membres del CNC a l’exili. Edicions del CNC, 2007
- Llibre Antoni Gaudí, Independentista Gratuït en PDF
