Cam?? Neocatecumenal
De Viquip??dia
El Cam?? Neocatecumenal ??s un itinerari de iniciaci?? cristiana qu?? pertany a l'Esgl??sia Cat??lica, nascut a 1964 i iniciat pel pintor espanyol Francisco Arg??ello, m??s conegut com Kiko Arg??ello i la llicenciada Carmen Hern??ndez a Madrid, Espanya. M??s tard es va unir a ells sacerdot Mario Pezzi. L'Esgl??sia Cat??lica ho reconeix com "Un itinerari de formaci?? cat??lica v??lid per a la societat i els temps moderns" que cerca el redescobriment del baptisme. Hui est?? present en 105 nacions, incloent algunes que tradicionalment no s??n cristianes com ara la Xina, l'Egipte, Corea del Sud i el Jap??.
El cam?? neocatecumenal afirma ser un itinerari de fe per redescobrir el misteri del baptisme, subjecte al bisbe e instru??ts per un equip de catequistes, qu?? designen com a encarregats a un equip de responsables, electes de la mateixa comunitat.
Al mateix temps, les parr??quies estan agrupades en regions, que solen coincidir amb les di??cesis guiades per un altre equip de responsables; el qual, alhora s'agrupa al en un altre a nivell nacional, continuant la jerarquia l'Equip Responsable internacional del Cam??, encarregat de guiar el Cam?? Neocatecumenal segons el Magisteri de l'Esgl??sia.
Cada comunitat s'autofinancia econ??micament segons les possibilitats de cada integrant d'esta, despr??s de la passada espor??dica de una "borsa", per a diversos destins en la mateixa parr??quia: servicis parroquials (aigua, llum, sagraments), despeses de la comunitat (vi i pa per a consagrar, articles per a les celebracions), evangelitzaci?? (seminaris Redemptoris Mater, enviament de fam??lies en missi??), etc??tera, sense tenir mai un car??cter obligatori.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] El comen??ament
A principis de 1964, Kiko Arg??ello, un pintor espanyol, despr??s d'una crisi existencial, va descobrir en el patiment dels innocents, per a ell una altra forma de veure la Passi?? de Jesucrist. Esta experi??ncia el port?? a deixar-ho tot i, continuant l'exemple de Charles de Foucauld, se n'an?? a viure entre els pobres de les barraques de Palomeras Altas, a l'eixida de Madrid; va ser en aquell lloc on va con??ixer Carmen Hern??ndez, llicenciada en Qu??mica i en Teologia, que havia estat en contacte amb la renovaci?? del Concili Vatic?? II, i van iniciar la seua tasca evangelitzadora entre les "chaboles".
Esta s??ntesi kerigm??tica teologico-catequ??tica va ser ben rebuda per part dels pobres. L'Esgl??sia va recon??ixer la v??lua d'esta evangelitzaci?? mitjan??ant la visita del llavors Arquebisbe de Madrid, Mons. Casimiro Morcillo, que va encarregar als iniciadors del Cam??, Kiko i Carmen, estendre'l per les parr??quies de Madrid, posant com a condici?? que el rector de la parr??quia hi estiguera al centre de la tasca evangelitzadora, aprovant ad experimentum les novetats lit??rgiques necess??ries per a l'iniciaci?? cristiana al si del Cam??. El Cam?? es va estructurar en un triple eix: Paraula, Lit??rgia i Comunitat.
D'esta manera el Cam?? vas ser portat a les parr??quies. La primera va ser una parr??quia de classe mitjana-alta. M??s tard van ser invitats a anar a una parr??quia rural de Zamora, en un barri d'agricultors, de gent molt religiosa. De tornada cap a Madrid, van fer altres dos experi??ncies en la parr??quia "P??o XII" - de classe alta - i a Canillejas, a la perif??ria dels nous barris dormitori, per a continuar despr??s en altres parr??quies.
Davant del desafiament amb el que es trobava esta s??ntesi teologico-catequ??tica portada pel grup de les barraques de Madrid, va apar??ixer poquet a poquet, la renovaci?? del Baptisme, com a cam?? fonamental per a arribar a una fe adulta qu?? puga donar resposta al canvi d'??poca. Aix??, aleshores, a les parr??quies, molta gent que sovintejava els sagraments, estava insuficientment catequitzada i ignorava el continguts del Baptisme. Obrint un cam?? d'iniciaci?? cristiana de tipologia catecumenal postbaptismal, estes persones trobaven la possibilitat de rec??rrer les etapes del Baptisme que havien rebut de xicotets, naixent aix?? a una vida nova.
[edita] Reconeixement del Cam?? Neocatecumenal
El 24 de gener de 1997, en la audi??ncia concedida als iniciadors del Cam?? Neocatecumenal i als itinerants, el Papa va animar a dur endavant la tasca de redacci?? d'un "Estatut del Cam??". Estos estatuts van ser aprovats per Sa Santedat Joan Pau II el 29.VI.2002, per?? nom??s per a un per??ode de cinc anys i en condicions ad experimentum.
[edita] Dades sobre el Cam?? Neocatecumenal
Fins al 2001, hi era present a unes 5000 parr??quies de 880 di??cesi, amb m??s de 30 000 comunitats, de les quals unes 18 000 a Europa, 7 300 a Am??rica (mas de 500 en Estats Units d'Am??rica), 800 a ??sia i 600 a ??frica. Sent Espanya, Malta(m??s de 100 comunitats en un illa de 400 000 persones) i It??lia, les nacions amb m??s comunitats i amb les de major antiguitat. Formant prop de 2000 preveres en els 62 seminaris diocesans missioners ??Redemptoris Mater?? que El Cam?? Neocatecumenal ha ajudat a obrir en diverses parts del planeta, dels quals 32 han sigut ja erigits can??nicament; i distribu??ts aix??: 20 a Europa, 14 a Am??rica, 6 a ??sia, 1 Al Mig Orient, 3 a ??frica i 2 a Austr??lia. Des de 1989 han sigut ordenats 731 preveres formats en els Seminaris ??Redemptoris Mater??.
[edita] Estad??stica del Cam?? en Europa
| Pa??s | Comunitats |
|---|---|
 Alb??nia |
22 |
 Andorra |
20 |
 Austria |
38 |
 Bielorr??ssia |
11 |
 B??lgica |
30 |
 Bulg??ria |
10 |
 Cro??cia |
250 |
 Xipre |
5 |
 Rep??blica Txeca |
40 |
 Regne Unit |
35 |
 Est??nia |
5 |
 Fran??a |
60 |
 Ge??rgia |
6 |
 Alemanya |
50 |
 Gr??cia |
6 |
 Hongria |
40 |
 Irlanda |
25 |
 It??lia |
10.000 |
 Let??nia |
9 |
 Litu??nia |
20 |
 Luxemburg |
1 |
.svg/20px-Flag_of_Malta_(bordered).svg.png){kind=small} Malta |
100 |
 Pa??sos Baixos |
40 |
 Pol??nia |
1.000 |
 Portugal |
300 |
 Romania |
50 |
 R??ssia |
5 |
   S??rbia, B??snia i Maced??nia |
30 |
 Eslov??quia |
65 |
 Eslov??nia |
40 |
 Su??ssa |
35 |
 Espanya |
7.000 |
.svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small}   Escandin??via |
10 |
 Turquia |
8 |
 Ucra??na |
45 |
[edita] Caracter??stiques dels Seminaris "Redemptoris Mater"
[edita] Diocesans
S??n erigits pels Bisbes diocesans d'acord amb l'Equip Responsable internacional del Cam?? Neocatecumenal, i es regixen per les normes vigents per a la formaci?? i la incardinaci?? dels clergues diocesans.
[edita] Missioners
Els preveres formats estan disponibles per a ser enviats pel Bisbe dioces?? a qualsevol part del m??n.
[edita] Internacionals
Els seminaristes provenen de pa??sos i continents diversos, siga com a signe concret de la missionarietat, siga com a signe de disponibilitat a ser enviats a qualsevol part.
[edita] Relacionats amb El Cam?? Neocatecumenal
Cam?? que prepara i suscita les vocacions en molts joves abans de l'ingr??s en el Seminari, que els acompanya en el temps de formaci??, i ordenats Preveres, continua sostenint en la seua formaci?? permanent.
[edita] Metodologia del Cam??
[edita] Neocatecumenat
Etimol??gicament neocatecumenat significa nou cam?? cap al baptisme (Neo ??? Gr. nou; catecumenat temps en qu?? es rep una formaci?? preparat??ria al baptisme), Comen??a amb unes catequesis inicials de duraci?? pr??xima als dos mesos, despr??s de les quals s'arriba a la constituci?? d'una comunitat neocatecumenal de prop de 40-50 persones (Encara que en diverses ocasions el n??mero pot ser menor, 20 o 15). Despr??s d'a???? comen??a el verdader Cam??, dividit en tres grans fases, la primera de les quals, crida precatecumenat, dura al voltant de 4 anys. El cam?? pot durar per a tota una vida, perqu?? no es parla mai sobre una eventual dissoluci?? de la Comunitat Neocatecumenal, una vegada complida la seua finalitat segons els seus dirigents o perqu?? la comunitat o part d'ella segons els seus dirigents no complix amb els requisits per a donar el pas seg??ent i fa falta tornar a comen??ar.
[edita] Iniciaci??
B??sicament per a poder ser part d'una comunitat es necessita escoltar una s??rie de catequesi de mes i mig, i que acaben amb una conviv??ncia d'al voltant de dos dies, el centre de la qual ??s l'exposici?? de la Hist??ria de la Salvaci?? i el Serm?? de la Muntanya (de l'Evangeli de sant Mateu cap??tols 5 al 7): L'anunci de cridat Kerigma i els elements del qual s??n:
- La Celebraci?? de la Paraula de D??u
- La Lit??rgia Eucar??stica
- La Comunitat (la conviv??ncia comunit??ria mensual)
[edita] Etapes del Cam?? Neocatecumenal
Al ser un itinerari de formaci??, El Cam?? es dividix en tres etapes i estes en passos que diferixen en finalitat i duraci??, i les quals s??n:
La primera etapa: el Precatecumenat (temps de "k??nosis" per a aprendre a caminar en la humilitat; dos anys)
1. Primer escrutini de pas al catecumenat postbaptismal [...] reben el signe de la creu gloriosa de Crist, que il??lumina la funci?? salv??fica que t?? la creu en la vida de cada u. 2. Segon escrutini de passe al catecumenat postbautismal (Renovaci?? davant de l'Esgl??sia de les ren??ncies al dimoni)
Els escrutinis ajuden als neocatec??menos en el seu cam?? de conversi??, respectant la consci??ncia i el fur intern, segons la normativa can??nica, l'OICA i el Directori catequ??tico del Cam?? Neocatecumenal.
La segona etapa: el Catecumenat post-baptismal
La segona fase del Neocatecumenado ??s el catecumenat postbautismal, que ??s un temps de combat espiritual per a adquirir la simplicitat interior de l'home nou que ama a D??u com a ??nic Senyor, amb tot el cor, amb tota la ment, amb totes les forces i al pro??sme com a si mateix. Sostinguts per la Paraula de D??u, per l'Eucaristia i per la comunitat, els neocatec??menos s'ensinistren en la lluita contra les temptacions del dimoni[...] L'Esgl??sia ve en ajuda dels neocatec??menos entregant-los les armes necess??ries, en tres etapes:
1. ??El combat espiritual de la vida nova del cristi?? ??s inseparable del combat de l'oraci???? que porta a la intimitat amb D??u. L'Esgl??sia realitza una primera iniciaci?? dels neocatec??menos a l'oraci?? lit??rgica i personal, incl??s nocturna, que culmina amb les catequesis dels Evangelis sobre l'oraci?? i amb la celebraci?? de l'entrega del llibre de la Lit??rgia de les Hores. Des de llavors comencen el dia amb l'oraci?? individual dels Laudes i de l'Ofici de les Lectures i aprenen a fer un temps d'oraci?? silenciosa i l'oraci?? del cor. [...] Els neocatec??menos, escrutant els salms en xicotets grups, s??n iniciats a la pr??ctica ass??dua de la ???lectio divina??? o ???scrutatio scriptur?????, ??en la que la Paraula de D??u ??s llegida i meditada per a transformar-se en oraci????. En efecte, ??la ignor??ncia de les Escriptures ??s ignor??ncia de Crist??.
2. L'Esgl??sia entrega als neocatec??menos el credo (???Traditio Symboli???), ??compendi de l'Escriptura i de la fe??, i els envia a predicar-ho, de dos en dos, per les cases de la parr??quia. Estudien i celebren article per article el S??mbol apost??lic i ho restitu??xen a l'Esgl??sia (???Redditio Symboli???), confessant la seua fe i proclamant el credo solemnement davant dels fidels, durant la Quaresma.
3. L'Esgl??sia realitza una segona iniciaci?? dels neocatec??menos a l'oraci?? lit??rgica i contemplativa, que culmina amb les catequesis sobre l'oraci?? del Senyor i amb la celebraci?? de l'entrega del ???parenostre???, ??s??ntesi de tot l'Evangeli??. Des de llavors, en les fires d'Advent i Quaresma, comencen a celebrar comunit??riament en la parr??quia, abans d'anar al treball, els Laudes i l'Ofici de Lectures, amb un temps d'oraci?? contemplativa. Els neocatec??menos s??n iniciats a fer-se xicotets i a viure abandonats filialment a la paternitat de D??u, protegits per la maternitat de Mar??a i de l'Esgl??sia, i en la fidelitat al Successor de Pedro (El papa) i al Bisbe. Amb este fi, abans de l'entrega del ???parenostre???, els neocatec??menos fan un pelegrinatge a un santuari mari?? per a acollir la Mare de D??u com a mare, professen la fe en la tomba de S. Pedro i fan un acte d'adhesi?? al Sant Pare. En esta etapa els neocatec??menos estudien sistem??ticament cada una de les peticions del ???parenostre??? i temes sobre la Mare de D??u: Mare de l'Esgl??sia, Nova Eva, Arca de l'alian??a, Imatge del cristi??, etc.
La tercera etapa: Elecci??
1. La tercera fase del Neocatecumenado ??s el redescobriment de l'elecci??, ??eix de tot el catecumenat??. ??s un temps d'il??luminaci?? en qu?? l'Esgl??sia ensenya als neocatec??menos a caminar en l'alaban??a, ??inundats per la llum de la fe??, ??s a dir a discernir i complir la voluntat de D??u en la hist??ria per a fer de la pr??pia vida lit??rgia de santedat. Estudien i celebren els diversos passatges del Serm?? de la Muntanya.
2. Despr??s d'haver mostrat amb les obres que en ells s'est?? realitzant, encara que en la debilitat, l'home nou descrit en el Serm?? de la Muntanya, que, seguint les empremtes de Jesucrist, no resistix al mal i ama a l'enemic, els neocatec??menos renoven solemnement les promeses baptismals en la Vig??lia Pascual, presidida pel Bisbe. En esta lit??rgia visten les t??niques blanques en record del seu baptisme.
3. Despr??s, durant la cinquantena pasqual, celebren cada dia l'eucaristia solemnement i fan un pelegrinatge a Terra Santa com a signe de les bodes amb el Senyor, recorrent els llocs en qu?? Crist ha realitzat quant han viscut durant tot l'itinerari neocatecumenal.
4. Despr??s de l'elecci?? conclou el neocatecumenado postbautismal.
(Text extret dels Estatuts del Cam?? Neocatecumenal)
[edita] M??sica
Cada any, durant les conviv??ncies anuals s??n ensenyades a les comunitats un o dos cantells nous, compostos per Arg??ello. Alguns s??n cites b??bliques, altres s??n de l'autoria del pintor i altres m??s s??n oracions quotidianes(parenostre, credo, Ave Maria), populars (nadales) o de la lit??rgia (preg??ries eucar??stiques), etc.
Tots els cantells es recopilen en el cridat Llibre de Cantells del Cam?? Neocatecumenal o " VA RESSUSCITAR "; cont?? els acords per a guitarra de cada un dels cantells (encara que poden ser acompanyats per altres instruments com el viol??, la flauta, les maraques, etc.) El llibre est?? seccionat segons les etapes del Cam??, perqu?? cada cant t?? la seua catequesi i el seu significat.
[edita] Pintura (iconografia)
La pintura ??s una de les caracter??stica singular. El seu autor ??s el mateix iniciador Kiko Arg??ello, ja que ha estudiat en reconegudes escoles d'art d'Espanya. Un costum arrelat en les fam??lies neocatecumenals ??s tindre reproduccions de les pintures o dibuixos de Kiko Arg??ello,. Una de les pintures m??s difoses i que es pot trobar en quasi tots els llocs on hi ha comunitats neocatecumenals ??s "La Mare de D??u del cam??", quadro pintat per Arg??ello a principis de 1970.
[edita] Cr??tiques
A pesar que El Cam?? Neocatecumenal t?? molt d'arrelament dins de l'Esgl??sia, no est?? exempt de cr??tiques tant dins com fora de la mateixa. El papa Joan Pau II va aprovar els seus estatuts l'agost de 2002, pero en condicions ad experimentum i nom??s per un termini de cinc anys..
Algunes de les que m??s circulen s??n les seg??ents:
- Rep cr??tiques i assenyalaments des de sectors interns del clergat, l'esgl??sia i d'exmembres sobre l'??s de pressions de grup, liderades pel capell?? Enrico Zoffoli. No obstant, els seus dirigents afirmen que el Cam?? Neocatecumenal ??s un per??ode de temps d'iniciaci?? cristiana d'acord el catecumenat de l'Esgl??sia, de manera molt pareguda a la dels primers cristians; encara que tota esta iniciaci?? es d??na despr??s del baptisme celebrat pel o pels fidels en la inf??ncia. Per tant ??s una "renovaci??-confirmaci??" del baptisme ja rebut. Aquest Cam?? Neocatecumenal, en diversos volums mai no ha estat fet p??blic del tot, i la Congregaci?? per a la Doctrina de la Fe n'ha condicionat l'aprovaci?? a una bona pila d'esmenes.
- Una altra cr??tica que se'ls fa ??s l'insistent desig de voler tornar a l'Esgl??sia primitiva, ignorant tota la tradici?? secular de l'Esgl??sia i la seva incardinaci?? en les cultures diverses del m??n.
- L'acostament als ritus jueus i ortodoxos. De fet, l'octubre de 2006 una comissi?? formada per Kiko Arg??ello, Carmen Hern??ndez i Mario Pezzi van anar a Moscou a proposar extraoficialment a l'Esgl??sia Ortodoxa rusa els m??todes neocatecumenals d'evangelitzaci??, per a la qual cosa suggerien la formaci?? de determinats sacerdots ortodoxes. Una filtraci?? de la trobada difosa per l'ag??ncia de premsa Zenit va provocar que el patriarcat ortodox de Moscou emet??s un comunicat que negava qualsevol acord, acusava els neocatecumenals de fer proselitisme entre els sacerdots russos i qualificava el "Cam??" d'organitzaci?? molt contradict??ria. Kiko Arg??ello va haver de demanar p??blicament excuses.
A inicis de 2005 i mitjan??ant el cardenal Francis Arintze el papa Benet XVI va enviar una carta als dirigents de les comunitats neocatecumenals cridant-los a complir amb el ritu que s'establix en el missal rom?? utilitzat per tota l'Esgl??sia, degut a que estos introdu??en des de fa 30 anys certes "peculiaritats" especialment en la forma de celebrar l'eucaristia (posada en com?? despr??s de les lectures, recepci?? de la comuni??, translaci?? del ritu de la pau). Les advert??ncies d'este document han estat m??s o menys acatades. El febrer de 2007 el patriarca llat?? de Jerusalem, Michel Sabah, en un document corroborat per tots els bisbes de l'Orient Mitj??, ha recriminat obertament als neocatecumenals que s'organitzin en grups tancats, que no comparteixin la vida parroquial, que no observin la normativa sobre lit??rgia i que se separin de la llengua i la cultura dels llocs on actuen. D'altra banda el mar?? d'aquest mateix 2007 el bisbe d'Avellino (It??lia, Francesco Marini, ha hagut de comminar p??blicament els neocatecumenals a seguir al peu de la lletra aquelles instruccions papals de 2005.
[edita] Curiositats
Del llenguatge del cam?? neocatecumenal es pot destacar les paraules "Judes" i "fara??", que tenen una visi?? cr??tica en el cam??. L'acabe "experimentar" indica el tindre una experi??ncia palpable de quelcom. "Lluny??" fa refer??ncia a la llunyania respecte a D??u, ??s a dir, aplicable a les persones ap??states o id??latres, que no implica necess??riament estar allunyat de l'Esgl??sia. "La hist??ria de D??u per a amb tu" indica la relaci?? entre D??u i la persona.
Amb el terme "conviv??ncia", s'indica un retir espiritual d'un o m??s dies en el qual els participants "conviuen" en un clima d'oraci?? i rep??s, una forma de germandat entre els membres de la comunitat, caracter??stica i essencial en este itinerari postbaptismal
La paraula "al??ar-se" s'usa per a quan una persona o una fam??lia tenen el desig d'oferir la seua pr??pia vida per a la missi?? al servici de D??u i de l'Evangeli, ??s a dir, posse??xen una vocaci??.
