Cabussó emplomallat

De Viquipèdia

Cabussó emplomallat

Una parella de cabussons emplomallats.

Estat de conservació

Risc mínim

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Aves
Ordre:	Podicipediformes
Família:	Podicipedidae
Gènere:	Podiceps
Espècie:	P. cristatus

Nom binomial

Podiceps cristatus
(Linnaeus, 1758)

Verd (àrea de cria), marró (poblacions sedentàries) i roig (àrea d'hivernada).

Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia.

Cabussó emplomallat alimentant-se.

El cabussó emplomallat o cabrellot (Podiceps cristatus) és un ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

[edita] Morfologia

Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d'envergadura alar.
Té el coll llarg i blanc i, a l'estiu, té al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l'hivern.
El dors és de color bru, i el ventre, blanc.
No tenen dimorfisme sexual.
Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament críptics.

[edita] Subespècies

Podiceps cristatus australis
Podiceps cristatus christiani
Podiceps cristatus cristatus
Podiceps cristatus infuscatus

Nia a gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l'abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d'altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l'altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a cabussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.^[1]

[edita] Alimentació

Menja peixos, mol·luscs i herbes.

[edita] Hàbitat

Viu als rius, estanys i pantans.

[edita] Distribució geogràfica

Es troba al Delta de l'Ebre, als Aiguamolls de l'Empordà i també als embassaments lleidatans (com ara, l'Embassament d'Utxesa), la construcció dels quals afavoreix l'expansió d'aquesta i d'altres espècies.^[2]

[edita] Costums

Als Països Catalans és, principalment, sedentari. És un excel·lent nadador i bussejador (persegueix els peixos sota l'aigua). En canvi, és molt feixuc fora de l'aigua i han de córrer per sobre la superfície per poder adquirir velocitat.

Mascle i femella fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, cabussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d'altres presents.

[edita] Observacions

Aquesta espècie va ésser caçada per les plomes del cap al Regne Unit fins a la seua quasi extinció al segle XIX, car eren emprades per decorar barrets.

[edita] Referències

↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 78-79. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 15. ISBN 843150434X.