Cèsar Pi-Sunyer i Bayo
De Viquipèdia
Cèsar Pi-Sunyer i Bayo (Roses, Alt Empordà 1905 - Mèxic 1997) és un bioquímic català, fill d'August Pi i Sunyer i germà de Pere Pi-Sunyer i Bayo. Es va doctorar en bioquímica el 1931 i el 1933 fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari de la Societat Catalana de Biologia.
En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic. Allí fou president de l'Institut Català de Cultura i de l'Orfeó Català de Mèxic, i col·laborà en les revistes catalanes Quaderns de l'Exili, Nova Revista, Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi
[edita] Obres
- Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono (1932)
- El complex vitamínic B (1933)
- Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular (1934),
- Descarboxilació biològica de la histidina a histamina (1954),
- La bioquímica dels hidrats de carboni (1966) i
- La presència dels catalans a Mèxic (1984).
