Pere Pi-Sunyer i Bayo

De Viquipèdia

Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona 1918 - 2001) fou un economista i polític català, fill d'Agust Pi i Sunyer i germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo. El 1939 s'exilià amb la seva família a Veneçuela. El 1944 es graduà en economia a la Universitat de Cornell (EUA), i féu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins el 1946.

Treballà a l'Editorial MacMillan de Nova York fins el 1949 quan tornà a Veneçuela el 1949, on treballà com a economista al Banc Central de Veneçuela i a la Creole Petroleum Company. Fou professor adjunt d'història i organització del Moviment Obrer a la Universitat Central de Veneçuela i membre del Consell Nacional d'Economia de Veneçuela, president del Centre Català de Caracas i de Solidaritat Catalana, entitat coordinadora dels grups polítics catalans d'exiliats a Veneçuela. El 1963 marxà a Nova York, on dirigí els estudis econòmics iberoamericans a la Standard Oil Co. El 1967 s'establí a Madrid, s'incorporà al Banco Urquijo, i el 1969 a Barcelona on es féu càrrec de les activitats industrials a Catalunya d'aquest banc, i també coordinà el seu Servei d'Estudis.

Interessat per la política, formà part de la reunió constituent de l'Assemblea de Catalunya el 1971 i ingressà a Esquerra Democràtica de Catalunya , que s'integrà més tard a Convergència Democràtica de Catalunya. El 1977 fou nomenat Conseller d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat Provisional presidida per Josep Tarradellas, i va obtenir per primera vegada l'ensenyament oficial i generalitzat del català a l'escola.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la província de Barcelona. Fou designat senador per la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. Ha estat assessor del Centre de Relacions Autonòmiques de la Generalitat de Catalunya i membre de l'Ateneu Barcelonès. El 1989 fou nomenat president del Comitè Executiu de la Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i el 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.