Buganda

De Viquip??dia

Buganda

Capital

Kampala

Creaci??

c.1420 primer rei conegut

Dissoluci??

Es mant?? com a regne nominal

Llengua oficial

luganda (swahili)

Buganda ??s el regne del poble ganda, el m??s gran dels regnes tradicionals d'Uganda. Els tres milions de gandes s??n el grup ??tnic m??s important d'Uganda, encara que representen nom??s el 16,7% de la poblaci??. El nom Uganda, ??s el terme suahili per a Buganda i va ser adoptat pels funcionaris brit??nics en 1894, quan van establir un protectorat, el Protectorat d'Uganda, amb centre a Buganda. Les fronteres de Buganda estan marcades pel llac Vict??ria al sud, el riu Nil a l'est, i el llac Kyoga al nord. El ganda ??s la llengua m??s parlada a Buganda, i un dels idiomes que m??s gent t?? per segona llengua a Uganda, juntament amb l'angl??s. Tamb?? ??s ensenyat en algunes escoles de prim??ria i secund??ria a Uganda, i tamb?? a la Universitat de Makerere. El ganda tamb?? fou usat com a llengua d'instrucci?? em algunes escoles defora de Buganda en els anys seixanta.

[edita] Cultura

El control autoritari ??s un tema important en la cultura ganda. En ??poques precolonials, l'obedi??ncia al rei era d'import??ncia vital. Un tema tamb?? important en la cultura ganda, tanmateix, ??s l'??mfasi en el reeiximent individual. El futur de l'individu no ??s determinat ??nicament per l'estatus de naixement. Alguns individus assoliren fortunes amb la seva feina i escollint curosament amics, aliats i patrons.

L'economia tradicional ganda radica en el conreu de cereals. En contrast amb molts altres sistemes econ??mics d'??frica Oriental, la ramaderia hi juga un rol menor. Molts gandes contractaven gent del nord per treballar com a pastors. El conreu m??s important ??s el de la banana, que ??s la base econ??mica d'una regi?? densament poblada. El seu conreu no requereix gaire manteniment ni la fertilitzaci?? del s??l cremant rostolls, i com a resultat, les viles gandes solen ser permanents. Les dones duen a terme la major part del treball agr??cola, mentre que els homes es dediquen al comer?? i a la pol??tica (i en ??poques precolonials, a fer la guerra). Abans de la introducci?? de la roba de teixits, les robes tradicionals es feien amb escor??a d'arbre.^[1]

L'organitzaci?? social ganda emfasitza la descend??ncia per l??nia masculina. Un patrillinatge ??s format per quatre o cinc generacions de descendents d'un mateix home. Un grup de llinatges relacionats constitueixen un clan. Els l??ders de clan poden reunir un consell de caps de llinatge, i les seves decisions afecten tots els membres del clan. Moltes d'aquestes decisions regulen el matrimoni, que sempre se celebra entre membres de dos llinatges diferents, de manera que es formen importants aliances socials i pol??tiques. Els l??ders dels clans i llinatges tamb?? s'encarreguen de l'??s eficient de les terres de conreu, i inspiren orgull a les cerim??nies del grup i les remembrances dels avantpassats.

Les viles gandes, a vegades formades per quaranta o cinquanta llars, generalment se situen dalt dels turons o en planures pantanoses, des d'on poden vigilar els conreus i les pastures. Cada vila ganda rodeja la llar del cap, que ??s el punt de trobada comuna de tots els membres de la vila. El cap recull tributs als subjectes, i el paga al kabaka, distribueix recursos entre els seus ve??ns, mant?? l???ordre i refor??a la solidaritat social amb una presa de decisions h??bil. A finals del segle XIX les viles de ganda restaren for??a disperses, de tal manera que el rol dels caps va disminuir a causa de l???agitaci?? pol??tica, emigracions i revoltes populars.

La majoria de llinatges mantenen lligams amb el territori originari (butaka) en el territori del clan, per?? els membres del llinatge no necess??riament han de viure a la terra butaka. Els homes d???un llinatge sovint formen el nucli de la vila; llurs esposes, fills i parents s???uniren a la vila. El poble era lliure de marxar-hi si hi s??n a disgust amb el l??der local i residir en terres d???altres parents.

La fam??lia a Buganda sovint ??s descrita com un microcosmos del regne. El pare ??s reverenciat i obe??t com a cap de la fam??lia. Les seves decisions s??n generalment inq??estionables. L'estatus social d???un home ??s determinat per les relacions clientelars que estableix, i una e les millors maneres d???assegurar les relacions i a trav??s dels seus fills. Els fills gandes, quan encara no tenen tres anys, s??n enviats a viure a les llars dels seus superiors socials, per tal de cimentar lligams de lleialtat amb els pares i promoure la mobilitat social. Fins i tot el 1980, els nens gandes eren considerats psicol??gicament millor preparats per a maduresa si havien passat alguns anys d???infantesa lluny dels seus pares.

Els gandes reconeixen de ben joves que llurs superiors tamb?? viuen en un m??n de regles. Les normes socials exigeixen a l'home que curi la seva salut oferint hospitalitat, i aquesta regla ??s m??s estricta quan major ??s l'estatus. Dels socialment m??s alts tamb?? s'espera que siguin impassibles, dignes, autodisciplinats i amb forta autoconfian??a.

La cultura ganda tolera la diversitat social m??s f??cilment que altres societats africanes. Fins i tot abans de l'arribada dels europeus, moltes viles ganda tenien molts residents de fora de Buganda. Alguns havien arribat a la regi?? com a esclaus, per?? a comen??ament del segle XX, molts treballadors no gandes s'hi instal??laren en granges. El matrimoni amb no-gandes ??s for??a habitual, i molts matrimonis gandes acabaren en divorci. Despr??s de la independ??ncia, els funcionaris ugandesos estimaven que entre un ter?? i la meitat dels adults s'havien casat m??s d'un cop en la seva vida.

[edita] Hist??ria

[edita] Buganda precolonial i colonial

Buganda fou originalment un estat vassall de Bunyoro, per?? el seu poder s'increment?? for??a en els segles XVIII i XIX, i esdevingu?? el regne dominant a la regi??. Buganda mai no fou conquerida per les tropes colonials, sin?? que el seu poder??s rei (kabaka), Mwanga, acced?? a l'estatut de protectorat. Alhora, Mwanga reclam?? territori m??s a l'est del Llac Albert, i sempre consider?? l'acord amb els brit??nics com a una alian??a entre iguals. Les tropes gandes ajudaren les tropes brit??niques a establir les normes colonials en altres ??rees, i agents gandes serviren com a recaptadors de tributs en el protectorat. Els centres comercials de Buganda esdevingueren les ciutats m??s importants del protectorat, i els gandes aprofitaren les oportunitats que els donava el comer?? amb Europa i l'educaci??. Quan Uganda es va independitzar el 1962, Buganda gaudia del nivell de vida i d'educaci?? m??s alt del pa??s.

La influ??ncia dels gande a Uganda en el segle XX ha reflectit l'impacte dels desenvolupaments del segle XVIII i XIX. Una s??rie de kabaka assoliren poder pol??tic i militar assassinant els rivals al tron, abolint posicions heredit??ries d'autoritat i recaptant alts impostos entre els seus s??bdits. Les tropes ganda tamb?? recuperaren terreny cedit a Bunyoro, el regne ve?? de l'oest. Les normes culturals gandes tamb?? preveien l'establiment d'un clan reial per l'assignaci?? dels fills del kabaka al clan de la seva mare. Alhora, aquesta pr??ctica permetia al kabaka no casar-se amb cap membre de cap altre clan.

Un dels assessors m??s poderosos del kabaka era el katikiro, encarregat de l'administraci?? del regne i dels sistemes judicials, i que feia el paper de primer ministre i jutge suprem. El katikiro i altres ministres poderosos formaven un cercle intern d'assessors que es reunien amb alguns caps locals i altres assessors per a decidir afers pol??tics. A finals del segle XIX, el kabaka havia substitu??t molts caps de clans per oficials nomenats per ell, i es proclam?? "cap de tots els clans."

El poder del kabaka impression?? els oficials brit??nics, mentre que els l??ders pol??tics del ve?? Bunyoro no foren receptius als oficials brit??nics que arribaren amb escortes baganda. Buganda esdevingu?? la pe??a mestra del nou protectorat, amb un cert grau de control sobre els altres regnes: Toro, Nkore, Busoga i Bunyoro. Molts gandes eren capa??os d'aprofitar les oportunitats proporcionades per les escoles i els negocis a l'??rea. Alguns funcionaris civils gandes ajudaren a administrar altres grups ??tnics, i la primera hist??ria d'Uganda fou escrita segons la perspectiva dels gandes i els oficials colonials que tractaren amb ells.

[edita] Poder pol??tic en Uganda abans de la independ??ncia

La celebraci?? d'eleccions en la cursa cap a la independ??ncia provoc?? una sobtada proliferaci?? de nous partits pol??tics. Aquest desenvolupament alarm?? els l??ders dels regnes tradicionals ugandesos, ja que el nou centre del poder seria a nivell estatal i no local. La guspira que va encendre l'oposici?? a les reformes del governador Andrew Cohen fou un discurs a Londres el 1953 en el qual el secretari d'estat per a les col??nies propos?? la possibilitat de federaci?? dels tres territoris de l'??frica Oriental (Kenya, Uganda i Tanganyika), similar a l'establert a l'??frica Central. Molts ugandesos temien que fos una repetici?? de la Federaci?? de Rhod??sia i Nyasal??ndia (m??s tard Zimbabwe, Z??mbia, i Malawi), dominats pol??ticament per colons blancs, ja que temien especialment els colons blancs de Kenya, fortament racistes, i que havien provocat l'amarga revolta dels Mau Mau. S'havien oposat a una proposta similar del 1930 per la Comissi?? Hilton Young. La confian??a en Cohen es va esvair quan el governador va urgir Buganda a recon??ixer que el seu estatut especial hauria de ser sacrificat en inter??s d'una nova i m??s gran naci??-estat.

El Kabaka Freddie, qui tenia fama de no importar-li el benestar dels seus s??bdits, refus?? aleshores cooperar amb el pla de Cohen per a integrar Buganda. En comptes d'aix??, reclam?? que Buganda fos separada de la resta del protectorat i fos posada sota la jurisdicci?? de l'oficina d'afers externs de la Commonwealth. La resposta de Cohen a la crisi fou deportar el kabaka a un comfortable exili a Londres. La seva marxa obligada va fer d???ell un m??rtir als ulls dels baganda, el latents sentiments separatistes i anticolonialistes dels quals havien provocat una onada de protestes. L'acci?? de Cohen li va prendre qualsevol suport dels gandes als seus plans. Despr??s de dos anys d'intentar sotmetre l???hostilitat i obstrucci?? dels gandes, va permetre el retorn del kabaka Freddie.

Les negociacions per al retorn del kabaka foren semblants a les negociacions del Comissionat Johnston el 1900: encara que semblava satisfer als brit??nics, foren una ressonant vict??ria per als gandes. Cohen assegur?? que l'acord del kabaka no s'oposava a la independ??ncia en el marc d???una Uganda m??s gran. No sols va retornar el kabaka, sin?? que, per primer cop des del 1889, el monarca va rebre el poder de nomenar i cessar els seus funcionaris, tot deixant de ser uan figura decorativa en afers de govern. El nou poder del kabaka fou disfressat amb la promesa que podia tractar-se d'un "monarca constitucional", per?? de fet fou una pe??a important del futur govern d'Uganda. Un nou grup de gandes, anomenats "els amics del rei", sortiren en defensa del kabaka. Eren conservadors, ferotgement lleials al regne de Buganda i desitjaven formar part d'Uganda nom??s si el kabaka n'era el cap. Alguns pol??tics gandes que no estaven d'acord amb aquesta visi?? foren anomenats "enemics del rei", la qual cosa significava l'ostracisme pol??tic i social.

La m??s gran excepci?? a aquesta norma foren els gandes cat??lics (bafaransa), que havien format el seu propi partit, el Partit Democr??tic (DP), liderat per Benedicto Kiwanuka. Molts cat??lics se sentien exclosos per l'establishment de Buganda, dominat pels protestants (bangereza) des que la metralladora Maxim de Frederick Lugard havia capgirat la situaci?? el 1892. El kabaka era protestant, i la cerim??nia de coronaci?? seguia el model de les dels monarques brit??nics (que eren investits per l'arquebisbe de Canterbury, cap de l'Esgl??sia d???Anglaterra ). Religi?? i pol??tica eren inseparables en els altres regnes d???Uganda. El DP era majorit??riament cat??lic i potser era el millor organitzat de tots els partits que es presentaren a les eleccions. Havia impr??s diaris, entre ells el popular Munno, publicat per la missi?? de St. Mary's Kisubi.

En altres parts d'Uganda, l???emerg??ncia del kabaka com a figura pol??tica provoc?? immediatament l'hostilitat. Els partits pol??tics i els interessos locals eren plens de divisions i rivalitats, per?? tenien un punt en com??: no volien ser dominats per Buganda. El 1960 un organitzador pol??tic dels lango Milton Obote, va formar un nou partit, Uganda People's Congress (UPC), com a coalici?? de tots aquells oposats als cat??lics del DP i que s'oposaven a l'hegemonia de Buganda.

Les passes iniciades per Cohen cap a la independ??ncia d'una Uganda com a estat unificat havien estat polaritzades entre les faccions de Buganda i els oposats a la seva dominaci??. La poblaci?? de Buganda el 1959 era de dos milions d'habitants (Uganda en tenia sis milions). Tot i descomptant els molts no-gandes que residien a Buganda, hi havia almenys un mili?? d'individus que juraven lleialtat al kabaka, massa per a obviar l'afer, per?? massa pocs per a considerar el pa??s com a un total. En la Confer??ncia de Londres de 1960 es mostr?? que l'autonomia de Buganda i un govern centralista fort eren incompatibles, per?? no s'assol?? cap comprom??s, i la decisi?? sobre la forma de govern fou postposada. Els brit??nics anunciaren que les eleccions se celebrarien el mar?? de 1961 per a un "govern responsable" que prepar??s l'acc??s a la independ??ncia. Es va assumir que qui guany??s les eleccions assoliria una valuosa experi??ncia en l'ofici, preparant-lo per a la probable responsabilitat de governar despr??s de la independ??ncia.

A Buganda els "amics del rei" cridaren a boicotejar totalment les eleccions perqu?? no assegurava la promesa d'una futura autonomia. Com a conseq????ncia, quan els votants escolliren els 82 membres de l'Assemblea Nacional d'arreu d???Uganda, a Buganda nom??s els cat??lics del DP havien anat a votar, i assoliren 20 dels 22 escons que corresponien a Buganda. Aquesta situaci?? artificial va donar al DP la majoria d'escons, tot i que nom??s havien aconseguit 416.000 vots arreu d'Uganda contra els 495.000 de l'UPC. Benedicto Kiwanuka fou nomenat primer ministre d'Uganda.

Traumatitzats pels resultats, els separatistes gandes, que havien format un partit pol??tic anomenat Kabaka Yekka, q??estionaren la decisi?? del boicot. R??pidament van acceptar les recomanacions d'una comissi?? brit??nica que proposava una futura forma federal de govern. Segons aquestes recomanacions, Buganda podria gaudir d???una autonomia interna si participava plenament en el govern nacional. Per altra banda, l'UPC estava igualment ansi??s d'expulsar del govern els seus rivals del DP abans no es fessin forts. Obote arrib?? a una entesa amb el Kabaka Freddie i el KY, acceptant una relaci?? especial federal i fins i tot va preveure que el kabaka podria nomenar els representants de Buganda a l'Assemblea Nacional. EWL kabaka tamb?? rebria una posici?? cerimonial de cap d???estat d???Uganda, cosa de gran import??ncia simb??lica per als ganda.

Aquest matrimoni de conveni??ncia entre l'UPC i el KY va fer inevitable la derrota de l'administraci?? interina del DP. En la vig??lia de les eleccions finals d'abril de 1962 que portarien el pa??s cap a la independ??ncia, el parlament nacional ugand??s consistia en 14 delegats d???UPC, 24 delegats del KY i 24 del DP. La nova coalici?? UPC-KY va donar la independ??ncia a Uganda l'octubre de 1962, amb Obote com a primer ministre i el kabaka com a cap d'estat.

[edita] Despr??s de la independ??ncia

Uganda assol?? la independ??ncia el 9 d'octubre de 1962 amb el Kabaka de Buganda, Sir Edward Mutesa II, com a primer president. Tanmateix, la monarquia de Buganda i molta de la seva autonomia fou revocada, igual que la dels altres quatre regnes d'Uganda.

En els primers anys, la controv??rsia reial fou el tema de debat m??s important de la pol??tica ugandesa. Tot i que hi havia quatre regnes, la veritable q??esti?? era com havia de controlar el govern central Buganda. El poder del rei com a s??mbol d'unitat dels baganda semblava aparent despr??s de la seva deportaci?? el 1953. Quan les negociacions per la independ??ncia amena??aren l'estatus aut??nom de Buganda, els notables organitzaren un partit pol??tic per protegir al rei. El fet sovint era presentat com a una q??esti?? de superviv??ncia dels gandes com a naci?? separada perqu?? la posici?? del rei havia estat de vital import??ncia en la cultura precolonial de Buganda. Amb aquestes bases, la defensa de la monarquia atreia un gran suport a les eleccions locals, com es va mostrar abans de la independ??ncia. Oposar-se al rei de Buganda s'havia mostrat un su??cidi pol??tic.

El 1967 el primer ministre Apollo Milton Obote canvi?? la constituci?? de 1966 i canvi?? el model d'estat en una rep??blica. El 24 de maig del 1966 l'ex??rcit federal d'Uganda atac?? el cam?? reial o Lubiri a Mmengo. Assaltaren el palau amb el rei Mutesa II atrapat dins. El rei aconsegu?? escapar despr??s de cremar el palau i amb l'ajuda dels capellans del seminari de Lubaga escap?? d'Uganda, tot marxant a l'exili de Londres, on va morir en misterioses circumst??ncies tres anys m??s tard (hi ha qui diu que fou emmetzinat amb alcohol). L'ex??rcit ugand??s convert?? el palau del rei en casernes i el parlament de Buganda en el seu quartel general. ??s dif??cil saber quants gandes continuaren donant suport la monarquia i com d'intens era aquest sentiment perqu?? no es podia expressar obertament.

El 1972 Obote fou deposat per un cop d'estat del cap de l'ex??rcit, Idi Amin. Despr??s de flirtejar un temps amb una possible restauraci??, Idi Amin tamb?? refus?? considerar la restauraci?? dels regnes. Cap el 1980 Obote retorn?? al poder i m??s de la meitat de la poblaci?? ganda no havia conegut la monarquia. El Partit Conservador, un grup marginal liderat per l'??ltim primer ministre de la monarqquia, es present?? a les eleccions de 1980 per?? va rebre molt poc suport.

El 1986, el Moviment de Resist??ncia Nacional (NRM) de Yoweri Museveni, pretenia assolir el poder a Uganda. Mentre lluitava com a guerrilla contra Obote, els caps del NRM no es podien assegurar que els ganes acceptessin el seu govern o el seu Programa de Deu Punts. El programa era for??a ambivalent. D'una banda, fins a final d'any, la insurg??ncia contra el r??gim d'Obote era total a Buganda, i molts gandes hi eren involucrats, degut a la forta aversi?? que els baganda sentien per Obote i l'UPC. D'altra banda, molts gandes s'havien unir al NRM i rebien formaci?? pol??tica en el Programa de Deu Punts que rebutjava la lleialtat ??tnica com a base d'organitzaci?? pol??tica. Nogensmenys, molts ugandesos recordaven que Museveni havia prom??s en p??blic, vora el final de la lluita guerrillera, la restauraci?? de la monarquia i permetre que Ronald Mutebi, el seu successor, esdeveningu??s rei. Molts altres ugandesos s'oposaven a la restauraci?? pels avantatges pol??tics que podia donar a Buganda.

La controv??rsia va esclatar uns mesos despr??s que el NRM prengu??s el poder el 1986, quan els caps dels clans Buganda organitzaren una campanya p??blica per a restaurar la monarquia, el retgorn de l'edifici del parlament de Buganda (que el NRA havia continuat utilitzant com a quartel general) i el perm??s a Mutebi per a tornar a Uganda. Al m??s seg??ent, el govern lluit?? per a superar la iniciativa pol??tica dels caps de clan. Primer, el juliol de 1986, el primer ministre Samson Kisekka - un ganda ??? inst?? al p??blic en un m??ting a Buganda a aturar aquesta "xerrada ximple." Sense cap explicaci??, el govern va ordenar acabar les celebracions per a reinstaurar el seu regne o qualsevol altre una setmana m??s tard. Tanmateix, els diaris informaren de m??s demandes pel retorn de Mutebi pels caps de clans de Buanda. El govern aleshores va fer algunes concessions, per?? insist?? que la restauraci?? de reis era compet??ncia de l'Assemblea Constitucional i no pas del govern inter??. Aleshores, tres setmanes m??s tard, el NRM va emetre la seva pr??pia declaraci?? acurada dient que els partidaris de la restauraci?? eren "oportunistes disgustats disfressats de mon??rquics", i amena???? amb emprendre accions contra qualsevol que continu??s fent agitacions amb aquest tema. Al mateix temps, el president acord?? reunir-se amb els caps de clan. Aleshores, en un moviment de sorpresa, el president va conv??ncer Mutebi de retornar secretament l'agost de 1986 i presentar-se als caps de clan com a fet consumat. Deu dies m??s tard, el govern arrest?? uns gandes acusats de complot contra el govern i restaurar la monarquia. Per?? mentre Museveni intentava endevinar d'on bufava el vent del nacionalisme de Buganda, les circumst??ncies pol??tiques i el debat constitucional li impediren arribar a res en concret.

La monarquia fou finalment restaurada el 1993, amb el fill de Mutesa II, Ronald Muwenda Mutebi II com a kabaka. Buganda actualment ??s una monarquia constitucional, amb un parlament anomenat Lukiiko que t?? la seu a uns edificis anomenats Bulange. El Lukiiko t?? un sergent en armes, portantveu i seients provisionals per als reials, 18 caps de comtat, ministres, 52 caps de clan, convidats i una galeria. El kabaka nom??s ofereix dues sessions l'any, una quan s'obre la primera sessi?? de l'any i la segona quan es clausura l'??ltima sessi?? de l'any.