Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola - Viquip??dia

Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola

De Viquip??dia

Els bronzes daurats de Cartoceto di Pergola
Els bronzes daurats de Cartoceto di Pergola

Els bronzes daurats de Cartoceto di Pergola s??n l'??nic grup estatuari eq??estre en bronze daurat de la civilitzaci?? romana que s'ha conservat fins als nostres dies. Es compon de dos cavallers (d'un nom??s en romanen uns pocs bocins), dos cavalls i dues dones dempeus.

Taula de continguts

[edita] Troballa

Alguns centenars de fragments de bronze daurat, que pesaven m??s d'un centenar de quilograms, van ser descoberts casualment pel juny-juliol del 1946 a la localitat de Santa Lucia di Calamello, a la parr??quia de Cartoceto, dins el comune de Pergola, a la prov??ncia de Pesaro i Urbino (regi?? de les Marques). La troballa fou advertida pel canonge Giovanni Vernarecci, llavors inspector arqueol??gic de Fossombrone, un municipi proper. Gr??cies al seu testimoniatge coneixem les afortunades circumst??ncies de la descoberta i com es va dur a terme en un veritable estat d'emerg??ncia. La recuperaci?? de les peces la van fer el propi Vernarecci i Nereo Alfieri, inspector de la Superintend??ncia d'Antiguitats de les Marques.

[edita] Ubicaci?? original

El grup va ser trobat fora de qualsevol concentraci?? urbana, no gaire lluny de la intersecci?? de la via Flaminia i la via Salaria Gallica. El lloc de la descoberta, isolat i perif??ric en el context hist??ric antic, fa pensar que el grup hagi estat traslladat des de la seva ubicaci?? original i desat en un traster en ??poca tardoantiga o bizantina, alguns suposen que a causa d'una damnatio memoriae. El lloc de col??locaci?? original ??s encara incert. La hip??tesi m??s acreditada ??s la que imagina el grup posat sobre un basament en una ??rea p??blica (probablement el f??rum) d'una de les ciutats romanes properes al lloc de la troballa: Forum Sempronii (Fossombrone), que ??s la ciutat m??s pr??xima, Sentinum (Sassoferrato), on s'ha testimoniejat l'exist??ncia d'una foneria per grans est??tues, o Suasa, perqu?? d'aquesta ciutat provenen grans fragments d'un cavall semblant de bronze daurat, ara conservats a la Walters Art Gallery de Baltimore (Estats Units).

[edita] Identificaci??

El grup ??s compost per dos cavallers, dues dones i dos cavalls. Tots els personatges probablement formaven part d'una ??nica fam??lia de rang senatorial. La identificaci?? dels personatges ??s incerta i al llarg del temps s'han succe??t diverses hip??tesis. De bell antuvi, s'havia identificat el conjunt amb la fam??lia imperial J??lio-Cl??udia, i es dataren les est??tues entre el 20 i el 30. Els cavallers es van identificar amb Ner?? C??sar, fill de Germ??nic, i Drus III, i les dones amb L??via Drusil??la i Agripina Major.

La hip??tesi actualment m??s acceptada proposa una dataci?? a l'??poca cesariana entre el 50 aC i el 30 aC i identifica els personatges com a membres d'una prestigiosa fam??lia lligada a la zona de la descoberta, l'ager Gallicus. En el context d'aquest enquadrament hist??ric, romanen les hip??tesis sobre la identificaci??: les principals propostes veuen, unes, la fam??lia de Luci Domici Enobarb; unes altres, la parella formada per Marc Satri (senador i patr?? de Sentinum, l'actual Sassoferrato) i Luci Minuci Basil (originari de Cupra Maritima, actual Cupra Marittima, i futur assass?? de Juli C??sar).

Una hip??tesi posterior creu que el conjunt podia haver estat ubicat originalment a l'exedra de l'Heraion de Samos i identifica les figures amb la fam??lia de Cicer?? i al cavaller amb el propi Cicer??.

[edita] Cavaller

El cavaller que s'ha conservat millor ??s un home madur (al voltant dels 40 anys), la vestimenta del qual (paludamentum i t??nica) l'identifica com a militar d'alt rang en temps de pau, circumst??ncia que ve confirmada pel bra?? dret aixecat com a senyal de pau. De l'altre cavaller no romanen m??s que uns pocs fragments.

El cavaller millor conservat
El cavaller millor conservat

[edita] Dona

Una de les figures femenines representa una dona gran. El pentinat hel??len??stic (caracter??stic de la segona meitat del segle I aC) ha perm??s la retrodataci?? del grup. La dona vesteix una estola i una palla. Tamb?? en el cas de les figures femenines l'estat de conservaci?? ??s ben diferent: mentre una de les dones s'ha conservat gaireb?? ??ntegra, de l'altra tan sols s'ha trobat la porci?? entre el basament i la cintura.

[edita] Cavalls

Els cavalls es presenten en marxa, amb una pota anterior enlairada. El pectoral est?? decorat amb tritons i nereides, cavalls de mar i dofins. Els guarniments estan adornats amb treballs en metall als quals estan representats, amb una funci?? protectora, diversos d??us: J??piter, Venus, Mart, Juno, Minerva i Mercuri.

[edita] T??cnica i materials

La t??cnica de fosa ??s la de la cera perduda indirecta, l'aliatge met??l??lic emprat ??s de coure amb traces de plom. Despr??s de l'ensamblatge es va aplicar una cobertura amb fulles d'or.

[edita] La contesa

El grup, atesa l'extraordin??ria rellev??ncia arqueol??gica, ha estat objecte d'una llarga i dura contesa entre la Superintend??ncia de B??ns Arqueol??gics de les Marques i l'ajuntament de Pergola amb motiu de la cust??dia i el lloc d'exposici??: el Museu Arqueol??gic Nacional de les Marques, a Ancona, o el Museu de Bronzes Daurats de la ciutat de Pergola. A hores d'ara, s'ha assolit un comprom??s que consisteix a l'alternan??a dels bronzes originals i unes c??pies perfectes entre totes dues seus.

Una altra c??pia que representa els bronzes, no en l'estat de conservaci?? actual sin?? en l'esplendor original est?? col??locada sobre el sostre del palau Ferretti (seu del Museu Arqueol??gic Nacional de les Marques) com a s??mbol de l'arqueologia de la regi??.

[edita] Bibliografia

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola