Dinastia Júlio-Clàudia

De Viquipèdia

La dinastia Júlio-Clàudia és la línea dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'Imperi Romà des del 27 aC fins al 68 dC, quan l'últim de la nissaga, Neró, va suïcidar-se. Els cinc emperadors estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions a les famílies (gens) Júlia i Clàudia.

[edita] Relacions dinàstiques

El nom de la dinastia prové de dues patrician gentes de l'antiga Roma, els Julii i els Claudii. El fundador, Cèsar August, era de la gens Júlia a través de la seva adopció per part del seu oncle avi, Juli Cèsar. August va adoptar el seu fillastre Tiberi, de la gens Clàudia, com a successor. Els tres últims emperadors (Calígula, Claudi i Neró) tenien tots ascendència en les dues famílies.

La nissaga dels cinc emperadors inclosos en la dinastia julio-clàudia estan tots emparentats amb Juli Cèsar per matrimoni o per adopció, i la seva legitimitat emanava de la seva relació amb el primer emperador, Cèsar August. Originalment August no era Julià, però va entrar a la família al ser adoptat per Juli Cèsar. Tiberi va néixer Claudi, però com August va entrar a la família Júlia al ser adoptat per ell. El tercer emperador, Calígula, tenia ascendència tant Júlia com Clàudia, i era besnét directe de sang d'August. El quart emperador, Claudi, era de la gens Clàudia però també descendia de la família Júlia a través de la seva àvia materna Octàvia (germana d'August), que al seu temps tenia per àvia materna la germana de Juli Cèsar. Neró també compartia ascendència Júlia i Clàudia, i era rebesnét directe de sang d'August.