Boeci de D??cia
De Viquip??dia
Boeci de D??cia fou un fil??sof suec del segle XIII, emmarcat en l'averroisme llat??.
Se sap que marx?? a Par??s per ensenyar filosofia, i all?? conegu?? Siger de Brabant. Fou un dels acusats en les condemnes de 1277, on l'Esgl??sia cristiana rebutj?? per her??tiques 219 tesis aristot??liques. Va fugir de Par??s, juntament amb Siger, i s'un?? als dominics a D??cia.
Amb ell acaba la primera s??rie de fil??sofs de l'averroisme llat??, moviment que continuar?? uns anys m??s tard, per?? traslladant-se des de Par??s fins a P??dua.
Taula de continguts |
[edita] Doctrina filos??fica
[edita] Epistemologia
Es fonamenta tant en la Ra?? com en la Fe. Creu que nom??s el que pertany a la ra?? es pot demostrar, mentre que tot el que concerneix a la fe, tan sols s'ha de creure. Insisteix en la necessitat d'establir un respecte mutu entre la teologia i la filosofia, per?? sense barrejar-ne els camps, en l??nia averroista, que intentava fer ben expl??cita la classificaci?? de les ci??ncies.
Sembla que no accept?? la teoria de la doble veritat, sin?? que postul?? que existia una ??nica veritat, amb dues maneres d'accedir-hi.
[edita] Filosofia de la natura
Descriu el m??n com a producte de la voluntat divina, lligant la Creaci?? amb l'averroisme. La Creaci?? pot ??sser afirmada per la necessitat matem??tica de l'exist??ncia d'un primer individu. La f??sica es fonamenta, precisament, en el concepte de generaci??.
[edita] Teologia
Boeci d'Ad??cia parla de la Fe com a Veritat revelada. L'activitat de D??u ??s incognoscible, en tractar-se de voluntat pura.
[edita] Moral
Distingeix entre virtuts, accions i b??ns, que es poden distingir al seu torn en naturals, morals i diano??tics. Es tracta d'una classificaci?? ja anterior.
El b?? suprem de l'home ??s la ra?? i el coneixement de la veritat. Mostra, aix??, una certa tend??ncia intel??lectualista.
En relaci?? amb les idees orientals, creu que l'ideal de l'home cal trobar-lo en el fil??sof, que busca el coneixement de la veritat. El te??leg ??s m??s aviat un descobridor, no un creador, mentre que el fil??sof genera nous discursos, ??s un creador-inventor.
