Bartomeu Porredon i Cirera
De Viquipèdia
Bartomeu Porredon i Cirera (Oliana, 1795 - Clariana de Cardener, 1847), conegut com El Ros d'Eroles, va ser un important líder carlí durant les primera i segona guerres carlines.
[edita] Orígens
Va néixer al Mas d'Eroles, al veïnat de les Anoves del municipi d'Oliana, Alt Urgell, el 4 d'abril de 1795. Va ser batejat a la parròquia de Castell-llebre (Peramola) perquè llavors el Mas d'Eroles hi pertanyia. Els seus pares, Juan i Serafina eren pagesos benestants i la mare procedia del mas de la Cruella a la parròquia de la Torre, al bisbat d'Urgell.
De ben jove es va traslladar a la vila d'Oliana on exercí l'ofici de carreter. Degut al color del seu cabell i tal com era habitual als pobles, va ser conegut, més que pel seu autèntic nom, com a Ros d'Eroles.
L'any 1822 va participar a l'aixecament reialista contra el govern liberal que va encapçalar la Regència d'Urgell i que més tard, el 1823, va acabar amb l'entrada dels Cent mil fills de Sant Lluís, que propiciaren la instauració de Ferran VII com a rei absolut.
En acabar el conflicte es quedà a Oliana com a tinent graduat, de capità dels voluntaris reialistes.
El 1827 participà activament a la Guerra dels Malcontents i com els altres caps de la rebel·lió va deixar les armes quan el rei va venir a Catalunya al front de l'exèrcit. En la repressió posterior, dirigida pel comte d'Espanya, va ser enviat al presidi d'El Cacho (Ceuta).
[edita] Primera Guerra Carlina
El mes d'abril de 1834, durant la Primera Guerra Carlina ja havia tornat a agafar les armes i encapçalava una partida de 190 o 200 homes, per defensar els drets a la successió dels tron de l'infant Carles Maria Isidre, el Carles V dels carlins, davant de la reina Isabel II, filla de Ferran VII.
Durant tota la guerra, el Ros d'Eroles va participar en nombrosos combats amb sort diversa. Podríem destacar la seva participació, amb Torres, en la batalla del Perotillo, una masia avui desapareguda sota les aigües del pantà de Rialb, situada prop de la confluència entre la Ribera de Madrona o Riu de Pinell i el Segre. En aquest fet es causà una important desfeta en les forces isabelines que, a les ordres d'Aspiroz, havien sortit en columna del poble ocupat de Peramola.
El seu marc d'actuació van ser principalment les comarques de l'Alt Urgell, la Noguera i el Pallars, lloc d'origen d'ell mateix i de la gran majoria dels seus homes. Sempre va emprar el sistema de lluita de guerrilla, utilitzant el factor sorpresa i fugint ràpidament.
L'estiu de 1836 ja constava com a cap de la Divisió de Lleida de l'exercit carlí amb el grau de coronel. Aquesta divisió es composava de dues brigades, composades cadascuna d'elles per dos batallons d'infanteria. La primera brigada també disposava de vint cavalls.
El 29 de maig de 1837, al davant d'un petit escamot va anar a rebre l'expedició reial a Barbastre i acompanyà l'expedició participant a la batalla de Gra en comandar l'ala dreta de l'exercit carlí. Fou acusat d'haver propiciat la derrota carlina degut a que els seus homes, acostumats a la lluita de guerrilles en terrenys aspres, no aguantaren l'envestida de la cavalleria liberal que en camp obert els haguera destrossat, si no haguessin fugit.
El dia 30 d'octubre de 1839, era a Organyà com a comandant de la plaça amb el grau de brigadier. Fou aquest dia que arribà al mas de Caselles el seu antic enemic el comte d'Espanya, que acabava de ser destituït com a cap de l'exercit carlí. Tots els indicis indiquen que Bartomeu Porredon estava al corrent dels fets que la nit del 2 al 3 de novembre acabaren amb la vida del comte.
Com la resta de l'exèrcit carlí passà a França en acabar la primera guerra carlina.
[edita] Segona Guerra Carlina
El 1846 es produeix un nou aixecament carlí, la Segona Guerra Carlina, a les comarques de Lleida el dirigeix mossèn Benet Tristany. El Ros d'Eroles torna a l'activitat, el 16 de febrer de 1847 participa en l'assalt a la ciutat de Cervera.
El 16 de maig de 1847, Bartomeu Porredon havia emmalaltit i s'havia refugiat a can Borrelles de Clariana, al Solsonès. Allà el localitzaren les forces liberals que el perseguien i el mataren a cops de baioneta sense deixar-lo aixecar del terra.
L'endemà, tot i mort, assegueren el seu cadàver en un banc al firal de Solsona i afusellaren d'esquenes als seus companys de revolta, mossèn Benet Tristany, mossèn Josep Rossell d'Àger i Valeri Roca de l'Aranyò, gendre i ajudant de camp del Ros d'Eroles.
