Baquelita
De Viquipèdia
La baquelita fou la primera substància plàstica totalment sintètica, creada el 1909 i anomenada així en honor al seu creador, el belga Leo Baekeland (el Premi Nobel en Química Adolf von Baeyer experimentà amb aquest material el 1872 però no va completar el seu descobriment). La baquelita va entrar a la indústria l'any 1907. Es tracta d'un fenoplàstic que avui en dia encara té aplicacions d'interès. Es sintetitzà a partir de molècules de fenol i formaldehid. Aquest producte pot moldejar-se a mesure que es forma i esdevé dur al solidificar. Es aïllant de l'electricitat, es resistent a l'aigua i als solvents, però fàcilment mecanitzable.
El seu ampli espectre d'ús la va fer aplicable a les noves tecnologies de l'època, com carcasses de telèfons, ràdios i fins i tot estructures de carburadors. S'ha utilitzat fins avui dia en nanses de cassoles.
