Asturlleonès

De Viquipèdia

Asturlleonès Asturianu (Asturiá), Llïonés (lleonès), bable o Mirandês (Mirandès)
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:	{{{altresdenominacions}}}
Parlat a:	Espanya i Portugal
Regió:	Península Ibèrica
Parlants:	605.000
Rànquing:
Classificació genètica:	Indoeuropea Llengua itàlica Llengua romànica Itàlica-Occiental Itàlica-Occidental-Occidental Gal·lo-Ibèrica Ibero-Romanç Ibèrica-Occidental Subgrup Asturlleonès
estatus oficial
Llengua oficial de:	Miranda de Douro (Portugal); no és oficial però té un estatus especial a Astúries i a Lleó
Regulat per:	Academia de la Llingua Asturiana només per a l'asturià Anstituto de la Lhéngua Mirandesa només per al mirandès
codis de la llengua
ISO 639-1	-
ISO 639-2	ast (asturià), mwl (mirandès)
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	ast,mwl
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

Seu de la Acadèmia de la Llengua Asturiana en Oviedo.

L'asturlleonès, bable o asturlleonés^[1], és un grup lingüístic llatí format per l'asturià (asturianu), el lleonès (llingua llïonesa) i el mirandès (lhengua mirandesa). L'antic lleonès, conegut com "lleonès medieval", fou la llengua oficial del Regne de Lleó en els segles XIII i XIV. Fou parlada en tota la part que ocupà aquest regne des de l'Atlàntic fins a Extremadura. Avui en dia s'utilitza molt poc. L'únic lloc on disposa d'oficialitat és a Miranda do Douro a Portugal on sovint es anomenat mirandès. No en té ni a Castella i Lleó, ni a Extremadura, ni a Astúries on l'estatut només fa una tímida referència a la protecció de les variants locals. Hi ha tres zones diferenciades d'asturlleonès: l'occidental, la central i l'oriental, amb formes dialectals diferenciades.

Taula de continguts

1 Origen
2 Divisió dialectològica
3 Fonologia
- 3.1 Vocals
- 3.2 Consonants
4 Nombre de parlants
5 Vegeu també
6 Remarques

[edita] Origen

El domini té el seu origen en el llatí vulgar, és a dir del parlar comú de les gents que l'Imperi Romà dugué, principalment les legions de procedència nord-africana situades a Asturica Augusta i a Legió VI, a les terres habitades pels àsturs. La suplantació d'aquesta llengua per la indígena fou lenta però imparable, car la llengua imperial era la porta per a molts drets i llibertats, entre ells el més important: la ciutadania romana.

La peculiar evolució del llatí a través de l'asturlleonés en l'actual grup lingüístic no fou pas espontània a cap indret geogràfic; ans paulatinament el parlar itàlic fou transformant-se tal que en el segle X ja n'hi ha un abandonament extrem com per ésser considerat una modalitat romanç pròpia.

Aquesta evolució amb els segles donà com a resultat que, a mitjans del segle X, apareixen les primeres línies d'aquest romanç, el Document de Kesos; en un monestir de Lleó. A més aniran sorgint un munt de documents legals en aquest romanç per tots els monestirs d'Astúries i del Lleó, els quals indiquen la importància en la societat de la llengua, lògic essent la llengua comuna a la corona de Lleó; però apareixen documents romanços a Palència i vestigis lingüístics de la parla en els dialectes de transició com l'extremeny, dut allà pels repobladors, i no s'ha d'oblidar que l'Extremadura actual correspon quasi tot a la Extremadura lleonesa, reparant així en la importància de la llengua natural del regne més important de la Corona.

[edita] Divisió dialectològica

Varietats dialectològiques

La divisió del domini lingüístic es molt gran, té principalment tres branques; oriental, central i occidental .Però a això s'hi ha d'afegir una divisió que trenca aquestes tres i que passa pel Cordal, i es la que divideix el domini lingüístic en asturià i lleonès. A més que dins de cada grup n'existeixen algunes diferències i tenen subdialectes amb extremes peculiaritats.

Asturlleonès Oriental:A la província de Lleó estaria pràcticament extint però es conserva amb vitalitat a Astúries.

Asturlleonès Central: Aquest es el subgrup on més es noten les diferències entre la part nord i la sud.
- Asturlleonès central septentrional: Majoritari per població i per vitalitat, es la base normativa de la modalitat asturiana.
- Astur central meridional: En vies d'extinció, seria la modalitat més gran geogràficament car ocuparia quasi la meitat de la província de Lleó i part de l'orient de Zamora.

Asturlleonès Occidental:
- Asturlleonès occidental septentrional: Present com segona modalitat per parlants i vitalitat al Principat d'Astúries.
- Asturlleonès occidental meridional: És la modalitat més forta en nombre de parlants a la regió de Lleó; està considerat la base d'una futura normativització del lleonès. A aquest grup hi pertany la tercera llengua del grup, el mirandès.

A més d'aquests tres llengües s'hi han d'afegir altres varietats més que en serien els dialectes de transició:

Muntanyès: parlat a Cantàbria.
Parla Eo-Naviegues: Parlat als concells més occidentals d'Astúries.
Extremeny: Parlat a la comunitat autònoma d'Extremadura i a alguns ajuntaments de Salamanca.

Entre les varietats regionals del lleonès s'hi poden assenyalar quatre grans dialectes: bercianu-cabreirés, maragatu, ribereñu i legionense. Aquest últim és el més divulgat a la regió.

Llatí	Oriental	Central	Occidental
clavem	llave	llave	chave
oculum	güeyu	bueyu/güeyu	güeyu
causam	cosa	cosa	cousa
ferrum	ḥierru	fierru	fierru

[edita] Fonologia

La transcripció es fa d'acord amb les normes de l'alfabet fonètic internacional.

[edita] Vocals

El sistema vocàlic de l'astur diferencia cinc fonemes en tres graus d'obertura (mínima, mitjana, màxima) i tres situacions (central, anterior i posterior).

	anteriors (palatals)	centrals	posteriors (velars)
vocals tancades (obertura mínima)	i	-	u
vocals mitjanes (obertura mitjana)	e		ɔ
vocals obertes (obertura màxima)	-	a	-

[edita] Consonants

	labials	dentals	alveolars	palatals	velars
oclusives sordes	p	t	-	ʧ	k
oclusives sonores	b	d	-	j	g
fricatives	f	θ	s	ʃ	-
nasals	m	-	n	ɲ	-
laterals	-	-	l	ʎ	-
vibrants	-	-	ɾ / r	-	-

[edita] Nombre de parlants

No existeix un estudi en conjunt de les tres regions del grup, ja que al Lleó no s'han fet les investigacions estadístiques necessàries. Si bé si que hi ha una aproximació que dóna la xifra de 620.000 parlants.

Llengua	Parlants	%
Asturià	550.000	88,8
Lleonès	55.000	8,9
Mirandès	15.000	2,3

La realitat lingüística de Lleó és de desconeixement absolut tant a fora com entre els propis lleonesos. El fet que el lleonès no estigui reconegut per cap legislació en limita el coneixement. També s'hi uneix el fet que les administracions competents a l'ensenyament no estan sensibilitzades amb el greu perill que té la llengua de desaparèixer.

Per més que la llengua és la històrica del territori, actualment viu una situació diglòssica, amb un nombre de parlants en la xifra més optimista de 55.000 i molt dividits geogràficament.

A l'ensenyament no existeix obligatorietat ni optativitat al règim públic o privat, ni tan sols hi té cap presència com a assignatura de lliure elecció o com a matèria extraescolar als col·legis, instituts i universitats de la regió.