Artavasdes de Bizanci

De Viquipèdia

Artavasdes fou emperador bizantí.

Era descendent d'una família noble d'Armènia i sota Constantí V (741-775) fou nomenat curopalata i es va casar amb Anna, filla de l'emperador.

Constantí V anomenat Caballinus, fou un emperador iconoclasta i es va dedicar a la destrucció d'imatges a les esglésies, mentre Artavasdes era partidari del culte a les imatges. Va aprofitar el descontentament del poble i mentre l'emperador era en campanya contra els àrabs, va preparar una revolta a Frígia. Constantí va rebre noticies i va exigir hostatges al seu gendre (en concret els seus fills) però Artavasdes no els va voler donar i es va pre-sentar al lloc on era Constantí amb un exèrcit, i el va derrotar.

Constantí va fugir a la Frígia Pacatiana on va reunir tropes. Mentre Artavasdes va aconseguir el suport del patrici Teòfanes Monotes i d'Anastasi el patriarca de Constantinoble que van llençar el rumor de que Constantí V era mort i Artavasdes fou proclamat emperador (va ser reconegut pel Papa Zacaries). Va buscar (sense èxit) el suport dels àrabs i va restaurar el culte a les imatges. Al seu fill Nicèfor el va associar a l'Im-peri i a l'altra fill Nicetes el va enviar amb un exèrcit a Armènia.

Constantí va rebre suport del poble dels isauris i el 743 va iniciar una campanya que va acabar amb la derrota de l'usurpador en poques setmanes a Sardes (maig del 743); a l'agost del mateix any el seu fill Nicetes fou derrotat a Comòpolis (Bitínia) batalla en la que va morir Tigranes, un noble armeni cosí de Artavasdes. Aquest darrer va fugir a Constantinoble on va quedar assetjat. Nicetes fou fet presoner a Nicomèdia. El 2 de novembre del 743 els assetjants dirigits per Constantí V van ocupar la capital i Artavasdes, el seu fill Nicèfor, i els seus principals suports foren fets presoners i cegats i després executats.