Arquites de Tàrent
De Viquipèdia
Arquites de Tàrent (Arkhytas Ἀρχύτας, Archytas) ( 400 aC - 365 aC), va ser un filòsof, matemàtic, general, home d'estat i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics. Fou famós també per la seva integritat i les seves virtuts. Era nascut a Tàrent, fill de Mnasarcos o Mnesagores o Histieu. Diògenes fa una breu menció d'algun trets biogràfics. Es suposa que fou contemporani i potser amic de Plató.
Va ser deixeble de Filolau, i digne predecessor d'Arquimedes. Va fundar la mecànica i va influenciar a Euclides. Va ser el primer a usar el cub en la geometria, va inventar un mètode de geometria analítica, i va acotar les matemàtiques a les disciplines tècniques com la geometria, aritmètica, astronomia i acústica, amb les quals es creu que va poder inventar la politja, el cargol i una espècie de mecanisme articulat amb ales amb el qual, encara que sense èxit, va intentar volar. Fou el primer a aplicar els principis matemàtics a la mecànica.
S'han conservat dues cartes seves gràcies a Diògenes. Fou set vegades estratega (general) de Tàrent i es diu que fou sempre victoriós. Com a filòsof fou membre de l'escola pitagòrica i es creu que va fundar una nova secta. Horaci li diu maris et terrae numeroque carentis arenae Mensorem. Se li atribueixen nombrosos treballs i obres.
Va morir en un naufragi en les costes de la Pulla
D'acord a Smith, al Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 1, pagina 273, una obra anomenada Περὶ Αὐλῶν, li fou atribuida pero correspondria realment a Arquites de Mitilene.
