Caragol (enginyeria)

De Viquipèdia

Cargol

Un cargol, caragol o vis, és un element mecànic utilitzat per fer una unió desmuntable de peces diferents. També es pot utilitzar com a element de transmissió mecànica. Bàsicament és un cilindre amb rosca helicoïdal i cap, freqüentment acompanyat de la corresponent rosca.

Cargols d'un ordinador

[edita] Orígens històrics.

Els primers antecedents de la utilització de rosques es remonten al cargol d'Arquímedes, desenvolupat pel savi grec als voltants del 300 aC, usant-se extensament ja en aquella època a la vall del Nil per a l'elevació d'aigua.

Durant el Renaixement les rosques es comencen a usar com a elements de fixació en rellotges, màquines de guerra i en altres construccions mecàniques diverses. Leonardo da Vinci en aquell temps desenvolupa mètodes per al tallat de rosques. Malgrat això, es continuaran construint a mà i sense cap tipus de normalització fins ben entrada la Revolució industrial.

El 1841, l'enginyer anglès Joseph Whitworth va definir la rosca que porta el seu nom, William Sellers va fer el mateix als Estats Units a l'any 1864. Aquesta situació es perllongà fins 1946, quan l'organització ISO defineix el sistema de rosca mètrica, adoptat actualment a pràcticament tots els països. Als EUA es segueix utilitzant la norma de la (Society of Automotive Engineers, SAE).

[edita] Roscats

[edita] Nomenclatura

Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituds han de coincidir per a que es puguin enroscar.

	Roscat Exterior o Mascle	Roscat Interior o Femella
1	Fons o Base	Cresta o Vèrtex
2	Cresta o Vèrtex	Fons o Base
3	Costat	Costat
4	Diàmetre del nucli	Diàmetre del nucli
5	Diàmetre exterior	Diàmetre interior
6	Profunditat de la rosca
7	Pas

Entrades o filets

[edita] Sentit de la rosca

En funció del moviment relatiu entre el cargol i la torca, existeixen cargols (i rosques) a dretes que són els que al girar-los en el sentit contrari al de las agulles del relotge surten de la rosca i es desenrosquen (a), i a esquerres, que són els que en girar el cargol en el sentit contrari al de les agulles del rellotge, entra a la rosca enroscant-se (c). Normalment es fan anar rosques a dretes.

ROSQUES NORMALITZADES. TIPUS I DESIGNACIÓ

Rosca triangular.

- Mètrica: M Ø (diàmetre exterior de la rosca Ø en mil·límetres).
- Mètrica fina: M Øxp (pas p en mm).

- Whitworth: Ø" (diàmetre exterior de la rosca Ø en polsades).
- Whitworth fina: W Øxp (pas p en polsades).
- Whitworth de tub: R Ø" (diàmetre nominal del tub Ø en polsades).

Rosca trapezoïdal: Tr &Oslashxp (diàmetre exterior de la rosca &Oslash i pas p en mm).

Rosca rodona: Rd &Oslashxp (diàmetre exterior de la rosca &Oslash i pas p en polsades).

[edita] Usos

Els roscats triangulars s'usen en cargols de fixació; si es talla la punta es facilita les operacions de desmuntatge, però per contra disminueix l'estanquitat de la unió. Els roscats fins (amb pas menor del normal) s'usen quan la longitud de la unió atornillada es petita, per exemple en unions de parets primes de tubs; també es poden utilitzar quan es vol evitar l'afluixament de la unió, ja que el major nombre de filets de contacte entre el cargol i la rosca incrementa el fregament.

Per a l'enroscat de tubs s'utilitzen els anomenats roscats de gas derivats del sistema Witworth, caracteritzats per una elevada estanquitat (el filet no està tallat) i una relació profunditat/diàmetre petita per a no debilitar la paret del tub.

Per a cargols de transmissió s'usen roscats trapezoïdals simètrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la força aplicada tingui un sol sentit.

Els roscats rodons, malgrat les seves bones qualitats mecàniques s'usen poc degut a la seva dificultat de fabricació, i es clar, elevat preu. S'usa en aplicacions en els que la unió hagi de suportar impactes.

[edita] Dibuixos de rosques

[edita] Caps de caragols (tipus)

Hi ha caps de diferents formes: hexagonal (a), rodona (b), cilíndrica (d, g), avellanada (c, e, f); combinades amb diferents mètodes d'apretada: hexagonal (a) o quadrada per clau anglesa, ranura o entalla (b, c, d) i philips (f) per tornavís, forat hexagonal (e) per clau Allen, molletejat (g) per apretar manualment, etc.