Caragol (enginyeria)

De Viquip??dia

Cargol

Un cargol, caragol o vis, ??s un element mec??nic utilitzat per fer una uni?? desmuntable de peces diferents. Tamb?? es pot utilitzar com a element de transmissi?? mec??nica. B??sicament ??s un cilindre amb rosca helico??dal i cap, freq??entment acompanyat de la corresponent rosca.

Cargols d'un ordinador

[edita] Or??gens hist??rics.

Els primers antecedents de la utilitzaci?? de rosques es remonten al cargol d'Arqu??medes, desenvolupat pel savi grec als voltants del 300 aC, usant-se extensament ja en aquella ??poca a la vall del Nil per a l'elevaci?? d'aigua.

Durant el Renaixement les rosques es comencen a usar com a elements de fixaci?? en rellotges, m??quines de guerra i en altres construccions mec??niques diverses. Leonardo da Vinci en aquell temps desenvolupa m??todes per al tallat de rosques. Malgrat aix??, es continuaran construint a m?? i sense cap tipus de normalitzaci?? fins ben entrada la Revoluci?? industrial.

El 1841, l'enginyer angl??s Joseph Whitworth va definir la rosca que porta el seu nom, William Sellers va fer el mateix als Estats Units a l'any 1864. Aquesta situaci?? es perllong?? fins 1946, quan l'organitzaci?? ISO defineix el sistema de rosca m??trica, adoptat actualment a pr??cticament tots els pa??sos. Als EUA es segueix utilitzant la norma de la (Society of Automotive Engineers, SAE).

[edita] Roscats

[edita] Nomenclatura

Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituds han de coincidir per a que es puguin enroscar.

	Roscat Exterior o Mascle	Roscat Interior o Femella
1	Fons o Base	Cresta o V??rtex
2	Cresta o V??rtex	Fons o Base
3	Costat	Costat
4	Di??metre del nucli	Di??metre del nucli
5	Di??metre exterior	Di??metre interior
6	Profunditat de la rosca
7	Pas

Entrades o filets

[edita] Sentit de la rosca

En funci?? del moviment relatiu entre el cargol i la torca, existeixen cargols (i rosques) a dretes que s??n els que al girar-los en el sentit contrari al de las agulles del relotge surten de la rosca i es desenrosquen (a), i a esquerres, que s??n els que en girar el cargol en el sentit contrari al de les agulles del rellotge, entra a la rosca enroscant-se (c). Normalment es fan anar rosques a dretes.

ROSQUES NORMALITZADES. TIPUS I DESIGNACI??

Rosca triangular.

- M??trica: M ?? (di??metre exterior de la rosca ?? en mil??l??metres).
- M??trica fina: M ??xp (pas p en mm).

- Whitworth: ??" (di??metre exterior de la rosca ?? en polsades).
- Whitworth fina: W ??xp (pas p en polsades).
- Whitworth de tub: R ??" (di??metre nominal del tub ?? en polsades).

Rosca trapezo??dal: Tr &Oslashxp (di??metre exterior de la rosca &Oslash i pas p en mm).

Rosca rodona: Rd &Oslashxp (di??metre exterior de la rosca &Oslash i pas p en polsades).

[edita] Usos

Els roscats triangulars s'usen en cargols de fixaci??; si es talla la punta es facilita les operacions de desmuntatge, per?? per contra disminueix l'estanquitat de la uni??. Els roscats fins (amb pas menor del normal) s'usen quan la longitud de la uni?? atornillada es petita, per exemple en unions de parets primes de tubs; tamb?? es poden utilitzar quan es vol evitar l'afluixament de la uni??, ja que el major nombre de filets de contacte entre el cargol i la rosca incrementa el fregament.

Per a l'enroscat de tubs s'utilitzen els anomenats roscats de gas derivats del sistema Witworth, caracteritzats per una elevada estanquitat (el filet no est?? tallat) i una relaci?? profunditat/di??metre petita per a no debilitar la paret del tub.

Per a cargols de transmissi?? s'usen roscats trapezo??dals sim??trics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la for??a aplicada tingui un sol sentit.

Els roscats rodons, malgrat les seves bones qualitats mec??niques s'usen poc degut a la seva dificultat de fabricaci??, i es clar, elevat preu. S'usa en aplicacions en els que la uni?? hagi de suportar impactes.

[edita] Dibuixos de rosques

[edita] Caps de caragols (tipus)

Hi ha caps de diferents formes: hexagonal (a), rodona (b), cil??ndrica (d, g), avellanada (c, e, f); combinades amb diferents m??todes d'apretada: hexagonal (a) o quadrada per clau anglesa, ranura o entalla (b, c, d) i philips (f) per tornav??s, forat hexagonal (e) per clau Allen, molletejat (g) per apretar manualment, etc.