Filolau

De Viquipèdia

Filolau (Philolaus, Φιλόλας) (Crotona vers 480 aC) fou un matemàtic i filòsof pitàgoric grec. Segons Diògenes Laerci va néixer a Crotona, però Iàmblic el fa nadiu de Tàrent. Plutarc el fa contemporani de Sòcrates i Demòcrit. Va viure algun temps a Heraclea i a Tebes. Fou deixeble de Pitàgores. Laerci esmenta com a deixebles seus a Fantó de Flios, Xenòfil, Equècrates, Diocles, Polimnest de Flios i Eurit, i diu que va morir a Crotona per afavorir la tirania.

Va participar i va desenvolupar la cosmologia pitagòrica entenent un univers regular, predicible i aritmètic en el qual giren planetes i astres. Entre ells apareix la Terra, que gira en una òrbita circular, pel que apareix dotat de moviment, a diferència dels universos dels jonis. A més, va explicar el moviment diürn de la Terra sobre la base del gir entorn d'un punt central fix en l'espai, idea que va influir, per exemple, en un contemporani seu: el rapsoda Leurípides de Calamata. Per a Filolau el cosmos està format per un foc central, anomenat Hestia, i nou cossos que giren al seu al voltant: Antichton, la Terra, la Lluna, el Sol (esfera de cristall que reflecteix el foc central), els cinc planetes observables i l'esfera de les estrelles fixes (o sigui, la volta celeste que engloba els astres anteriors).

Va escriure una obra sobre filosofia pitagòrica en tres llibres i fou el primer autor que va escriure sobre la filosofia de Pitàgores. El primer llibre portava el títol de τὸ πρω̂τον Φυσικόν, el segon Περὶ φύσεως i el tercer ἐν τῳ̂ περὶ ψυχη̂ς.