Amorges de Cària (pretendent)

De Viquipèdia

Amorges de Cària era fill bastard de Pisutnes (sàtrapa de Lídia) i va encapçalar una revolta a Cària vers el 414 aC, continuant amb la revolta iniciada per seu pare contra el rei Darios II de Pèrsia Nothus.

Empressonat el seu pare pel nou sàtrapa de Lídia Tisafernes, i executat per orde reial, el seu fill Amorges, va continuar la revolta a Cària on dominava el port d'Iasos (entre Milet i Halicarnàs) i va tenir el suport atenenc. Tisafernes, va rebre orde de posar fi a la revolta, però Amorges, amb suport de mercenaris grecs facilitats per Atenes va poder resistir, ja que el setge de Iasos era impossible per la seva situació.

La guerra entre Atenes i Esparta es va reprendre (aquesta part de la guerra, del 413 aC al 404 aC, es coneguda com la guerra de Decèlia) i amb la derrota atenenca a Siracusa (413 a 411 aC) el suport a Amorges es va acabar. Tisafernes va pactar amb els espartans (412) per el qual aquestos donarien suport al rei de Pèrsia contra qualsevol rebel. A començaments del 411 aC els vaixells espartans es van acostar a Iasos i foren confosos amb vaixells atenencs, podent entrar al port; quan se'n van adonar de l'error ja era massa tard.

Amorges fou fet presoner pels espartans i entregat a Tisafernes; els seus mercenaris van canviar de bàndol. Amorges probablement va morir executat però la seva sort final es de fet desconeguda.

Molts atenencs pensaven que el suport atenenc a Amorges havia estat la causa del suport persa als espartans en la guerra del Peloponès