Aligot comú
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg/204px-Buteo_buteo_5_(Marek_Szczepanek).jpg) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Buteo buteo (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Verd fosc: Present tot l'any
Verd clar/blau: Present a l'estiu/a l'hivern (de l'hemisferi nord) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Entre 7 a 10 |
||||||||||||||
L'aligot comú (Buteo buteo) medeix de 51 a 56 cm de llargària. Els adults generalment són de color marró fosc i tacats de blanc per sota. De vegades es veuen en petits grups. En ple vol, les ales són amples, i quan s'han desplegat, fan més d'un metre d'envergadura. També com els seus parents el falcó, el xoriguer, el milà negre, el milà reial i l'esparver aprofita els corrents d'aire per volar sense perdre altura.
És present a gairebé tot Europa[1], si bé al nord i nord-est només hi és present a l'estiu. Els joves de les poblacions centre-europees hivernen al sud d'Europa, mentre que els adults passen tot l'any als territoris de cria; les poblacions d'Escandinàvia i Rússia, per contra, emigren senceres.[2] A Catalunya el trobem en gran part del territori,[3] on és relativament comú en hàbitats força variats (des de zones alpines a les planes de Lleida), sempre que tingui bosc per fer el niu i zones obertes per caçar.[4]
Pel que fa a la dieta és molt adaptable, però les seves potes dèbils i urpes curtes el capaciten sobretot per caçar animals petits, com esquirols i, sobretot, rates i ratolins, que solen ser la seva principal presa, fins al punt que en castellà es coneix l'aligot com a ratonero. Quan convé, però, també captures llangardaixos, serps, ocells joves i insectes, i no dubta a menjar despulles si troba algun animal mort.[4][2]
[edita] Referències
- ↑ RODRÍGUEZ, F. Cuadernos de campo: rapaces del bosque. Barcelona, 1978. Ed. Marín
- ↑ 2,0 2,1 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Munich, 1982)
- ↑ SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Aligot comú - Mapes de distribució a Catalunya (català)
- ↑ 4,0 4,1 Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)
