Félix Rodríguez de la Fuente

De Viquipèdia

Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 14 de març de 1928 – Alaska, 15 de març de 1980) va ser un etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol, nascut en Poza de la Sal, província de Burgos, popular per la sèrie televisada El hombre y la tierra (L'home i la terra).

El 1957 es va graduar com a metge especialitzat en estomatologia, per insistència de son pare, i va exercir durant diversos anys com a odontòleg, on mai va acceptar treballar més de mitja jornada per a poder continuar practicant diàriament la falconeria. No obstant, aquesta afició, heretada familiarment, li conduiria paradoxalment, primer a ser un gran coneixedor de zoologia i després a ser un defensor de la fauna, flora i medi ambient. La falconeria també li féu treballar a la pel·lícula El Cid de Charlton Heston, com a falconer assessor. I el diari ABC li dedicà la portada del 21 d'octubre de 1964, on apareixia com a "Falconer Major del Regne" amb el seu falcó agafant embrazida, en el transcurs de les Jornades Internacionals de Falconeria. Uns dies més tard, pel fet que havia resultat vencedor del certamen, Félix fou invitat a un programa de televisió que va tenir una enorme ressonància. Va entrar als estudis amb un falcó en el seu puny enguantat. Es tractava d'una simple entrevista, en la qual explicava en què consistia l'art de caçar amb aus rapaços, però no va desaprofitar l'oportunitat d'instruir l'audiència amb els seus amplíssims coneixements sobre la matèria, amb tota la seva passió i la seva excel·lent oratòria. El seu èxit féu que a partir de llavors, comencés a col·laborar en el programa Fin de semana (Cap de setmana), on es parlava de caça, pesca i excursionisme.

Als anys 60 començà a escriure articles per a la revista Blanco i Negro (Blanc i Negre). Durant els anys següents va continuar col·laborant amb diferents programes de Televisión Española, en els quals se li reservava una secció dedicada al regne animal, com Imágenes para saber (Imatges per a saber) (1966) i A toda plana (A tota plana) (1967). La seva gran oportunitat li arriba quan els directius de TVE li encarreguen posar-se al capdavant d'un programa propi, anomenat Fauna (1968), l'èxit del qual li va valer la possibilitat de rodar, en anys successius Animalia (1969) i Vida Salvaje (1970) (Vida Salvatge).

En la dècada dels 70 va portar a terme tota una sèrie de grans documentals que van arribar a tenir difusió mundial (especialment en l'àmbit hispanòfon). Van inculcar el respecte al medi ambient en un ampli nombre d'espectadors, especialment d'Espanya. Hom destaca els programes Planeta Azul (Planeta Blau, 1970-1974) i El Hombre y la Tierra (L'Home i la Terra, 1974-1980). També va liderar els equips que van elaborar i van publicar les col·leccions de llibres Fauna, Los cuadernos de Campo (Els quaderns de Camp) i Fauna Ibérica.

Paral·lelament, es va acostar a tasques conservacionistes de rellevància (salvament d'una probable extinció per als pocs llops ibèrics que llavors sobrevivien, col·laboració per a la preservació dels óssos ibèrics, linxs, muflons, etc.). En tal labor va arribar a ser promotor de l'Associació per a la Defensa de la Naturalesa (ADENA), associada a la WWF, i integrant del Consell Superior d'Investigacions Científiques d'Espanya. Ja anys abans (1954) havia estat co-fundador de la Sociedad Española de Ornitología.

La seva mort va esdevenir per l'estavellament de l'avioneta en la que viatjava, a Shaktoolik (a Alaska, a 25 km de l'estret de Bering), en plena temporada de rodatge de les curses de trineus tirats per gossos.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Fundación Félix Rodríguez de la Fuente (castellà)