Mufló
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar de mufló d'Hongria
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Ovis orientalis Pallas, 1762 |
||||||||||||||||
El mufló (Ovis orientalis) es reconeix pel seu aspecte d'ovella ja que aquesta darrera té el seu origen en el mufló.
No és una espècie autòctona dels Països Catalans, sinó que hi va ser introduïda amb finalitats cinegètiques a partir de poblacions procedents de Còrsega.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Els mascles tenen unes banyes grosses, semblants a les del marrà, que es corben enrere fins a gairebé tancar un cercle i de mida més gran com més vell és l'animal (màxim 80-90 cm). Les femelles, si tenen banyes, són molt petites, de 18 cm a tot estirar. Les diferències entre mascles i femelles no només són patents en la cornamenta: els mascles són més grans, tenen una gorgera de pèl al coll i al pit i presenten una coloració general més fosca.
El pelatge hivernal és de color marró xocolata amb taques blanques a les potes, la cara i la gropa, que és travessada per una cua curta de color fosc. El ventre és blanc. Els mascles adults també presenten una gran taca blanca molt conspícua al mig dels flancs. El pelatge d'estiu és molt més clar que el d'hivern i les taques blanques gairebé desapareixen per complet, llevat de la dels flancs dels mascles.
Dimensions corporals: cap + cos (127 - 145 cm), cua (3,5 - 6 cm) i alçada a la creu (70 - 80 cm).
Pes: les femelles fan entre 25 i 35 kg, mentre que els mascles oscil·len entre els 35 i els 40 kg.
[edita] Hàbitat
Espais oberts de muntanya, preferiblement de terrenys accidentals, secs i durs que a l'hivern no quedin coberts d'una gruixuda capa de neu.
[edita] Costums
Bàsicament diürn, a l'hivern se'l pot veure alimentar-se des de l'alba fins a la posta del sol, mentre que a l'estiu mostra activitat sobretot a les primeres hores del matí i al vespre.
Viu en ramats de composició i nombre variable segons l'època de l'any. A la primavera i a l'estiu, les femelles i els joves formen ramats separats dels mascles, que poden agrupar-se o bé anar sols. En arribar la tardor -que és l'època de zel-, els mascles cerquen un ramat de femelles on integrar-se.
[edita] Rastre
Els excrements són semblants als de l'ovella: unes boletes negres d'1 cm de diàmetre (més petits que els de les llebres). Les femelles i les cries de mufló belen com les ovelles.
[edita] Espècies semblants
L'isard i la cabra salvatge tenen aspecte de cabra i no d'ovella i els manquen les taques blanques a les potes, la gropa i el musell. Les tres espècies de bòvids són fàcils de diferenciar gràcies a la forma de les banyes.
Tot i que no és freqüent, el mufló pot hibridar-se amb ovelles domèstiques (Ovis aries) esgarriades, de tal manera que entre els ramats de muflons podria observar-se algun exemplar amb característiques intermèdies.
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 188-189.
[edita] Referències
- Fordham et al (2006). Mufló. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 12 desembre 2007.
