[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Akira Kurosawa - Viquipèdia

Akira Kurosawa

De Viquipèdia

Akira Kurosawa (en japonès: 黒澤 明, Kurosawa Akira) (23 de març de 1910 - 6 de setembre de 1998) fou un director de cinema japonès, productor de pel·lícules i guionista. És certament el realitzador japonès més conegut i ha influït profundament sobre diverses generacions d'especialistes del món del cinema. La crítica cinematogràfica el considera un dels millors directors de cinema de tots els temps.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Primers anys

Va néixer el 1910 en el barri d'Omori, a Tòquio, i era el petit dels set germans d'una il·lustre família de samurais. El seu pare, un antic militar, donà als seus fills una educació molt estricta. La infantesa d'Akira va quedar marcada per diversos fets dramàtics com la mort de la seva germana, el terratrèmol de Kantō de 1923 i el suïcidi del germà que admirava més.

S'apassiona per la pintura sota la influència d'un dels seus professors. D'altra banda adquireix una sòlida cultura cinematogràfica gràcies al seu pare, un gran cinèfil i, sobretot, el seu gran germà Heigo que era un benshi (弁士 o katsudo-benshi 活動弁士), és a dir, un comentarista de pel·lícules mudes per al públic analfabet.

Tot i la seva vocació artística, es nega a inscriure's a l'Escola de Belles Arts i s'introdueix en accions militants esquerranes, activitat de la què es cansa ràpidament.

[edita] Carrera professional

Mentre que guanya la seva vida com a il·lustrador de llibres, el 1936 entra a la indústria del cinema com a ajudant de direcció de l'estudi "Photo Chemical Laboratory". Aprèn l'ofici amb la pràctica, al costat del realitzador Kajiro Yamamoto de qui se separa el 1941. Ven alguns guions, però els productors els refusen.

En un clima de censura, realitza al 1943 la seva primera pel·lícula, Sugata Sanshiro, que és una adaptació de Tsuneo Tomita de la biografia del gran mestre de judo, pel·lícula que aconsegueix un èxit molt important al Japó. Durant la Segona Guerra Mundial va veure's forçat a dirigir obres cinematogràfiques de cara a la propaganda antinordamericana promoguda pel govern japonès, però ja en la postguerra va fer crítica de la societat japonesa especialment sobre l'immobilisme dels funcionaris.

El seu primer gran èxit internacional va ser Rashomon (1950), pel·lícula amb que va guanyar el primer premi a la Mostra de Venècia (Lleó d'or, 1951) i l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera. Això va significar la seva consagració i el reconeixement del cinema japonés a nivell mundial.

Encadena els èxits amb L'idiota, Els set samurais, Tron de sang, Barbaroja, però també pateix uns moments difícils quan fracassa l'intent d'incorporar-se al cinema americà i amb el poc èxit de la seva primera pel·lícula en color, Dodeskaden. Això el porta, el 1971, a una temptativa de suïcidi.

Davant les dificultats per produir les seves pel·lícules al Japó, aconsegueix ser finançat per una societat soviètica, "Mosfilm", i realitza Dersu Uzala que li permet recuperar el camí de l'èxit i el 1976 obté de nou l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera. En les seves últimes pel·lícules rep el suport de personalitats com Serge Silberman, Francis Ford Coppola i George Lucas que li permet realitzar obres com Kagemusha (Palma d'or al Festival de Cannes de 1980), Ran o Madadayo.

El 1990 l'Acadèmia de Cinema nord-americana li atorgà l'Oscar honorari per la trajectòria de la seva carrera, i el 1994 se li concedeix el Premi de Kyōto. Morí el 6 de setembre de 1998 a Tòquio.

[edita] L'obra

Kurosawa tenia un estil i una tècnica cinematogràfica molt particular i distintiva, era molt perfeccionista i utilitzava per exemple un encadenament entre escenes imitat, a tall d'homenatge, en la saga de pel·lícules Star Wars.

Va rebre influències tant de la tradició oriental (teatres japonesos Kabuki,No) com de la cultura occidental (Shakespeare, Tolstoi i altres autors russos, i del director nord-americà John Ford).

A les seves obres, Kurosawa s'entestava a descriure o a fer una paràbola de la societat humana. Va descriure així la pobresa (Dodeskaden), la violència urbana (Gos salvatge), la malaltia i la immobilitat dels funcionaris (Viure), la destrucció del medi ambient (Somnis), la vellesa (Madadayo). Va fer igualment una crònica de l'època medieval (Els set samurais, Kagemusha, Ran, entre d'altres). A les seves pel·lícules, representa freqüentment escenes oníriques mitjançant l'ús, per exemple, de decoracions de seda pintada (Dodeskaden, Kagemusha, Madadayo).

[edita] Premis

  • 1951 – "Lleó d'or" (Leone d'Oro) a la Mostra de Venècia (Mostra di Venezia) per Rashomon
  • 1951 – Oscar a la "Millor pel·lícula estrangera" per Rashomon.
  • 1955 – "Lleó de plata" (Leone d'Argento) a la Mostra de Venècia per Els set samurais.
  • 1975 – Oscar a la "Millor pel·lícula estrangera" per Dersu Uzala.
  • 1980 – "Palma d'or" (Palme d'or) al Festival de Cannes per Kagemusha.
  • 1982 – "Lleó d'or" concedit per tota una carrera (alla carriera) en la Mostra de Venècia.
  • 1984 – Legió d'honor francesa (Legion d'Honneur)
  • 1990 – Oscar honorari per tota una carrera (Honorary Academy Award)
  • 2006 – Premi especial en la X Cel·lebració de cinema a l'Iran.

[edita] Filmografia

Any Títol Japonès Romanització
1943 Sanshiro Sugata 姿三四郎 Sugata Sanshirō
1944 La més bella 一番美しく Ichiban utsukushiku
1945 Sanshiro Sugata (segona versió) 續姿三四郎 Zoku Sugata Sanshirô
Els homes que trepitgen la cua del tigre 虎の尾を踏む男達 Tora no o wo fumu otokotachi
1946 No anyorem la joventut わが青春に悔なし Waga seishun ni kuinashi
Un diumenge meravellós 素晴らしき日曜日 Subarashiki nichiyôbi
1948 L'àngel ebri 酔いどれ天使 Yoidore Tenshi
1949 Duel silenciós 静かなる決闘 Shizukanaru ketto
Gos salvatge 野良犬 Nora inu
1950 Escàndol 醜聞 Shubun
Rashomon 羅生門 Rashōmon
1951 L'idiota 白痴 Hakuchi
1952 Viure 生きる Ikiru
1954 Els set samurais 七人の侍 Shichinin no samurai
1955 Viure en la por 生きものの記録 Ikimono no kiroku
1957 Tron de sang 蜘蛛巣城 Kumonosu-jō
Suburbis どん底 Donzoko
1958 La fortalesa amagada 隠し砦の三悪人 Kakushi toride no san akunin
1960 Els malvats dormen bé 悪い奴ほどよく眠る Warui yatsu hodo yoku nemuru
1961 Yojimbo 用心棒 Yōjinbō
1962 Sanjuro 椿三十郎 Tsubaki Sanjūrō
1963 El cel i l'infern 天国と地獄 Tengoku to jigoku
1965 Barbaroja 赤ひげ Akahige
1970 Dodeskaden どですかでん Dodesukaden
1975 Dersu Uzala Дерсу Узала (Rús) Dersu Uzal (Rús)
1980 Kagemusha 影武者 Kagemusha
1985 Ran 乱 Ran
1990 Somnis 夢 Yume
1991 Rapsòdia a l'agost 八月の狂詩曲 Hachigatsu no kyōshikyoku
1993 Madadayo まあだだよ Mādadayo

[edita] Bibliografia

  • Mitsuhiro Yoshimoto Kurosawa: Film Studies and Japanese Cinema ISBN 0-8223-2519-5 (anglès)
  • Akira Kurosawa: Something Like An Autobiography. Vintage Books USA, 1983. ISBN 0-394-71439-3 (anglès)
  • Akira Kurosawa (trad. Michel Chion): Comme une autobiographie. Cahiers du cinéma, Quetigny, 1997 (réimpr. 1985, 1995) ISBN 9782866421809 (francès)
  • Stephen Prince. The Warrior's Camera. Princeton University Press, 1999. ISBN 0-691-01046-3 (anglès)
  • Donald Richie, Joan Mellen. The Films of Akira Kurosawa. University of California Press, 1999. ISBN 0-520-22037-4 (anglès)
  • Stuart Galbraith IV. The Emperor and the Wolf: The Lives and Films of Akira Kurosawa and Toshiro Mifune. Faber & Faber, 2002. ISBN 0-571-19982-8 (anglès)

[edita] Enllaços externs